(Barcelonès / Baix Llobregat / Vallès Occidental / Maresme)
(AMB) Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d’actuació definit en el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia.
És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya.
Enllaç web: Àrea Metropolitana de Barcelona
(Vallès Occidental / Barcelonès)
Conducció d’aigua del Besòs, derivada des de prop de Montcada i Reixac, destinada a regar algunes hortes del voltant de Barcelona, a fer anar molins i a diverses activitats lligades a la indústria tèxtil.
És atribuït al comte Miró (954-66), del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir. El seu curs, mudat algunes vegades, ha deixat record en els carrers del Rec i del Rec Comtal, i també en l’antiga església de Sant Cugat del Rec.
A més dels molins comtals, n’ha havia de pertanyents a l’hospital de Pere Desvilar a les basses de Sant Pere. Barcelona comprà els molins reials el 1386 i desvià el rec a la vall de la muralla.
El 1395 fou construït una resclosa al Besòs i, més tard, fou desviada vora el rec la riera de Ripollet (1452).
A partir del 1822 foren practicades mines de captació que permeteren de regar una mica de terra.
Actualment serveix de drenatge de les conduccions subterrànies d’aigües residuals de la ciutat de Barcelona.
(Vallès Oriental / Vallès Occidental / Barcelonès)
Riu del vessant mediterrani, que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents.
És forma prop de Montmeló per l’aiguabarreig del Congost i del Mogent. Encapçala la seva conca la Serralada Pre-litoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny.
Corre al llarg de 17 km, primer en direcció sud-oest per la depressió tectònica del Vallès, després tomba cap al sud-est, travessa la Serralada Litoral i entra en el pla de Barcelona; desemboca a la Mediterrània, al nord-est de Barcelona, a la vora de Sant Adrià de Besós, formant un petit delta que la mar va destruint.
Té règim pluvial mediterrani, en contraposició amb l’habitual sequera estiuenca, es produeixen inundacions episòdiques, generalment tardorals.
Els afluents són poc importants, i entre ells sobresurten els de la dreta: la riera de Tenes, la de Caldes i el Ripoll.
(Barcelonès / Vallès Oriental)
Massís de la Serralada Litoral Catalana, s’estén en direcció nord-est – sud-oest, paral·lelament a la costa, entre les dues comarques, limitat pels rius Besòs (nord) i Llobregat (sud). La depressió del Vallès en limita el vessant septentrional, mentre que al meridional s’obre al pla de Barcelona.
La màxima altura és el cim del Tibidabo (512 m alt), seguida per Sant Pere Màrtir (399 m), a l’extrem sud-oest, el turó de Valldaura (353 m) i Vallvidrera (313 m); a l’extrem septentrional cal destacar el turó de Montcada. Cal esmentar-ne també els contraforts meridionals -envaïts per les edificacions-, el Puget i Monterols, que separen les valls de Sarrià i Vallcarca, i el turó de la Peira, que separa aquesta última de la d’Horta; les rambles i rieres d’aquestes valls estan cobertes en tot el seu curs per la ciutat.
Quant a la vegetació, a l’obaga, el bosc és molt dens, amb predomini de pinedes, rouredes i alzinars als sectors més alts; en canvi, a la solana, predomina una vegetació molt degradada, producte de la urbanització i els continus incendis. El 1987 es constituí un gran parc metropolità (11.000 ha), amb algunes àrees (la Font Groga) dotades de protecció especial pel seu gran valor ecològic.
Comarca de Catalunya: 145,75 km2, 2.232.833 hab (2016), densitat: 15.319,61 h/km2, capital: Barcelona
Està format per 5 municipis: Badalona – Barcelona – l’Hospitalet de Llobregat – Sant Adrià de Besòs – Santa Coloma de Gramanet
GEOGRAFIA FÍSICA – Coneguda també amb el nom de pla de Barcelona. Limita al nord amb el Maresme i el Vallès Oriental, a l’oest amb el Vallès Occidental, al sud-oest amb el Baix Llobregat i a l’est amb la Mediterrània. Comprèn el territori del pla de Barcelona, entre la serra de Collserola, el tram de la Serralada Litoral entre el Llobregat i el Besòs, i la mar. Al peu del Tibidabo (512 m) s’estèn un pla tabular obert a mar, ondulat per uns serrats baixos paral·lels a Collserola, que van del turó de Monterols fins al turó de la Peira, amb les altures màximes del turó de la Rovira (261 m) i el Carmel (267 m).
Aquest pla s’acaba en un territori baix format per les aportacions dels torrents que baixen d’aquestes muntanyes i s’ajunten amb els deltes dels dos rius. D’un delta a l’altre s’allargassa la platja, interrompuda per l’elevació de Montjuïc i antigament pel mont Tàber. El clima del Barcelonès és temperat, amb forta humitat; les pluges hi oscil·len entre 500 i 600 mm.
POBLACIÓ – Més de dos terços de la població del Barcelonès es concentra a Barcelona, mentre que la resta ho fa en els altres quatre municipis que formen la comarca: Badalona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià de Besòs, a llevant, entre el Besòs i el Maresme, i l’Hospitalet de Llobregat, a ponent, entre la serra de Collserola i el Llobregat. Des de 1982 la població ha disminuït a tots els municipis, amb un total comarcal del 6,2%. El creixement vegetatiu, negatiu des de 1983, i un saldo migratori també negatiu, ocasionat per la tendència de la població d’anar a viure fora la comarca i la tornada dels immigrants als llocs d’origen, en són els motius.
ECONOMIA – El pes del sector primari en l’economia comarcal és mínim: només el 0,2% de la població activa. L’agricultura està en camí de desaparèixer, i la pesca, molt minoritària, es localitza als ports de Barcelona
i Badalona. La indústria, molt afectada per la crisi dels anys 1980, està en procés de transformació i ha començat una lenta remuntada, gràcies en part a les fortes inversions de les empreses multinacionals. Els sectors més importants són el sidero-metal·lúrgic, químic, tèxtil, de l’alimentació i del paper i les arts gràfiques. S’hi dedica un 32,6% de la població activa, xifra a la qual s’ha de sumar el 5,6% dedicat a la construcció. El sector terciari, en canvi, aplega el 61,6% de la població activa i confirma la terciarització de la comarca i sobretot de Barcelona, amb un protagonisme destacat del comerç.
HISTÒRIA – Al Barcelonès no abunden els vestigis prehistòrics i no es poc parlar de poblament estable fins a l’establiment de les tribus ibèriques dels laietans, documentats a les fonts greco-romanes des del segle III aC. Els principals poblats, situats sempre dalt de turons, es localitzen al puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet), can Boscà (Badalona), el turó de la Rovira i al Putxet (Barcelona) i segurament a Montjuïc.
Conquerit el territori pels romans, fundaren l’establiment de Baetulo al turó badaloní de Dalt de Vila i de Barcino sobre el Tàber, que en època d’August fou reconegut com a colònia. A mitjan segle III, les hordes de gals i alamans arrasaren la comarca; Barcelona, fortament murallada, es convertí de fet en la capital del país, afermada posteriorment per la primacia del comtat homònim sobre els altres comtats catalans.
L’expansió del comerç marítim barceloní, al començament de la Baixa Edat Mitjana, afavorí el creixement de tota la comarca i es començaren a constituir un seguit de nuclis, futures parròquies del Barcelonès, al llarg de les rutes que arribaven a Barcelona. La industrialització dels segles XVIII i XIX hi aportà un nou impuls econòmic i demogràfic i facilità l’esclat de la Renaixença i del sentiment catalanista, motor de la recuperació de Catalunya. La divisió territorial de 1936 delimità la demarcació del Barcelonès a la de l’antic pla de Barcelona.
Enllaços web: Estadístiques – Joves
Dades dels Països Catalans 