Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Ferrús, Gabriel

2 Respostes

(Barcelona ?, fi del segle XIV – Catalunya, segle XV)

Poeta. Fou batlle de Tàrrega (1437-40), advocat i ciutadà destacat.

La seva activitat poètica, anterior als anys 1420-30, el fa contemporani de l’obra de Jordi de Sant Jordi. Una obra de joventut és el Plant fet per la mort del rey En Ferrando en persona de la Reina (1416).

Amb poesies que s’allunyen dels retoricisme de l’època, mantingué debats amb poetes contemporanis. De les seves poesies restants, conservades totes en el Cançoner Vega-Aguiló, cal esmentar la Requesta d’amor tençonada i la composició de to popular Pus flach son que nulha stopa.

Ferret i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1935 – )

Escriptor i professor de català.

Ha publicat un remarcable Compendi d’història de Catalunya, en quatre volums, editat el 1967.

Ferrera i Sacosta, Felip de

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – Montpeller, França, 1472)

Mercader i després ciutadà. Fill de Felip de Ferrera. Fou conegut també com a Felip de Foix.

Fou un dels membres més actius de la Biga i conseller de Barcelona (1447, 1452 i 1461).

Es casà (1431-35) amb Elionor de Llobera i Roig, filla de Joan de Llobera i Garró, de qui fou soci, i foren pares de Felip de Ferrera i de Llobera.

Ferrera i de Llobera, Felip de

5 Respostes

(Barcelona ?, 1453 – Roma, Itàlia, 1509)

Ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i Sacosta.

Es casà primerament (1474) amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa.

Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf (1482), obrer (1488), batlle (1491) i conseller segon (1496) de Barcelona (de fet actuà uns quants mesos com a conseller en cap). També fou diputat de la generalitat (1506).

Nomenat ambaixador a Venècia (1507-09), li fou dedicada per Joan Morell l’edició de les Institutiones de Nebrija.

En morir deixà una important biblioteca (inventariada a Barcelona el 1509) de llibres italians i de clàssics llatins.

Ferrera i Boscà, Felip de

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – 1536/43)

Ciutadà de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i de Llobera i germà de Francesc, de Jeroni i de Joan de Ferrera i de Llobera.

Doctor en ambdós drets i regent de la cancelleria de Mallorca. Es casà primerament amb Elisabet d’Olzina i desprès (1516) amb Violant Boscà i Almogàver, germana del poeta Joan Boscà. Foren fills seus:

Francesc de Ferrera i d’Olzina  (Barcelona, segle XVI – després 1535)  Cavaller de Sant Joan.

Felip de Ferrera i d’Olzina  (Barcelona, segle XVI – abans 1576)  Ciutadà honrat i veguer de Barcelona (1553). Heretà les senyories de Vallferosa i Salomó. Fou pare de Josep de Ferrera i Amat  (Barcelona, 1557 – 1593)  Ciutadà honrat de Barcelona. Es casà el 1557 amb Maria de Cordelles i d’Oms i foren pares de Felip de Ferrera i de Cordelles.

Joan Valentí de Ferrera i Boscà  (Barcelona, segle XVI – 1577)  Conseller en cap de Barcelona (1562). Morí sense fills.

Ferrera, Felip de

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – 1443/44)

Ciutadà. Fill de Pere de Ferrera i parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera.

Fou un dels fundadors de l’Escola Lul·liana del carrer del Carme de Barcelona i també fou conseller de la ciutat de Barcelona (1407 i 1423).

Posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l’Humà.

Es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta, néta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya. El seu fill fou Felip de Ferrera i Sacosta.

Ferrer i Sensat, Maria dels Àngels

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 maig 1904 – 30 novembre 1992)

Naturalista i mestra. Filla de Rosa Sensat i Vila.

Fou professora de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d’ensenyament mitjà.

Va escriure Natura I (1969) i Natura II (1970), entre altres obres.

Ferrer i Pons, Magí

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1792 – Madrid, 16 abril 1853)

Escriptor. El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè. Fou rector del col·legi de Sant Pere Nolasc de Tarragona (des del 1824) i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona.

Durant la primera guerra carlina escriví La cuestión dinástica (publicada el 1869), a favor de Carles M. Isidre de Borbó, i proposà a la Junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714. Acabada la guerra passà a França.

El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas, isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida, del conde de España y de su asesinato. Publicà, a Tolosa de Llenguadoc, De la doctrine, des droits et des malheurs de l’Eglise d’Espagne (1841) i La alocución de Gregorio XVI vindicada (1841).

Tornà a Catalunya i publicà Las leyes fundamentales de la monarquía española (1843), on atacava el centralisme i propugnava l’absolutisme. Atacà l’actitud liberal del bisbe de Canàries, José Romo, en una Impugnación crítica… (1844) i En historia del derecho de la Iglesia en España (1845).

Deixà també un Diccionario catalán-castellano (1836) i un Diccionario castellano-catalán (1836), reeditats el 1854.

Ferrer i Piera, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1873 – Sitges, Garraf, 1924)

Metge. Fou deixeble dels doctors Bartomeu Robert i Jaume Ferran, amb els quals estudià clínica i bacteriologia, respectivament.

Fou professor de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona del 1905 al 1920, any en què n’obtingué la càtedra. Fou nomenat degà de facultat el 1924.

Investigà sobre la tuberculosi i publicà Tratado de patología y clínica médica, en quatre volums, escrit en col·laboració amb Royo Vilanova.

Ferrer i Peralta, Magda

Deixa un comentari

(Barcelona, 1931 – )

Pintora. Ha realitzat diverses exposicions a Caracas, València, Barcelona, Florència, Munic, Zuric, Nova York i Madrid.

Té obres a col·leccions de Suïssa, Estats Units, Panamà, Xina, Veneçuela, Itàlia, França i Andorra, entre d’altres.

També figuren produccions seves al Museu d’Art Xinès i al d’Art Modern de Barcelona.