Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Fiter -família-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Família de mestres de cases. Cap de la família no és l’autor, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada de l’església de Caldes de Montbui, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell.

Fou iniciada per Miquel Fiter  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Mestre de cases. El 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després (des del 1705) per:

Joan Fiter  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Mestre de cases. Continuà la construcció de l’església de Caldes de Montbui, juntament amb Francesc Fiter i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. També acabà l’església de Sant Sever a Barcelona.

Un altre membre de la família fou Antoni Fiter  (Catalunya, segle XVII – segle XVIII)  Mestre d’obres. De 1705 a 1718 treballà a les obres de l’església de Santpedor (Bages).

Fita i Rovira, Magí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1850 – segle XIX)

Ceramista. Descendent d’una antiga estirp d’escudellers, originària del segle XVII.

Estudià a l’Escola de Llotja i fou premiat a les Exposicions de Barcelona del 1871 i de Madrid del 1875, i participà a la Universal del 1888.

A part una extensa producció de terrissa envernissada, creà figures i motius decoratius per a arquitectura i jardins.

La col·lecció de trepes de rajoles d’oficis que hi ha als Museus d’Art de Barcelona procedeixen del seu obrador.

Fisas i Planas, Antoni

Deixa un comentari

(Sarrià, Barcelona, 1896 – Barcelona, 1953)

Arquitecte (1923). Ha palesat la influència de models renaixentistes.

Entre les seves obres figura la construcció de diversos edificis per a habitatges a Barcelona, en un estil classicitzant, la clínica de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona 1936), de concepció propera al racionalisme i el sanatori de Puigdolena, prop de Sant Quirze Safaja (Moianès).

Finestres i de Monsalvo, Josep

19 Respostes

(Barcelona, 5 abril 1688 – Cervera, Segarra, 11 novembre 1777)

Jurista i erudit. Germà de Jaume, Daniel, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. Alumne del Col·legi de Cordelles. El 1727 inicià una amistat epistolar amb Gregori Maians.

Cursà dret a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret civil (1715) i es llicencià en cànons, i on es dedicà a la docència des del 1731 fins a la seva mort, i on esdevingué un excel·lent professional de l’ensenyança.

Regent de la càtedra de dret civil (1715-18), professor extraordinari d’Institucions (1718-22), regent de la primera càtedra de dret (1722-30) i de la de vespres (1730-31), catedràtic de prima fins a la jubilació (1751), fou també canceller interí el 1743. Clergue sense ordes sagrats i gran coneixedor dels clàssics grecs i llatins.

Fou l’animador d’un grup erudit a Cervera, conegut com la escola de Finestres, promogué una renovació humanista, filosòfica, crítica i jurídica. Formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica. Finestres fou considerat per Maians com el príncep del dret romà.

Va escriure una copiosa producció d’estudis sobre dret català: Exercitationes academicae (1745), Praelectiones cervarienses (1750-52), In Hermogeniani Iuris Epitomarum libros sex commentarius (1757), Iuris catalauni elementa, De historia iuris catalanauci, Sylloge inscriptionum romanorum de Catalunya (1762), etc, tots ells editats a Cervera.

Finestres i de Monsalvo, Jaume

6 Respostes

(Barcelona, 1691 – Poblet, Conca de Barberà, 1769)

Historiador. Germà de Josep, Daniel, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. Ingressà a l’orde del Císter (1715), a Poblet, on professà (1716) i fou ordenat sacerdot (1721).

Ensenyà en els col·legis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736.

Per encàrrec de l’abat Francesc Fornaguera escriví una Historia del Real Monasterio de Poblet, en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 (reeditada a Barcelona el 1948).

Finestres i de Monsalvo, Daniel

8 Respostes

(Barcelona, 6 desembre 1702 – Cervera, Segarra, 6 gener 1744)

Religiós premonstratenc i historiador. Germà de Josep, Jaume, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. El seu nom real era Antoni. Havia estudiat humanitats amb els jesuïtes de Barcelona i a Bellpuig de les Avellanes, monestir on ingresà el 1717.

Cursà teologia a Cervera, i fou abat de Bellpuig (1728-31), sota el seu abadiat fou restaurat el temple i fou l’iniciador de la famosa escola historiogràfica avellanenca.

Després de la seva mort, per hemoptisi, i per por al contagi, foren cremats els seus treballs, entre els quals desaparegueren unes Notes per a la història del Real Monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes amb que s’iniciava l’escola historiogràfica de Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.

Figuerola i Fernández, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1878 – 7 febrer 1946)

Gravador i exlibrista. Format a Llotja (Barcelona), on exercí una tasca pedagògica important, com també a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Fou degà de l’Escola Elemental del Treball, de Barcelona.

Fou premiat en diversos concursos, col·laborà amb freqüència en diaris i revistes i publicà obres relatives a la seva especialitat.

Figueró i Jolis, Rafael

2 Respostes

(Barcelona, 1669 – 1751)

Impressor. Fill de Rafael Figueró.

Féu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus. Els anys 1680-1700, junt amb el seu pare, imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art. El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia Desconfiada, i el 1709 els famosos Anales de Feliu de la Penya.

El 1706 reberen el títol d’impressors reials de Carles III, i tingueren l’exclusiva de l’edició de les gasetes oficials, amb el títol de “Noticias Generales de Europa” (1701-14) i “Mercurio Veloz y Verídico de Noticias” (1706).

El 1714, durant el setge de Barcelona, una bomba incendià el taller, on s’imprimia el diari de la defensa.

Des del 1717 els ajudà llur fill Rafael Figueró  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Ajudà a l’impremta familiar, la qual continuà, a la segona meitat del segle XVIII, amb la publicació de nombroses obres, goigs i altres publicacions.

Feu, Romeu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – 1419)

(o Desfeu) Mestre argenter. Cisellador dels segells del rei Martí I l’Humà.

Autor d’una veracreu per a l’església de la Selva del Camp (1401), d’un retaule d’argent per a la Seu d’Urgell, amb la col·laboració de Guillem Ballell (1410), i d’una llàntia per a la parròquia barcelonina de Sant Jaume (1419).

Feu, Josep Leopold

Deixa un comentari

(Barcelona, 1836 – 1916)

Advocat i escriptor. Doctorat en dret a Barcelona el 1865.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència, de la qual fou vicepresident, i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1870 es traslladà a Madrid.

És autor d’uns Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana (1865), La tradición de los pueblos, literaria, filosófica y socialmente considerada (1868), La crisis económica (1867) i La monarquía de D. Amadeo I ante el estado económica y social de España (1872).

Fou redactor del “Diario de Barcelona” i col·laborà a diverses publicacions.