(Barcelona, 29 setembre 1928 – 8 octubre 2002)
Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949).
Ha estat molts anys a l’estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia.
Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetració psicològica, i un recull de narracions Els homicides (1981), de caient existencialista.
(Barcelona, 1 febrer 1886 – 11 febrer 1965)
Banquer. Nebot de Josep Garí i Cañas.
Continuador de la Banca Arnús i Garí, fins al 1942, any en què fou absorbida pel Banco Español de Crédito.
Va escriure Estudio sobre los ferrocarriles (1918).
(Barcelona, 19 maig 1886 – 21 desembre 1973)
Pianista. Formà part del sextet Granados, del quartet Renaixement i de l’Associació d’Amics de la Música.
Fou professor de l’Escola pianística Blanca Selva i al Conservatori Superior del Liceu.
Obtingué èxits remarcables com a solista.
(Barcelona, 23 juny 1922 – Issy-les-Moulineaux, França, 27 març 2019)
Artista. Filla de Pau Gargallo i Catalán.
Exposà estatuetes de terra cuita molt personals i dibuixos acurats i sensibles.
Residí a París.
(Barcelona, 1892 – 2 gener 1968)
Realitzador cinematogràfic, germà de Pau.
Treballà a Barcelona (1929-42) i fou un dels iniciadors del cinema sonor, amb cintes com Sor Angélica. Després de la guerra civil intentà de reprendre la carrera, sense èxit.
La seva tècnica romangué retardada i, després de dirigir El sobre lacado, es retirà.
(Barcelona, 25 agost 1874 – 1 maig 1958)
Cooperativista. Col·laborador de Salas i Anton, fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya el 1899, dins la qual tingué diversos càrrecs burocràtics i d’organització.
Primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya (1920-23). Impulsà sobretot l’Associació d’Estudis Cooperativistes (1914) i la creació d’una Societat Cooperativa d’Habitatges (1919).
El 1909 participà en la constitució de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del qual fou president (1928-32). Fou, també, regidor de l’ajuntament de Barcelona en els anys 1917-20, després d’haver-se afiliat al Partit Radical.
A “Acción Cooperatista” publicà una cartilla cooperatista, que assolí una gran difusió, i una visió històrica del moviment cooperatiu a Catalunya del 1898 al 1923 sota el títol de La cooperación catalana (1927).
(Barcelona, 27 juliol 1914 – Madrid, 30 novembre 1987)
Polític. Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona.
El 1936 participà en l’alçament contra la República i fou detingut. Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona.
Presidí el Sindicato Nacional del Metal (1948-51) i fou director gerent d’Altos Hornos de Vizcaya. En 1969-71 fou ministre-delegat de sindicats i en 1971-73 ministre de relacions sindicals.
(Barcelona, 1821 – 26 març 1880)
Actor, director i autor de teatre. Abandonà la carrera militar per causes polítiques, i es dedicà al teatre. Debutà al Teatre Principal de Barcelona (1849-50), en sainets de Josep Robrenyo, de Francesc Renart, etc, i al Liceu, amb La Passió… (1852). Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València.
En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà La dida (1872), El rector de Vallfogona (1871), El ferrer de tall (1874) i d’altres de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure; també dirigí un gran nombre d’obres.
Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n’escriví en castellà, com Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874).
Fou el pare del també actor Frederic Garcia-Parreño i Alegria (València, 1864 – Barcelona, 1922).
(Barcelona, 1915 – 1999)
Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1944.
Col·laborà en la construcció del Camp Nou del Futbol Club Barcelona (1954-57). Ha construït els edificis d’El Corte Inglés a Barcelona (1959-60 i 1973-74) i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona (1970).
Fou arquitecte municipal de Barcelona (1956-72).
(Barcelona, 1927 – 9 novembre 1990)
Crític cinematogràfic. Capdavanter del moviment dels cine-clubs a la Catalunya de després del 1939, dirigí el Cine-club Universitario del SEU de Barcelona del 1949 al 1954; dirigí després el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-americans i col·laborà a les sessions perpinyaneses del Cine-club Llanterna Màgica d’Arnau Olivar.
Ha publicat texts interessants i d’una gran independència de posició a les revistes “Laye” de Barcelona, “Cineclub Universitario” de Salamanca i “Nuestro Cine” i “Índice” de Madrid, així com traduccions, amb estudis i pròlegs, d’alguns guions de Visconti.
Dades dels Països Catalans 