(Barcelona, 23 gener 1902 – 25 desembre 1962)
Escriptor i propagandista catòlic. Publicà els contes La guerra tal com és, Egoismes, L’home que no sabia estimar (1931), l’assaig Els dos poders (1929) i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol (1950) i En tot lloc i en tot moment (1952).
(Barcelona, 17 maig 1944 – )
Pintora. Es formà a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Des del 1961 obtingué diversos premis.
Ha exposat la seva obra, influïda sobretot per Cézanne i el fauvisme, a Barcelona i en nombroses localitats de Catalunya, i també a Madrid.
(Barcelona, 16 gener 1951 – )
Escriptora. Després d’estar vinculada al món editorial i de l’ensenyament, es dedicà a escriure.
La seva obra va destinada al públic infantil, com La lluna en un cove (1987), El gust del cafè (premi Francesc Puig i Llensa 1987), etc; i al juvenil: Dos cavalls (2 CV) (premi Ramon Muntaner 1987), Vol nocturn (premi Andròmina 1987), Bitllet d’anada i tornada (premi l’Odissea 1998), etc.
Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes.
(Barcelona, 1961 – )
Dramaturg i crític teatral. Autor d’obres com Angorina o la festa de maig (1984), Se está haciendo muy tarde (premi Sant Martí 1989) o Paisaje sin casas (premi Marquès de Bradomín 1990), participà en la dramatúrgia de Faust 3.0 de La Fura dels Baus.
Desenvolupà l’exercici de la crítica tant a l'”ABC” (1990-92) com, des del 1995, a “El País”.
Fou redactor de premsa de l’IMBE (Mercat de les Flors i Festival Grec) i director de “La Revista del Mercat” (1994-96) i participà com a assessor en el programa teatral “El Apuntador” del canal cultural de Vía Digital.
(Barcelona, 1 abril 1910 – Cadaqués, Alt Empordà, 4 agost 1985)
Poetessa. Exercí el càrrec de bibliotecària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39) i col·laborà a les revistes “Ariel” i “Poesia”.
De to intimista i elegíac, ha escrit els reculls poètics Epigrames i cançons (1938) i Presència i record (1952).
L’any 1956 obtingué amb Cinc poemes desolats, la Flor Natural del Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Cambridge.
(Barcelona, 28 agost 1793 – Madrid, 21 abril 1854)
Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició.
Fundà els periòdics liberals “El Constitucional” i “Minerva Española”.
Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà.
Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford.
(Barcelona, 15 octubre 1877 – Galapagar, Madrid, 6 desembre 1943)
Escriptor. Patrioter, triomfalista i d’una religiositat exaltada, publicà novel·les, assaigs i poesia: Lira de bronce (1901), Casta de hidalgos (1908), El amor de los amores (1910), Bajo el yugo de los bárbaros (1932) i Roja y gualda (1934).
Fou membre de la Real Academia Española (1915).
(Barcelona, 1954 – )
Crític d’art i comissari d’exposicions. Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d’on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com “Lápiz” o “Balcón”, i internacionals.
Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes, al Centre d’Art Santa Mònica (1990), Tierra de nadie, a l’Hospital Real de Granada (1992), Toponimias (8) Ocho ideas del espacio (1994), al centre cultural de la Fundació La Caixa de Madrid.
Des del 1996 fou el cap d’exposicions del MACBA.
(Barcelona, 13 març 1932 – 25 gener 2026)
Tenor. Deixeble del Conservatori del Liceu de Barcelona.
El director d’orquestra H. von Karajan el descobrí al Festival de Salzburg del 1964 i li confià papers importants. Assolí èxits a Itàlia, els EUA, l’Argentina i el Canadà.
El 1966 es presentà al Liceu de Barcelona amb Turandot, de Puccini.
Actuà regularment al National Theater de Munic i a altres teatres d’Alemanya.
(Barcelona, 13 setembre 1887 – 14 maig 1974)
Tenor. Actuà l’any 1910 al Teatre Novetats de Barcelona i amplià els seus coneixements a Milà.
S’especialitzà en el repertori de revista. Les seves facultats extraordinàries li atorgaren una fama internacional.
Estrenà Parisina (1913), Il Piccolo Marat (1921), de Mascagni, i La cena delle beffe (1924), de Giordano.
Dades dels Països Catalans 