(Barcelona, 1898 – Madrid, 1951)
Autor teatral. Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya (1923) -en col·laboració amb Lluís Millà– i Pels nostres fills (1923), que fou reeditada sovint.
Col·laborà en “La Escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius.
(Barcelona, 1921 – 19 agost 2003)
Pintor. Format a l’Escola de Llotja i a l’Escola Massana, es presentà per primer cop el 1948 a Barcelona, on ha exposat diverses vegades.
Becat pel govern francès, residí 4 anys a París, i després passà pels EUA, on ha exposat a Nova Orleans i a Nova York.
Resident a Barcelona des del 1960, la seva obra partí del paisatgisme urbà, de tensió expressionista, i s’ha anat apropant a un surrealisme líric.
Signa sempre Garcia-Llort.
(Barcelona, 6 febrer 1927 – Redlands, Califòrnia, EUA, 13 abril 2019)
Metge. Llicenciat a Barcelona (1950), ha treballat a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda (1954-57) on descriví el quadre de l’aldosteronisme transient postoperatori.
Especialista en enginyeria biomèdica, ha estat premiat en els Jocs Florals de la llengua catalana (1974 i 1975).
És autor de Biological and clinical effects of low-frequency magnetic and electric fields, del tractadet religiós Motives and implications of Assent i d’Introducció a l’enginyeria biomèdica (1976).
(Barcelona, 31 desembre 1854 – 30 desembre 1914)
Erudit i metge. Fou professor de la Facultat de Medicina de Madrid.
De nou a Barcelona col·laborà en diversos diaris, fundà la “Revista de Ferrocarriles” (1887) i “Pro Patria” (1895), butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador.
Compilà diversos catàlegs de col·leccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y Armaduras (1895), La joyería y la orfebrería en España (1908) i Cau Ferrat. Colección de hierros de Santiago Rusiñol (sd).
(Barcelona, 30 gener 1853 – Montevideo, Uruguai, 1912)
Violoncel·lista. Fou professor a l’Escola Municipal de Música, on tingué a Pau Casals com a deixeble.
Des del 1896 residí a Buenos Aires on fou professor i centrà una considerable activitat en concerts per tot Argentina.
(Barcelona, 1899 – 1977)
Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea (València, 1873 – Madrid, 1955) Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.
Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.
(Barcelona, 1914 – 8 gener 1996)
Violinista. Començà a fons els seus estudis a l’Acadèmia Marshall (1924).
Als tretze anys obtingué el premi Parramon. Als quinze, fou presentada en públic per Pau Casals. D’aleshores ençà l’èxit l’ha acompanyada arreu on ha actuat.
(Barcelona, 3 abril 1858 – 19 setembre 1927)
Enginyer de camins i arquitecte. Juntament amb Pere Pascual, presentà un projecte de clavegueres per a la vila de Gràcia. Fou arquitecte del Govern Civil de la província i cap del servei municipal de clavegueres de Barcelona, entre altres càrrecs.
Continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà, és l’autor de nombrosos projectes de sanejament i de plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, entre els quals cal destacar el Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona (1893, en 3 volums).
S’anà a Madrid quan el nomenaren inspector general d’Obres Públiques. Féu nombrosos projectes (ferrocarrils, pantans, canalitzacions) dins l’estat espanyol.
Publicà, entre altres fullets, Insalubridad de las viviendas de Barcelona (1890), Medios de aminorar las enfermedades y mortalidad en Barcelona (1893) i Anarquía o caciquismo (1902).
(Barcelona, 1911 – segle XX)
Autor teatral. Germà de Jaume i de Francesc.
Especialitzat en obres per a infants, és autor de més d’una dotzena de peces, la majoria de les quals estrenades i algunes premiades en els concursos de La Faràndula de Sabadell.
També ha publicat la comèdia dramàtica L’ovella esgarriada (1958).
(Barcelona, 1914 – 1985)
Pintor i dibuixant. Col·laborà, amb el pseudònim Xesc, a “Virolet”, a “L’Esquitx” i al calendari d’“En Patufet”.
Com a pintor, féu la primera exposició individual el 1942, restaurà la cúpula de l’església de la Mercè de Barcelona i decorà diferents capelles.
Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de la vida popular barcelonina.
Era germà de Josep Maria i de:
Jaume Garcia i Estragués (Barcelona, 1900 – 1976) Escriptor i religiós. Pertanyia a l’oratori de Sant Felip Neri. Autor del llibre de poemes Saltiri (1962).
Dades dels Països Catalans 