Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Gomis i Sanahuja, Llorenç

3 Respostes

(Barcelona, 4 març 1924 – 31 desembre 2005)

Escriptor i periodista. Germà de Joan i de Joaquim. Llicenciat en dret i en ciències de la informació, fou director fundador d’“El Ciervo” i membre del consell directiu de “La Vanguardia”.

Els seus assaigs d’inspiració cristiana oberta ja d’abans del concili (La ciudad a medio hacer, 1956, i Sermón del laico, 1959) tenen també un to planer, narratiu, com la seva poesia, de vegades irònica, compilada tota a Poesía (1984).

Ha publicat la seva tesi doctoral El medio media (función política de la prensa) (1974) i l’assaig Teoría del periodismo, cómo se forma el presente (1997).

Gomis i Sanahuja, Joaquim

4 Respostes

(Barcelona, 20 abril 1931 – Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 21 desembre 2013)

Escriptor i eclesiàstic. Germà de Llorenç i de Joan. Es llicencià en teologia a Roma. Fou un dels promotors del Centre de Pastoral Litúrgica.

Assagista incisiu i de vegades paradoxal, ha publicat El sentit del Concili (1962), Cartes a set joves (1964), molt reeditat, ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970) i, en col·laboració, Sobre Déu, Crist i altres coses (1973) i Lluita-Festa (Quarema-Pasqua) (1974).

Gomila i Llupià, Sebastià

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 desembre 1861 – 1934)

Escriptor i periodista. De formació autodidàctica.

Fou director de l’editorial Seguí i d’“El Liberal”, de Barcelona, i fundador d'”El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre”.

Escriptor prolífic en castellà: Anarquías (1896), La huelga (1901), El escándalo europeo (1915) i Los herederos de la gran tragedia (1917).

En català publicà les obres teatrals Càstig de Déu (1879) i Els vençuts (1903).

Gomila i Aymerich, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1899 – 1978)

Compositor. Fundà l’acadèmia de música Mozart, de Martorell.

Autor de lieder, sonates per a piano i violí i de música teatral, com Rosaura la gitana, amb text de Marcial Martínez (1946).

Gómez i Toldrà, Josefina

Deixa un comentari

(Barcelona, 1939 – Granollers, Vallès Oriental, 6 setembre 2020)

Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma.

En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l’Acadèmia de Santa Cecília.

Ha actuat repetidament a diversos països d’Europa i de l’Amèrica Central.

Gómez i Polo, Simó

4 Respostes

(Barcelona, 3 març 1845 – 5 febrer 1880)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i freqüentà el taller del gravador Eusebi Planas.

El 1863 se n’anà a París, on féu la coneixença de Thomas Couture, que li aconsellà que es dediqués de ple a la pintura. Tornà a Barcelona i viatjà sovint a Madrid, on estudià i copià els grans mestres del Museo del Prado.

Al seu taller de Barcelona féu obres d’encàrrec: temes religiosos (Sant Sebastià, Ntra. Sra. de la Salette), retrats (F. Vidal i Jevelli, ebenista) i quadres de gènere (Els borratxos, Jugadors de daus, L’hereuet, Les cartes). Féu, també, pintures murals a les esglésies del Pi i de Sant Agustí.

El seu estil, encara que molt personal i representatiu del realisme català, acusa la influència dels grans mestres espanyols, francesos i flamencs. Són ben coneguts els seus dibuixos a la mina de plom.

Rebé una proposició d’Alfons XII de Borbó per ésser pintor de cambra (1877).

El seu germà fou Enric Gómez i Polo  (Barcelona, 1841 – 1911)  Gravador. Destacà en els treballs al boix. Fou un dels litògrafs més remarcables del seu temps.

Gómez i Pin, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 1944 – )

Filòsof. Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal (1974), Ordre et substance: l’enjeu de la Quete aristotélicienne (1976), Límites de la conciencia y del matema (1983), Filosofía, el saber del esclavo (XVII Premi Anagrama de Ensayo, 1989), La Dignidad, lamento de la razón repudiada (1995) i Descartes, la exigencia filosófica (1996).

El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els primers autors que estudià a fons.

Als darrers temps, els seus treballs s’han orientat envers la filosofia de la matemàtica.

Gómez i Muntané, Maria Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 juliol 1949 – )

Musicòloga. Formada amb Josep M. Llorens, s’ha especialitzat en el domini de la polifonia medieval catalana.

El 1977 obtingué el Premio Nacional de Musicología per la seva tesi doctoral, La música en la Casa Real catalano-aragonesa, 1336-1442, publicada el 1979.

El seu treball L’Ars Antiqua a Catalunya meresqué el Premi Higini Anglès de la Societat Catalana de Musicologia, l’any 1978. Ha publicat també La música medieval (1980).

Gómez i Curt, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril 1942 – )

Regatista. Pertanyent al Club Nàutic de Vilanova i la Geltrú.

Ha participat a les més importants regates de llarga navegació en solitari i amb tripulació, a bord del Costa del Sol, Ilusión i H2O amb participació destacada a les regates de l’Aurora, la Twotransat, la Parmelia, la Mare-Nostrum (en solitari), la Mil a dos, la Giraglia.

Juntament amb altres, ha creat un sindicat per projectar i construir un vaixell català que participi en la regata de la volta al món.

Golferichs i Losada, Macari

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 maig 1866 – febrer 1938)

Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista. Inicià els estudis a Madrid i els acabà a París. Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i col·laborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll.

Preocupat pel desenvolupament agrícola, es traslladà a Andalusia per tal d’implantar-hi el sistema català d’emfiteusi, però fracassà. Posteriorment viatjà per Amèrica i Síria, interessat per l’arqueologia, escriví El Islam i Cartago-Hispania, encara inèdits, i col·laborà a diverses publicacions. També escriví una obra sobre l’Alhambra de Granada (1929).

Col·leccionista d’art, el 1904, la Junta de Museus de Barcelona li comprà una col·lecció de teixits coptes (Museu Tèxtil).

Obra d’ell és la creació, el 1915, del repertori iconogràfic d’Espanya de la Biblioteca de Catalunya.

Joan Rubió i Bellver li construí el 1901 la seva casa (el Xalet o casa Golferichs).