Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Maragall i Noble, Jordi

(Barcelona, 27 gener 1911 – 26 maig 1999)

Filòsof i polític. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Joan Antoni i Ernest.

Llicenciat en filosofia i dret per la Universitat de Barcelona (1928-32), fou influït per Ortega i Zubiri entre d’altres i ensenyà a l’Institut Escola.

Escollit senador a les llistes PSC-PSOE, per Barcelona el 1982, fou reelegit en les successives legislatives fins que el 1997 va renunciar al seu escó.

President de l’Ateneu Barcelonès, entre els seus llibres destaquen Balanç de la universitat autònoma (1969), El pensament filosòfic (1978) i el llibre de memòries El que passa i els qui han passat (1985).

Fou el pare del polític Pasqual Maragall i Mira.

Maragall i Noble, Joan Antoni

(Barcelona, 25 agost 1902 – 14 octubre 1993)

Polític i marxant d’art. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Ernest i Jordi.

Director propietari de la sala Parés barcelonina, fou un dels principals marxants d’art del postnoucentisme.

Durant la guerra civil fou secretari d’Eugeni d’Ors en la direcció general de Bellas Artes.

Entre els seus nombrosos càrrecs cal esmentar el de president de l’Orfeó Català (1966), membre de la Junta de Museus de Barcelona, acadèmic corresponent de Sant Jordi (1968), de Bones Lletres (1971), de San Fernando (1972), etc.

Va col·laborar a diversos diaris de Barcelona i de Madrid i publicà la Història de la Sala Parés (1975).

Maragall i Noble, Ernest

(Barcelona, 3 novembre 1903 – Caracas, Veneçuela, 12 març 1991)

Escultor. Fill del poeta Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Joan Antoni i Jordi. Seguí l’ensenyament de Pau Gargallo i de Francesc Galí a l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona, fins que fou tancada.

Passà a Itàlia, i després a Madrid i a París. Exposà per primer cop el 1930 a Barcelona.

El 1937 es traslladà a Caracas (Veneçuela), on va realitzar moltes obres oficials (font de la plaça Veneçuela, monument a O’Higgins, 1955).

El seu art segueix les normes acadèmiques dins d’una certa estilització. Presentà obres a la Biennal de Venècia del 1966.

Manyé i Vendrell, Josep

(Barcelona, 14 setembre 1909 – 17 juliol 2000)

Escriptor. El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat. El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d’aquest organisme.

Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d’activistes catalans entorn de J.M. Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i Josep Trueta. En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l’estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana (1947).

Cofundador de l’Anglo-Catalan Society (1952), és autor de Los ingleses son así (1956), La coronación en Inglaterra (1953), Una Barcelona a Anglaterra i altres reportatges (1957), Margarita de Windsor (1960), La venus de Trafalgar Square (1976), etc.

Fou també corresponsal a Londres dels diaris “Clarín” de Buenos Aires, “Excelsior” de Mèxic i de l’“Avui”, i col·laborà habitualment a “Destino”, amb el pseudònim de Jorge Marín.

En retornar a Catalunya ocupà càrrecs en mitjans de comunicació en català.

Ha estat guardonat amb els premis Ondas de la Cadena SER (1971) i Avui de periodisme (1977). Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1987), el títol de Membre Honorari de l’Imperi Britànic (1994), el premi Albert Viladot (1995) i el premi Godó de periodisme (1998).

Màntua, Gastó A.

(Barcelona, 27 octubre 1878 – 11 maig 1947)

(Gastó Alonso i Manaut)  Escriptor i actor teatral.

Autor d’obres de caire popular, jocoses o melodramàtiques, com ara Un millonari del Putxet (1927), La Mary Pickford del carrer de l’Hospital (1929), La veïna del terrat (1930), El paradís artificial (1930) i La més bonica del barri (1933).

L’any 1932 escriví l’opereta Deauville, port de París, amb música de Joaquim Torrents. Coautor, amb Amichatis, de Baixant de la Font del Gat, o la Marieta de l’ull viu (1922).

Fou el pare de Cecília A. Màntua.

Màntua, Cecília A.

(Barcelona, 1905 – 29 agost 1974)

(Cecília Alonso i Bozzo)  Escriptora. Filla de Gastó Alonso i Manaut.

El seu teatre és de caire costumista i sentimental. Autora de Ha passat una oreneta (1936), La Pepa maca (estrenada el 1954 i publicada el 1959), La cançó de la florista (1959), Princesa de Barcelona (1959), Maria Coral, la pessebrista (1961) i Història d’un mirall (1966), entre d’altres obres.

Escriví també novel·les en castellà i féu guions per a Ràdio Barcelona.

Mans i Puigarnau, Jaume Maria

(Barcelona, 17 agost 1905 – 1983)

Advocat. Autor de Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española (1928), que constitueix la seva tesi doctoral, i de diverses obres jurídiques: El consentimiento matrimonial (1956), Hacía una ciencia general y unitaria del derecho (1960), Lógica para juristas (1969), entre d’altres.

Fou transcriptor del text original del Recognoverunt proceres i professor de dret canònic, director de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Manresa, Kim

(Barcelona, 1961 – )

(Joaquim Manresa i Mirabet)  Fotògraf. Col·laborador de Colita i, des del 1985, del diari “La Vanguardia”. Ha destacat en el camp del fotoperiodisme.

Entre els seus treballs destaquen Barcelona nit (1990, premi Fotopress), El Molino (1992), La sombra de toro (1996) i, sobretot, la sèrie de fotografies dedicades a l’ablació, amb què va guanyar el premi Godó de Fotoperiodisme (1998).

Manjarrés i de Bofarull, Josep de

(Barcelona, 15 maig 1816 – 19 agost 1880)

Teòric i historiador de l’art. Germà de Ramon. Es formà a l’Escola de Llotja, escola de la qual després fou director.

Membre de l’Academia de San Fernando de Madrid i de les de Bones Lletres i de Belles Arts de Barcelona.

Entre els seus treballs cal esmentar Nociones de arqueología cristiana (1867), El arte en el teatro (1875) i Las artes santuarias y su historia (1880).

Fundà la revista “Arte”.

Manén i Planas, Joan

(Barcelona, 14 març 1883 – 26 juny 1971)

Violinista i compositor. Inicià la carrera de concertista als set anys. Posteriorment féu concerts per Europa i Amèrica.

Escriví les òperes Acté (1903), Joana de Nàpols (1903) i Neró i Acté (1928).

També va compondre, entre d’altres, el poema Nova Catalònia, la simfonia poemàtica Juventus i el quartet Mobilis in mobili, a més de nombroses sardanes.

Publicà unes memòries en tres volums, Mis experiencias (1944-57), i el tractat El violín (1958).