(Barcelona, 15 maig 1935 – 15 gener 2022)
Escriptor, periodista i crític musical. Participà en els moments inicials del moviments per a la no-violència a Catalunya.
Autor de llibres de narracions: Tina a interludis (1956) i Pol·len (premi Víctor Català 1962, publicat el 1963).
Conseller delegat del diari “Avui”, deixà el càrrec en ésser nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1982.
(Barcelona, 12 febrer 1913 – Madrid, 7 novembre 1972)
Novel·lista en castellà. D’entre la seva producció novel·lística, de caire fulletonesc, destaquen les sèries Tres Hombres Buenos (1942) i sobretot El Coyote (1944-51), traduïda a diverses llengües.
El total de la seva producció abasta uns 500 títols firmats sota diversos pseudònims.
Va dedicar-se també al serial radiofònic.
(Barcelona, 1900 – 1968)
Dibuixant i il·lustrador. Germà de Josep Maria. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Fou un dels dibuixants més actius de la revista “En Patufet”. S’hi mostrà influït per Joan Junceda. També és autor d’ex-libris notables.
Participà en diverses exposicions col·lectives de dibuixants humorístics celebrades a Catalunya.
(Barcelona, 1910 – 1986)
Pintor i dibuixant. Germà de Lluís. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Inicialment, amb el pseudònim de Lollam, dibuixà en setmanaris infantils.
Posteriorment es dedicà a la pintura de natures mortes i figures, gènere dins el qual és considerat un dels representants típics de l’estil acadèmic.
Obtingué diversos premis de pintura, entre els quals el de la I Biennal Hispanoamericana.
(Barcelona, 1932 – )
Antropòleg. Visqué al Camerun, amb la tribu Evuzok, entre 1961 i 1968.
Ha estat professor a les universitats de Nanterre i Rovira i Virgili de Tarragona.
Ha publicat nombroses treballs, entre els quals Un poble africà, etnologia i pastoral (1971), Medicine et pharmacopée Evuzok (1977), Sóc fill dels Evuzok (1992) i Ser hombre, ser alguien: ritos e iniciaciones en el sur del Camerún (1993).
(Barcelona, 1380 – 12 juliol 1431)
Teòleg, polític i eclesiàstic. Estudià a les universitats de Lleida i de París, on explicà lletres sagrades; des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi.
Intervingué decisivament en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident, i dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII. El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara pontifícia.
Fou diputat de la generalitat (1425). Residia a l’edifici anomenat actualment Casa de l’Ardiaca, on tenia la seva magnífica biblioteca.
Fou primordialment un brillant predicador, culte i retòric, d’estil pompós i solemne, amb citacions llatines sagrades i profanes, molt escaient a la cort, on tot sovint predicà, i en ambients intel·lectualitzats.
Se’n conserven una vintena de sermons, datats entre el 1408 i el 1414, i els dos parlaments que pronuncià a la festa de la gaia ciència de Barcelona, el 1413, davant el rei Ferran.
La seva obra de més volada fou el tractat ascètic Lo pecador remut.
(Barcelona, 1957 – )
Fotògraf. De formació autodidacta.
Ha treballat per a diverses agències de publicitat i s’ha especialitzat en la realització de campanyes publicitàries per a empreses privades -especialment dels sectors del cava, els vins i l’alimentació-, la Generalitat de Catalunya i el Comitè Olímpic de Barcelona’92.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 4 març 1872 – Barcelona, 7 octubre 1912)
Pianista i compositor. Deixeble de Joan Baptista Pujol, amplià els seus coneixements al conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano.
Inicià la carrera internacional l’any 1905, amb una gira per l’Amèrica del Nord.
Compongué la suite simfònica Impresiones de España, un trio de cambra i nombroses obres pianístiques.
(Barcelona, 1 juliol 1858 – Buenos Aires, Argentina, 1932)
Advocat i periodista. Residí un temps a Madrid, on dirigí el diari “El Progreso”.
Sofrí persecucions a causa del seu ideari republicà. Emigrà a l’Argentina, on es dedicà a l’exercici de la seva carrera.
Hi publicà escrits de caràcter jurídic, a més de diverses col·laboracions de premsa, en bona part dedicades a fer conèixer els problemes polítics de Catalunya.
(Barcelona, octubre 1815 – 24 abril 1880)
Escultor. Destacà per les seves idees liberals. Combaté com a voluntari contra els carlins.
Participà a l’alçament de Barcelona el 1843. Vençut aquest moviment, hagué d’exiliar-se.
Acabà per dedicar-se a la confecció de figures de cera, amb les quals muntà un museu que aconseguiria bon èxit.
Dades dels Països Catalans 