Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Matons, Joan

(Barcelona, vers 1667 – vers 1733)

Argenter i gravador. Féu dues magnífiques obres d’orfebreria, el sepulcre de sant Bernat Calbó per a la seu de Vic (1701-28) i els canelobres de la seu de Palma de Mallorca (1703-21), ambdues fetes seguint el projecte de l’escultor Joan Roig, testimonien la personalitat d’un orfebre de gran talla i plenament imbuït per l’estètica rococó del seu temps.

Com a gravador, fou un dels que impulsà aquest art a Catalunya. Seguí, en aquesta especialitat, les regles i els models italians del barroc. El gravat més important és el dedicat a Sant Llícer per il·lustrar les Constitutiones sinodales ilerdenses (1691).

Se li atribueix també un escut de Catalunya (1683), de gran qualitat, flanquejat per dues figures femenines molt mogudes.

Mathevat, Jaume

(Barcelona, vers 1585 – març 1644)

Impressor. Des del 1623 apareix associat al seu pare o germà Sebastià.

A la mort d’aquest, fou designat con ell estamper de la ciutat i universitat.

La seva vídua continuaria al front del taller, situat prop de l’església del Pi. Més tard passà l’establiment a mans alienes a la família i, en anys posteriors, als jesuïtes.

Són notables, en les nombroses edicions conegudes d’aquesta casa, els gravats de les portades.

Matheu i Sadó, Roser

(Barcelona, 12 maig 1892 – 24 desembre 1985)

Escriptora. Filla de Francesc Matheu i Fornells i muller del compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, de qui publicà unes Notes biogràfiques (1962).

Poetessa de ressons populars i cultes, publicà Poesies (1918), La carena (1933), Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952), i els assaigs biogràfics Vida i obra de Francesc Matheu (1971) i Quatre dones catalanes (1972).

Mateu i Sanpere, Joaquim

(Barcelona, 9 gener 1921 – 20 gener 2015)

Entomòleg. El 1948 participà a l’expedició científica catalana al golf de Guinea.

Per tal de poder treballar en entomologia exòtica es traslladà a París, el 1956, on col·laborà amb la Unesco. Ha fet nombrosos viatges científics a l’Àfrica.

El 1959 ingressà al Museu d’Història Natural. El 1974 fou nomenat membre honorari de la Institució Catalana d’Història Natural. Treballà als laboratoris de la facultat de Ciències de París.

Ha redactat nombrosos articles científics i també ha participat en múltiples congressos i trobades internacionals sobre entomologia.

Mateu i Pla, Miquel

(Barcelona, 16 juny 1898 – 1 octubre 1972)

Financer i polític. Fill de Damià Mateu i Bisa i germà de Maria dels Àngels.

Director de les empreses familiars, en iniciar-se la guerra civil passà al bàndol franquista. Amic personal de Franco, entrà amb el seu exèrcit a Barcelona, d’on fou nomenat alcalde el dia següent.

El 1945 fou nomenat ambaixador a França.

Des del 1923 era propietari del castell de Peralada.

Mateu i Pla, Maria dels Àngels

(Barcelona, 1897 – Campins, Vallès Oriental, 20 març 1923)

Pedagoga. Filla de Damià Mateu i Bisa i germana de Miquel. Tenia la carrera de magisteri.

Fou secretària de l’Institut de la Dona, del Casal per als Malalts i de l’Escola d’Infermeres de Santa Madrona.

Les seves activitats, malgrat la seva joventut, esdevingueren molt apreciades.

Mateo i Barberà, Màrius

(Barcelona, 21 juny 1889 – 1958)

Violinista i compositor.

Actuà com a violinista a Europa i Amèrica. Residí a Mèxic des del 1921 fins al 1925, i hi creà una orquestra que ell mateix dirigí.

Escriví poemes simfònics, cançons i una sèrie de peces per a piano titulada Quadrets de la Costa Brava.

Matas i Aurigemma, Carme

(Barcelona, 19 octubre 1869 – 24 maig 1943)

Pianista. Oferí diversos concerts a la sala d’audicions de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).

Fou professora de l’Escola Municipal de Música barcelonina, on s’havia format. La seva tasca docent resultà important.

Fill seu fou el violoncel·lista i musicòleg Josep Ricart i Matas.

Matamala i Piñol, Llorenç

(Gràcia, Barcelona, 1856 – Barcelona, 29 juliol 1925)

Escultor. Treballà com a modelista. Amb Ramon Bonet, fou un dels escultors que més íntimament col·laboraren amb Antoni Gaudí en l’execució de les escultures de la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, de Barcelona.

Feia els emmotllaments del natural que l’arquitecte li encarregava, sobretot els de figures humanes.

Fou el pare de Joan Matamala i Flotats.

Matamala i Flotats, Joan

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1977)

Escultor i pintor. Fill de Llorenç Matamala i Piñol i nét i deixeble de Joan Flotats.

Prosseguí l’obra escultòrica del seu pare a la Sagrada Família.

Féu nombroses exposicions d’escultura i pintura a Girona, Barcelona i d’altres ciutats catalanes.

Ha escrit una història de la Sagrada Família, inèdita.