Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Henrich i Girona, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 octubre 1851 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 13 juny 1925)

Impressor i polític. Després d’estudiar enginyeria a Madrid, treballà a la impremta barcelonina Ramírez i Companyia, de la qual, ben aviat en fou soci, més tard en fou gerent i el 1889 la convertí en Henrich i Companyia.

A partir d’aquest mateix any, i amb l’adquisició d’una rotativa, començà a imprimir el diari “La Publicidad”. També hi instal·là tallers de fotogravat i d’heliografia. Com a editor publicà diverses obres en català.

Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona.

Afiliat al partit liberal, fou diputat provincial, regidor i vice-president de la diputació de Barcelona. El 1893 fou també batlle de la ciutat.

Hausson

1 Resposta

(Barcelona, 30 març 1955 – )

(Jesús Julve i Salvadó)  Il·lusionista i prestidigitador. Conegut com el gentelman de l’il·lusionisme, al començament dels anys 1980 participà (juntament amb altres) en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa, amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de Màgia en dues parts (1987) i Poemància (1996).

Ha participat als films Màgia a Catalunya (1983) i Entreacte (1988). Ha rebut, entre d’altres, el Premio Nacional de Manipulación (Madrid, 1971), el 1er. Prix International de Manipulation, a Montecarlo (1974) i l’Aplaudiment Sebastià Gasch (1978).

Enllaç web: Hausson

Gutiérrez González, Fernando

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1911 – 1 març 1984)

Escriptor. Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona. Fou un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía”.

Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza (1945), Los ángeles diarios (1947), Anteo e Isolda (1951), etc.

Exercí de crític d’art a “La Vanguardia”, i publicà una antologia de poesia catalana (1947).

Gustà i Salvador, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 9 gener 1744 – Palerm, Itàlia, 19 maig 1816)

Apologista i crític. Jesuïta (1759).

Se n’anà a Itàlia amb motiu de l’expulsió d’Espanya del seu orde (1767) i residí a diverses ciutats. Ordenat sacerdot, fou professor d’història eclesiàstica.

Escriví nombrosos llibres, molts inèdits. De les obres publicades, una treintena, la majoria són de caràcter apologètic contra el jansenisme, l’enciclopedisme i la Revolució francesa.

Gustà i Bondia, Jaume

2 Respostes

(Barcelona, 25 maig 1853 – 27 agost 1932)

Mestre d’obres i arquitecte. Fou cap de secció de l’Oficina Facultativa d’Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona.

A ell es deuen, entre altres obres, algunes cases de Barcelona, de línia neogoticitzant, i alguns pavellons per a l’Exposició Universal del 1888 (després destruïts).

Féu una monografia del monestir de Sant Benet de Bages.

Gusils i Prax, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – Cambridge, USA, 1978)

Escultor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Sant Jordi.

Fou premiat per la diputació de Barcelona el 1942. Formà part del grup dels Vuit.

Féu la primera exposició individual, en unió de la pintora Maria Girona, el 1947, a Barcelona. L’any següent anà a París.

El seu art s’inscriu en una línia no figurativa.

Gusi i Jener, Francesc

3 Respostes

(Barcelona, 11 octubre 1942 – València, 2012)

Arqueòleg i prehistoriador. Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll.

Ha estat director del Museu Arqueològic Luis Siret d’Almeria (1971-72) i del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la diputació de Castelló des de la seva fundació (1975).

Fundador (1974) i director de la revista “Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló” i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques.

Ha excavat nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal destacar el poblat calcolític de Terrera Ventura (Tabernas, Almeria), l’assentament de l’edat del bronze d’Orpesa la Vella (Plana Alta) i el poblat ibèric del puig de la Nau (Benicarló, Baix Maestrat).

Entre les seves publicacions cal destacar Castellón en la Prehistoria (1981, 1984, en col·laboració amb Carme Olària), Arquitectura del mundo ibérico (1984), El poblado neoneolítico de Terrera Ventura (1991) i El Puig de la Nau, Benicarló, Castellón. Un poblado fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular (1995).

Gusart i Vila, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1833 – 24 febrer 1905)

Dirigent obrerista. Teixidor de veles, milità en el partit republicà federal i defensà un sindicalisme cooperativista i mutualista.

Fundà i dirigí el periòdic “El Obrero” (1864-66), i organitzà un primer congrés obrer català el desembre de 1865, el qual es manifestà especialment preocupat per l’obtenció de la llibertat d’associació.

El 1866 fou deportat a les Canàries. Després de la Revolució de Setembre (1868), assistí al Primer Congrés Obrer Espanyol (1870) celebrat a Barcelona, i s’alineà en el sector cooperativista.

Secretari de l’ajuntament de Sant Andreu de Palomar el 1873, posteriorment se’n va anar a Mataró, on intentà de dirigir una cooperativa de producció.

Gumí i Cardona, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 abril 1931 – 18 setembre 2013)

Fotògraf. Féu estudis de química. Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957. Ha treballat per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya.

Despunta sobretot en la il·lustració de llibres com ara L’art romànic a Catalunya, L’art popular a Catalunya, La joguina a Catalunya, etc. A més s’ha especialitzat en la fotografia científica per a l’anàlisi tècnica d’obres d’art i ha publicat diversos treballs sobre la matèria.

Fou professor de la seva especialitat a l’Escola Massana de Barcelona (1968) i sots-director de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (1973).

L’any 1978 fou nomenat maître photographe européen per l’Associació Europea de fotògrafs professionals.

Guiu i Martí, Estanislau

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 setembre 1850 – Madrid, 30 juliol 1940)

Militar i escriptor. Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià (1874) i contra els carlins, a Navarra i a Catalunya. A Cuba (1876-79) organitzà les defenses de diversos castells.

De retorn a la Península, fou destinat a la Junta Facultativa del cos d’artilleria i publicà un Prontuario de Artillería que assolí un veritable èxit internacional.

Ascendit a capità l’any 1882, va ésser nomenat professor de l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia i ajudant del mateix cos. L’èxit del llibre li valgué l’ascens a comandant i, en retirar-se (1907), era coronel.

També és autor de la Historia militar de España dispuesta en forma de efemérides (1887-92).