Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Horta i Boadella, Joaquim

3 Respostes

(Barcelona, 1878 – 1956)

Tipògraf i impressor. Fou aprenent en una impremta de Barcelona. Després d’un període de perfeccionament a París, tornà a Barcelona i, el 1905, obrí una impremta pròpia.

Fou un renovador de les arts gràfiques a Catalunya, que depurà de les fantasies modernistes i els conferí un regust classicista d’acord amb els ideals noucentistes.

Entre altres, estampà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el setmanari “Papitu”, l’Almanac dels noucentistes (1911), el Diccionari Pal·las, i s’especialitzà en edicions de bibliòfil.

Homs i Oller, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 21 agost 1906 – 9 setembre 2003)

Compositor. Estudià violoncel al Conservatori del Liceu de Barcelona i composició amb Robert Gerhard, que ha decantat la seva producció cap al dodecafonisme, tot mantenint una tendència eclèctica, però innovadora, dins la música contemporània.

Ha conreat la composició instrumental i vocal. De la seva producció es destaquen: Sonets per a violí (1941), Vía Crucis (1956), Soliloquis (1972), els Quartets de corda (1950-74), Presències (Premi Ciutat de Barcelona 1967), Biofonia (1982), etc.

Publicà també la biografia Gerhard y su trabajo (1987).

Homs i Bisa, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1897 – Quito, Equador, 1969)

Escultor i dibuixant. Practicà la il·lustració treballant per a editorials estrangeres; col·laborà, també, al Reader’s Digest.

Com a escultor, formà part de l’anomenada escola de Ceret i el 1926 presentà diverses obres a les galeries Dalmau de Barcelona.

Col·laborà en l’obra escultòrica de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).

Homedes i Ranquini, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 gener 1896 – 28 octubre 1955)

Farmacèutic (1917) i veterinari (1924).

Professor de genètica i zootècnia de la facultat de veterinària de Madrid (1932), catedràtic de zootècnia de l’Escola d’Agricultura de Barcelona (1936) i catedràtic de parasitologia animal de la facultat de farmàcia de Barcelona (1946).

És autor de tres tractats: Parasitología animal, Veterinaria práctica i Zoogenética.

Hombó

Deixa un comentari

(Barcelona, abans 987 – després 1021)

Eclesiàstic de Barcelona. Era a la vegada jutge i diaca, i hom creu que es formà a Sant Cugat del Vallès.

Excel·lent notari i cal·lígraf, se’n conserven documents originals referents a Sant Cugat.

Entorn del 1010 escriví el Liber judicum popularis, o Llibre popular dels jutges, del qual es conserva un exemplar a la biblioteca d’El Escorial, regalat a Felip II pel bisbe de Vic Joan Baptista de Cardona.

Hervàs i Arizmendi, Joan Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 juny 1851 – març 1914)

Arquitecte (1879). Treballà a Sitges, a Tortosa i, després, a Manila (Filipines) -des del 1892 al 1898-, on projectà i dirigí les obres de l’Ateneu.

En tornar a Barcelona, es dedicà sobretot a l’edificació de cases particulars (casa Pérez-Samanillo, 1910).

Herralde i Grau, Jordi

3 Respostes

(Barcelona, 20 març 1935 – )

Editor. Germà de Gonçal. Enginyer industrial.

El 1969 fundà l’editorial Anagrama, que ha jugat un paper important en la difusió de la narrativa contemporània (especialment amb les col·leccions Panorama de narrativas i Narrativas hispánicas i el premi Herralde de Novel·la) i de l’assaig (principalment amb la col·lecció Argumentos i el premi Anagrama de Ensayo).

Herralde i Grau, Gonçal

2 Respostes

(Barcelona, 22 octubre 1949 – )

Realitzador cinematogràfic, conegut com a Gonzalo Herralde. Germà de Jordi.

El 1975 rodà el seu primer llargmetratge, La muerte del escorpión, al qual seguiren els documentals, Raza, el espíritu de Franco (1977) i El asesino de Pedralbes (1978).

Entre els seus films posteriors, destaquen Últimas tardes con Teresa (1984) i Laura (1987).

Hernández i Pijuan, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 4 febrer 1931 – 28 desembre 2005)

Pintor. Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Després va viure a París (1957-59).

El 1956 s’integrà al grup Sílex. En aquell moment la seva producció es mantenia dins un expressionisme tràgic. Després la seva obra s’inscriví dins el gestualisme. del qual donà una versió molt elegant i refinada servint-se d’una gamma cromàtica molt reduïda (blancs i negres especialment).

Posteriorment ha evolucionat cap a una integració en objectes (cossos geomètrics, pomes, copes, tisores, claus) de l’expressió gestual, tot mantenint un fons gairebé monocrom, fins a arribar a una depuració extrema, pròxima a l’art minimalista.

A partir del 1982 retornà a una certa figuració amb elements vegetals que evoquen el paisatge. El 1981 li fou concedit el premi Nacional d’Arts Plàstiques.

Des del 1989 fou catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona,

Heras i Sicars, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 setembre 1888 – Bombai, Índia, 14 desembre 1955)

Missioner jesuïta i historiador. L’any 1922 es traslladà a l’Índia on residí fins a la mort. Professor universitari a Bombai, fundà l’Institut de Recerques Històriques.

Sobresortí com a professor i pot ésser considerat el mestre de les següents promocions d’historiadors indis.