(Barcelona, 1905 – 1987)
Aviador. Director i professor de l’escola de pilots de l’Aeroclub de Catalunya (1936), dirigí el butlletí “Aviació”.
Després de la guerra civil, creà una escola de vol i reorganitzà l’Aeroclub de Catalunya, que passà a denominar-se Aeroclub de Barcelona-Sabadell.
Organitzà els festivals internacionals d’aviació (1956 i 1958).
(Barcelona, 2 març 1925 – Sitges, Garraf, 28 desembre 1993)
Productor, distribuïdor, guionista i realitzador cinematogràfic.
Amb els seus germans Francesc i Jaume Jesús construí a Esplugues de Llobregat uns estudis de cinema per a rodar westerns.
(Barcelona, 8 juny 1824 – 5 juliol 1893)
Compositor i director d’orquestra. A Milà dirigí l’orquestra del Teatre del Re.
Dirigí l’orquestra del Teatre Principal de València i a partir de 1886 ensenyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual n’acaba essent director.
Obres seves són: La prisione di Edimburgo i la sarsuela La almoneda del diablo (1884).
(Barcelona, 11 novembre 1844 – 1 juliol 1904)
Filòleg, historiador i taquígraf. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, exercí d’advocat. Deixeble de Manuel Milà i Fontanals i Antoni Bergnes de les Cases.
Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona (1881-1901), estudià taquigrafia amb Pere Garriga, el sistema del qual es dedicà a propagar.
La seva obra més important és Orígenes históricos de Cataluña (1897), guanyadora del premi Martorell i que dóna un gran pas en els estudis d’onomàstica. Altres treballs són Crítica de la estenografía española (1877), Etimologies catalanes (1885), Influencia de la civilización romana en Cataluña, comprobada por la orografía (1888) i Historia de la Real Academia de Ciencias y Artes (1895). Deixà material per a la publicació d’un diccionari català.
Presidí l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1893-1901).
(Sants, Barcelona, 9 desembre 1883 – Barcelona, 26 febrer 1965)
Empresari de cinema. Fou promotor de les principals places de toros del Principat i Mallorca i creà una xarxa de sales de cinema d’estrena a Barcelona.
Fou repetidament regidor de l’ajuntament de Barcelona entre 1915 i 1963.
(Barcelona, 31 octubre 1848 – 5 octubre 1883)
Erudit i publicista. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1876) i mantenidor dels Jocs Florals del 1877, fou un dels fundadors del grup radical La Jove Catalunya.
Entre altres temes escriví sobre qüestions medievals com De la mort de l’infant en Carles… Príncep de Viana (1873), Les ordinacions i bans del comtat d’Empúries (1879), Don Pedro el condestable de Portugal (1881).
Col·laborà a “La Renaixença” amb articles d’història literària i medieval.
(Barcelona, 19 abril 1953 – )
Il·lustradora. Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona.
A l’Institut del Teatre assistí a un curs de titelles, on prengué l’interès que la portà a actuar en espectacles de titelles i ombres xineses. Ha realitzat també diverses activitats pedagògiques.
La seva producció, dedicada bàsicament al llibre infantil i juvenil, inclou nombrosos cartells, i de les seves obres destaquen entre d’altres, En Jaumet de les xanques (1980), El petit Polzet (1981), Pau i Pepa fan vacances (1983), el Llibre de Vòlics, Laquidambres i altres espècies (1986, amb text de David Cirici) i Quin dia més ggggrrr (1988).
L’any 1985 obtingué el premi de la Crítica Serra d’Or i el premi Apel·les Mestres.
(Barcelona, 1827 – Catalunya, segle XIX)
Compositor i fagotista. Fou primer fagot del teatre del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu.
Escriví música sacra, dues sarsueles i un tractat de teoria i pràctica del solfeig.
(Barcelona, segle XVIII – 1843)
Geòleg. Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica.
Pertanyia també a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre les dificultats amb què topava la modernització de la indústria minera.
Col·laborà també a l’edició d’uns Elements de Geología (1842).
Dades dels Països Catalans 