(Barcelona, 1750 – Còrdova, Andalusia, 3 novembre 1822)
Compositor. Format al monestir de Montserrat, fou mestre de capella de les catedrals de Girona i de Còrdova.
De la seva producció, que comprèn unes tres-centes obres, sobresurten diverses composicions religioses, escrites per a veus i acompanyament orquestral, i l’oratori A Santo Tomás de Aquino (1786).
(Barcelona, 10 juliol 1928 – Valladolid, Castella, 23 agost 1989)
Arqueòleg i historiador. Especialitzat en temes d’època romana.
Va publicar nombroses monografies sobre arquitectura i art romà de la Península i en especial de la ciutat de Barcelona.
(Barcelona, 19 gener 1887 – 12 gener 1977)
Musicòleg i organista. Eclesiàstic. Fou un dels fundadors de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs.
Estudià especialment la cançó popular catalana i l’aplicació de la música religiosa a la litúrgia.
Publicà, entre altres obres, Petites biografies de grans barcelonins (1965).
(Barcelona, 31 març 1922 – Jaca, Osca, 5 febrer 2007)
Biòleg. Fou director del Centro Pirenaico de Biología Experimental de Jaca des del 1963 i de l’Instituto d’Estudios Pirenaicos des del 1968, dedicats a investigacions de biologia aplicada al desenvolupament dels recursos rurals dels Pirineus.
Ha publicat nombrosos treballs sobre tots els aspectes de la fauna i dels sistemes naturals de la muntanya pirinenca, principalment dels Pirineus Centrals.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1808 – Barcelona, 1878)
Científic. Catedràtic de física experimental a la Universitat de Cervera (1830-37) i de física aplicada a l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
L’any 1854 definí la naturalesa microbiològica del còlera aïllant el vibrió colèric; malauradament no fou escoltat.
És autor d’una obra sobre els aeròlits caiguts l’any 1815 a Nulles i Vilabella: Lhitologia meteórica.
(Barcelona, 28 març 1914 – 9 novembre 1997)
Arpista. Filla de Joan Balcells i Garcia i germana de Maria Teresa. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou catedràtica d’arpa.
Debutà a Barcelona l’any 1930, i va actuar com a solista en diferents ciutats europees.
(Barcelona, 29 maig 1940 – )
Historiador. Especialitzat en la història moderna i contemporània de Catalunya -professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i altres institucions-.
N’ha estudiat especialment els aspectes socials (El sindicalisme a Barcelona; Rafael Campalans, socialista català; Los anarquistas y la cuestión nacional) i ha dirigit la Història dels Països Catalans.
(Barcelona, 2 març 1882 – 26 maig 1972)
Compositor i director. Estudià a l’Escola Municipal de Música.
Deixeble d’Antoni Nicolau, escriví diverses composicions corals, entre les quals destaca Voltant la senyera. Harmonitzà cançons tradicionals i escriví obres escèniques i sardanes.
Dirigí l’Orfeó Gracienc des que fou fundat (1903) fins al 1936.
(Barcelona, 1943 – )
Artista plàstica. Filla de l’arquitecte Santiago Balcells i Gorina. Estudià arquitectura a Barcelona i art a la universitat de Iowa (1971). Entre 1976-79 realitzà accions de caràcter conceptual.
El 1979 passà a residir a Nova York, on realitzà vídeos, cinema experimental, instal·lacions i muntatges molt diversos, sense deixar les creacions d’imatge seriada.
Col·labora sovint amb músics, com ara Peter von Riper o Barbara Held.
(Barcelona, 22 setembre 1877 – 4 novembre 1965)
Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès.
Obres seves són: la casa Lluch (1906), a Sant Cugat del Vallès; la casa Gudal (vers 1910), a Cardedeu, i la casa Manuel Balcells (1923), a Cerdanyola.
El seu estil, pròxim al modernisme, va derivar posteriorment cap al racionalisme.
Fou el pare de Santiago i d’Alfons Balcells i Gorina.
Dades dels Països Catalans 