Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Bonamusa i Gaspà, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1947 – )

Historiador. Doctor en ciències polítiques per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat en ciències econòmiques, ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat, a més, vice-rector (1980-86) i és catedràtic des del 1983.

És autor d’El Bloc Obrer i Camperol (1930-1932) (1974), Andreu Nin y el movimiento comunista en España (1930-1937) (1973) i ha contribuït a la Història de Catalunya dirigida per Joaquim Nadal (1983), a més de publicar altres treballs d’història social.

Boixareu i Vilaplana, Mercè

Deixa un comentari

(Barcelona, 1943 – )

Assagista. Després d’estudiar a la Universitat de Barcelona es traslladà a Ginebra, on es llicencià en literatura francesa.

Ha publicat assaigs sobre Baudelaire, Mallarmé i la poesia catalana: Vida i obra de Màrius Torres (1968), El jo poètic de Carles Riba i Paul Valéry (1978), Lectures de Carles Riba i Màrius Torres (1993), entre d’altres.

Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Tomàs de

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 abril 1703 – Roma, Itàlia, 16 desembre 1780)

Eclesiàstic i escriptor. General de l’orde dominicà (1756-77) i cardenal. Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729). Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria.

Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, l’any 1734 entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial (1746) i mestre general (1756), i Pius VI l’elevà al cardenalat (1775).

Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendendadoctrina sancti Thomae (1757) tingué una gran repercussió en els estudis dominicans.

Com a poeta en català és autor d’un Soliloqui, de tècniques barroques i d’influència calderoniana.

Boixadors i Sureda de Sant Martí, Bernat Antoni de

3 Respostes

(Barcelona, 24 abril 1702 – Lisboa, Portugal, 1 novembre 1755)

Militar i erudit. Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n’heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí.

Fou vice-president (1731-33) i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Participà en les lluites d’Itàlia (1733-37) i fou ràpidament ascendit.

Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa.

Boix i Selva, Maur Maria

7 Respostes

(Barcelona, 7 maig 1919 – Montserrat, Bages, 10 setembre 2000)

Escriptor benedictí. Nom de religió de Joan Maria Boix i Selva. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà de Josep Maria i d’Emili Maria. Llicenciat en filosofia i lletres.

Ingressà al monestir de Montserrat el 1943. Estudià filologia romànica a la Universitat de Friburg el curs 1950-51. Fou secretari de l’abat Escarré (1953-64), prior del monestir (1967-78) i visitador de la congregació benedictina Sublacense.

Director de la revista “Serra d’Or” (1962), on col·laborà regularment sobre qüestions de religió, filosofia i literatura; també escriví a “Qüestions de Vida Cristiana”.

Ha publicat l’antologia Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1950), l’opuscle Què és Montserrat (1957), que ha estat traduït ha diverses llengües, i el recull de breus homilies Convidats a crema (1977).

Boix i Selva, Josep Maria

6 Respostes

(Barcelona, 2 octubre 1914 – Girona, 20 gener 1996)

Poeta i traductor. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà d’Emili Maria i de Maur Maria.

Influït per López-Picó i l’escola noucentista, va publicar: Angle (1935), Soledat abrupta (1937), Felicitat (1944), Capaltes i mirinyacs (1946), El suplicant, la deu i l’esma (1972, premi Carles Riba del 1971) i Presoner en la boira (1978). Col·laborà a la secció literària del diari “El Matí”.

La seva traducció en vers de l’El paradís perdut (1950) de Milton és modèlica.

Boix i Selva, Emili Maria

6 Respostes

(Barcelona, 19 març 1917 – 12 abril 1999)

Sociòleg. Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i germà de Josep Maria i de Maur Maria. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona.

Ha estat secretari del Comitè de Dret Marítim de Barcelona (1954) i de la càtedra Consolat de Mar de la Universitat de Barcelona i director del departament de sociologia de la facultat de ciències d’aquesta Universitat.

Fou promotor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, del qual fou el primer secretari general (1950-64).

Ha publicat, entre altres obres, Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras (1964), Consideracions sobre l’objecte de la sociologia (1965), Estudios sobre la realidad social catalana (1966), Proceso de unificación del Derecho Marítimo (1966), L’àrea metropolitana de Barcelona, base humana, econòmica i social de Catalunya (1977), Conflictivitat i ruptura en el matrimoni (1979) i Procés a “La Caixa” (1984).

Boix i Merino, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 maig 1858 – Madrid, 11 maig 1932)

Enginyer i bibliòfil. Fou director de Caminos de Hierro del Norte de España i gran impulsor de la construcció de ferrocarrils a l’estat espanyol.

Reuní importants col·leccions de ceràmica, de dibuixos i de llibres. Incorporat a la vida madrilenya, cedí les seves col·leccions als museus de Madrid.

Bohigas i Tarragó, Pere

3 Respostes

(Barcelona, 26 juny 1886 – 8 juny 1948)

Periodista. De jove col·laborà a “La Tralla” i a “El Poble Català” amb la signatura de P.B. Tarragó.

Més tard dirigí la revista de turisme “Barcelona Atracción” i fou administrador general del Museus d’Art de Barcelona i secretari de l’Institut del Teatre (1913-48).

És autor d’Apuntes para la historia de las Exposiciones Oficiales de Arte de Barcelona (1945), Resumen histórico de los Museos de Arte de Barcelona (1946), Las compañías teatrales extranjeras en Barcelona (1946) i Historia de la Galería de Catalanes Ilustres (1948).

Morí en l’acte d’homenatge que li fou tributat per l’Institut del Teatre.

Bohigas i Martorell, Nil

2 Respostes

(Barcelona, 2 abril 1958 – 13 juny 2016)

Alpinista. Formà part de l’expedició catalana del 1988 a l’Everest, després de dues temptatives infructuoses el 1982 i el 1983.

Ha fet diverses expedicions en solitari, entre les quals destaquen la del pol Nord magnètic (1990) i l’intent d’assolir el pol Nord geogràfic (1992).

Fou també un especialista en parapent de gran muntanya.