Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Burgas i Burgas, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 maig 1876 – 1950)

Escriptor. Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” i altres periòdics humorístics, on popularitzà el pseudònim de Mayet.

Autor de reculls poètics, com Primera volada (1893), Vidamor (1905), El llibre dels petons (1909) i Florida d’estels (1927), va col·laborar en la seva activitat dramàtica amb Santiago Rusiñol.

Entre les seves peces dramàtiques cal citar: Jordi Erín (1906), Els segadors de Polònia (1912), Sota el cel de la Pàtria (1916), El drap sagrat (1920), Els esclaus de la terra (1933).

Excel·lí sobretot pels sainets, com Gloriós Sant Medí, La colla dels Tibats, L’estanquera maca, Nuvis a Montserrat, La barberia d’en Quim, Un bateig a Can Culleretes, Fresquets i alegrets, Per tu ploro, El premi de l’hermosura i Les germanetes.

Bulbena i Tusell, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 26 juliol 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 10 octubre 1946)

Escriptor i gramàtic. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. De tendències arcaïtzants i amb poc rigor científic, s’oposà a les normes de Pompeu Fabra. Fou el pare d’Eveli Bulbena i Estrany.

Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del segle IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola.

És autor, entre altres obres de valor desigual, d’un Diccionari català-francès-castellà (1905), Diccionari de les llengües francesa i catalana (1921) i Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915).

Fou germà seu, Artur Bulbena i Tusell  (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938)  Pintor. Excel·lí també com a dibuixant. S’especialitzà en la pintura de tapissos.

Bulbena i Estrany, Eveli

1 Resposta

(Barcelona, 16 octubre 1888 – 10 octubre 1960)

Escriptor en castellà i dibuixant. Fill d’Antoni Bulbena i Tusell.

És autor de la biografia Ramón Amadeu (1927), d’un historial de l’Associació de Pessebristes de Barcelona (1954) i de diversos llibres de poesia.

Bulart i Rialp, Alexandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 agost 1889 – 26 agost 1949)

Advocat i escriptor. S’especialitzà en temes mercantils. Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1929). Va contribuir a incrementar les relacions catalano-occitanes.

Col·laborà a “La Tralla”. Entre els seus escrits cal citar la novel·la El relliscall (1922) i l’assaig Sinopsi mistralenca (1932). És autor, també, de comèdies i escrits diversos.

Buixareu, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1804 – 10 febrer 1871)

Arquitecte. D’arrel neoclàssica, és autor del mercat de Santa Caterina (1847) i, juntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dels Porxos d’En Xifré (1836), erigit davant la Llotja i molt representatius de les orientacions urbanístiques de l’època.

Buïgas i Monravà, Gaietà

2 Respostes

(Barcelona, 21 juliol 1851 – 7 novembre 1919)

Arquitecte.

El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau. Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima.

Realitzà d’altres remarcables construccions a Catalunya, a l’Argentina i a l’Uruguai.

Buïgas i Garriga, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 juliol 1886 – 2 gener 1963)

Escriptor i editor. De jove visqué a l’Argentina, i el 1917 tornà a Barcelona, on fou un dels fundadors del setmanari infantil “TBO”.

Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, i publicà De tots colors (1918) i De la Rambla a l’Argentina (1959).

Bueno i Ferrer, Pasqual

Deixa un comentari

(Barcelona, 1930 – )

Pintor. Fill d’un artesà decorador, aviat prengué contacte amb la pintura i alternà l’esforç autodidacte amb diversos estudis d’art (Escola Provincial de Mestres Pintors i Escola) a Barcelona. Enriquí la seva formació amb els viatges que realitzà per Europa i Amèrica.

Sempre s’ha manifestat com a pintor paisatgista i figuratiu, dins d’un estil clàssic lligat al postimpressionisme català. Des del 1954 ha realitzat nombroses exposicions individuals als Països Catalans, a la resta de l’estat i a l’estranger.

Hi ha obra seva a museus de diversos països (Itàlia, EUA, l’Uruguai).

Bucheli i Sabater, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 9 abril 1903 – 19 abril 1981)

“Carlston”  Il·lusionista. De família suïssa, de ben jovenet se sentí atret per la màgia, que practicà primer com a aficionat i més tard com a professional.

Basant-se en llegendes i tradicions hindús, el 1939 muntà el fastuós espectacle Misterios de la India legendaria, amb què triomfà als locals de més renom de l’estat espanyol gràcies a la pulcritud, la luxosa presentació i la imaginativa posada en escena amb que executava els jocs.

Client assidu de la botiga El Rey de la Magia de Joaquim Partagàs, a la mort d’aquest adquirí l’establiment, que convertí en una escola d’il·lusionisme per a professionals, aficionats i intel·lectuals.

Brusi i Mirabent, Antoni

6 Respostes

(Barcelona, 5 desembre 1775 – 27 octubre 1821)

Impressor i periodista. Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità “Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña” -que imprimí a Barcelona, a Tarragona i a Palma de Mallorca, successivament-, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del “Diario de Barcelona”, afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814.

A Palma de Mallorca havia publicat “Diario Mercantil de Palma” i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros, en diverses edicions.

L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc Salvà i Campillo, establí un obrador de fosa de tipus a la seva impremta, i el 1820 introduí industrialment la litografia a l’estat espanyol per privilegi per a cinc anys d’Aloys Senefelder, inventor d’aquest procediment d’impressió.

Fou el pare d’Antoni Brusi i Ferrer.