(Barcelona, 1942 – )
Arquitecte. Format a l’Escola de Barcelona, on ocupà la càtedra d’estructures (1970).
Treballà associat amb Joan Margarit i Consarnau. Obra conjunta és la cúpul·la metàl·lica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis (1977). Així mateix són coautors del projecte de l’estadi i de l’anell olímpic de Montjuïc (juntament amb d’altres arquitectes).
(Barcelona, 11 febrer 1845 – 13 febrer 1902)
Industrial. Treballà amb excel·lents resultats en la producció de pedra artificial, mosaics i conglomerats.
Introduí notables perfeccionaments, que posaren en bon lloc la indústria catalana d’aquestes matèries.
(Barcelona, 1917 – 15 agost 1990)
Arquitecte. La seva obra principal és l’edifici del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1958-62), a Barcelona, d’estil internacional, on incorporà esgrafiats dissenyats per Picasso; quinze arquitectes més participaren en l’agençament interior de l’edifici.
(Barcelona, 21 febrer 1938 – 11 juliol 2001)
Violoncel·lista. Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i J. Ricart i Matas. Seguí cursos de perfeccionament a Laussanne i a Düsseldorf.
Fins el 1985 fou violoncel solista de l’OCB i després passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona. Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona.
Ha estat membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók.
(Barcelona, 5 desembre 1874 – 18 gener 1949)
Moblista i decorador. Aprengué a l’Escola de Llotja amb Guitart i Lostalo. Va dedicar-se a la construcció de mobles artístics i a la decoració en general.
Organitzador de l’Exposició del Moble l’any 1929, fou president del Col·legi d’Artífexs i Ebenistes i del Foment de les Arts Decoratives (1918-21).
(Barcelona, 1845 – 1915)
Tapisser decorador. Succeí el seu germà Josep en la direcció de l’obrador barceloní d’ebenisteria, que, fundat el 1840, assolí un prestigi elevat el darrer quart de segle.
Fundador del Foment de les Arts Decoratives, n’exercí el càrrec de vice-president del 1903 al 1907.
(Barcelona, 1875 – 1962)
Tallista i dibuixant de mobiliari. Treballà amb el seu cosí Joan Busquets i Cornet.
Cap al 1962 exercí de secretari-administrador del Foment de les Arts Decoratives, i dirigí “Arts i Bells Oficis” (1927-31), de la mateixa entitat.
(Barcelona, 11 juny 1927 – 25 novembre 2020)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia Baixas, s’acredità inicialment com a aquarel·lista (1947-48).
Després es decantà cap a la pintura a l’oli, en la qual ha aconseguit de destacar com a paisatgista. Pertanyia al grup de la Sala Parés.
L’any 1981 li fou atorgat el premi de dibuix Ynglada-Guillot.
(Barcelona, segle XV – 28 juliol 1523)
Cavaller. El 1520 penetrà amb gent armada a la torre que posseïa a Sarrià el conseller Joan de Gualbes i en segrestà una filla d’aquest, de setze anys. El Consell de Barcelona oferí cent florins per la captura de Burguès.
Aquest fou detingut finalment i condemnat a mort. El botxí l’escapçà, a la plaça del Rei de la ciutat.
(Barcelona, 16 gener 1874 – 3 novembre 1945)
Compositor i director d’orquestra. Estudià al conservatori de Colònia i fundà a Barcelona l’Escola Musical Internacional Burgès, d’on fou professor.
Escriví unes vuit-centes obres, entre les quals la Sonata dramàtica, per a piano, i els poemes simfònics Festa oriental, Una idea fixa, El vertigen i La vida al camp (1900), executat a les principals ciutats europees.
Dades dels Països Catalans 