Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Brusi i Mataró, Antoni Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 octubre 1846 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 abril 1887)

Periodista. Fou el segon marquès de Casa Brusi. Fill d’Antoni Brusi i Ferrer, del qual continuà (1878) la seva tasca al capdavant del “Diario de Barcelona”.

Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família. Durant la seva època, el diari continuà com el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés.

En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria.

Brusi i Ferrer, Antoni

3 Respostes

(Barcelona, 4 abril 1815 – 30 desembre 1878)

Propietari i director del “Diario de Barcelona”. Fill d’Antoni Brusi i Mirabent, al qual succeí al capdavant del diari del 1838 al 1865, any en què confià la direcció a Mañé i Flaquer.

Creà el subtítol “De Avisos y Noticias”, la qual cosa féu néixer el diari comercial amb publicitat pagada. Assaja, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, però independent de la del matí, seguí els progressos del telègraf i donà més actualitat al diari.

El 1875 emprà per primera vegada coloms missatgers per a transmetre notícies periodístiques.

Per consell de Mañé, convertí el diari en polític i aprofità la revolució del 1854 com alçaprem de la publicació. Amb tot això i una bona xarxa de corresponsals, el “Diario de Barcelona” esdevingué la primera publicació periòdica de Barcelona.

Alfons XII de Borbó el recompensà fent-lo marquès de Casa Brusi, l’any 1875.

Fou pare d’Antoni Maria Brusi i Mataró.

Brunet i Fita, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 1873 – 1929)

Pintor i escenògraf. Membre de l’escola barcelonina, nascuda a la segona meitat del segle XIX com a producte de la importància de les representacions teatrals. Fou deixeble d’Antoni Caba.

Excel·lí com a escenògraf. Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia.

Brunet i Bellet, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1818 – 17 gener 1905)

Escriptor i bibliòfil. Reuní una biblioteca amb importants incunables.

Col·laborador en diverses revistes, publicà moltes obres erudites, bé que mancades de rigor científic: Egipte, Asúria i Babilònia; Per què es diu llengua d’Oc?; La gorra catalana (1887), Errors històrics: ni iberos ni fenicis (1887), Ni arios ni indoarios (1889), La Creu. Los monuments megalítics (1892), Els grecs, els etruscos (1895), L’escriptura. Lo gravat. L’impremta. Lo llibre (1898) i De la pretenguda i malentesa civilització arabe (1899), i sobre jocs: Lo joc de naips o cartes (1886), El ajedrez (1890).

Brull i Vinyoles, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 25 gener 1863 – 3 febrer 1912)

Pintor. Alumne de l’Escola de Llotja. Molt destacat entre els modernistes. Estudià a París amb Collin.

Després d’una primera etapa de pintura de temes històrics, amb quadres com La tonsura del rei Wamba, en tingué una altra de temàtica purament realista: Després del treball, però el seu sentimentalisme prengué cos plenament gràcies al modernisme, i abasta la seva tercera etapa, la de maduresa, a partir del 1896, any que fou primera medalla de l’Exposició Internacional de Barcelona amb la pintura Ensomni; en altres teles figuren dones entre ambients vegetals i boirosos, com Encís, Safo, Misticisme o Idil·li.

Exercí de crític d’art a la revista “Joventut”.

Brugués i Escuder, Casimir

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 juliol 1863 – 29 desembre 1940)

Químic, farmacèutic i escriptor. Publicà nombroses obres de divulgació científica.

Dirigí i impulsà algunes revistes de caràcter tècnic, com la “Revista de Farmacia”, la “Revista Hortícola”, “El Mundo Científico” i la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro“. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya”.

Bruguera i Torner, Sergi

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 gener 1971 – )

Tennista. Format amb el seu pare i ex-tennista Lluís Bruguera.

Va guanyar el campionat d’Espanya (1990) i el torneig de Montecarlo (1991 i 1993), així com el seu primer torneig ATP a Estoril (1991), però la seva gran fita arribà en guanyar el Roland Garros de 1993 i 1994.

Ha estat membre de l’equip espanyol de Copa Davis.

Brugalla i Aurignac, Santiago

2 Respostes

(Barcelona, 5 maig 1929 – 13 abril 2021)

Relligador. Ha estudiat a l’Institut del Teatre amb Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana.

Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla i Turmo, s’ha especialitzat en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics.

Ha participat en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on ha assolit valuosos guardons; membre del Center of Book Arts de Nova York, els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de Nord-amèrica.

Brugada i Panizo, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1867 – 1919)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts amb Antoni Caba. Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Cadis, i el 1908 passà a l’Escola Superior d’Indústries de Còrdova.

Hom pot classificar-lo dins el naturalisme acadèmic.

Bru i Llop, Roser

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 febrer 1923 – Santiago de Xile, Xile, 26 maig 2021)

Artista, pintora i gravadora. El 1939 va anar a viure a Xile. Des del 1958 féu estades periòdiques a Barcelona. S’inicià en el gravat al taller “99”.

Ha il·lustrat importants llibres de poesia. Diez odas para diex grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda.

Té obres als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Río de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Fou professora a la universitat catòlica de Santiago de Xile.