Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Cuello i Prats, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 gener 1824 – 2 juliol 1851)

Polític republicà. Deixeble d’Abdó Terradas, el succeí en la direcció del diari “El Republicano”.

Es distingí en l’aixecament del setembre de 1840 i en el del 13 de novembre de 1841; fou detingut a causa de l’extremat radicalisme del seu diari. La milícia nacional, però, s’insurreccionà i el féu alliberar.

Després tractà inútilment d’estendre la rebel·lió de Barcelona a altres poblacions catalanes i fou elegit comandant de la milícia (1842). Hagué d’emigrar i tornà l’any 1843. Participà en l’aixecament contra Espartero, i fou desterrat a Andalusia i a Eivissa.

De tornada a Barcelona, morí assassinat a punyalades pel grup policíac anomenat ronda d’en Tarrés, quan dirigia la campanya republicana per a les eleccions a corts.

Cubells i Sanahuja, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 2007)

Escultor. Residí a França (1945-52) i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Ha viatjat i treballat per diferents països d’Europa. Instal·lat a Barcelona des del 1960, ha continuat la seva tasca i ha exposat en aquesta ciutat i també a Itàlia dins el grup Intrarealista.

Féu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc (1962) i a la Galeria Belarte (1963) de Barcelona.

Posteriorment emprà metalls i, sobretot, resines sintètiques, i féu dibuixos molt personals de caràcter imaginatiu que, com tota la seva obra, sòbria i de trets esquemàtics, reflecteixen la preocupació de l’artista pels problemes de l’home actual.

Cubeles i Solé, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 25 desembre 1920 – la Garriga, Vallès Oriental, 19 desembre 2017)

Coreògraf. Fou fundador de l’Esbart Verdaguer i de l’Esbart de Sarrià i col·laborà a la fundació de l’Obra del Ballet Popular.

Ha dirigit el muntatge escènic de diverses obres teatrals i ha promogut les primeres emissions en català per televisió (Mare Nostrum i Teatre Català) i, des del 1969, ha dirigit el programa radiofònic Paraula i Pensament.

Cubas i Oliver, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juliol 1886 – 10 abril 1966)

Polígraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI.

Durant la guerra de 1936-39 col·laborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona.

Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 (1911), el llibre de poemes Llibre nou (1918) i Epistolari d’Àngel Guimerà (1930).

Cruzet i Sanfeliu, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 25 octubre 1903 – 17 febrer 1962)

Editor. Fundà, amb López i Llausàs i Manuel Borràs, la llibreria-editorial Catalònia (1924) de Barcelona.

El 1936 es traslladà a França i a la zona de Burgos, i, ja vers el 1941, inicià les primeres i difícils gestions per reprendre les edicions en català. Publicà les obres completes de Jacint Verdaguer (1943), per bé que, forçat, amb ortografia antiga.

Fundà la “Biblioteca Selecta”, que lentament anà incorporant els clàssics antics i moderns, els autors de preguerra i les noves generacions. Fundà també la “Biblioteca Biogràfica Catalana” (1950) de l’editorial Aedos.

Contribuí a la creació dels premis de la Nit de Santa Llúcia (1951).

Cruxent i Roura, Josep Maria

Deixa un comentari

(Sarrià, Barcelona, 16 gener 1911 – Coro, Veneçuela, 23 febrer 2005)

Antropòleg i arqueòleg. Estudià a Barcelona, i el 1939 s’exilià a Veneçuela, on es naturalitzà.

Ha fet expedicions científiques al Senegal, al Congo i a diferents llocs d’Amèrica, on ha descobert l’antiga ciutat de Nueva Cádiz i els jaciments neolítics de Jobo (Zulia).

Fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central de Venezuela, dirigí el Museo de Ciencias Naturales de Caracas (1944-63) i el departament d’antropologia de l’Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas.

Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades, veneçolanes, mexicanes i nord-americanes, i Arqueología de Venezuela (Caracas 1966).

Cruells i Pifarré, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juliol 1910 – 12 juliol 1988)

Polític i historiador. Dedicat inicialment a la investigació de la Catalunya medieval, el 1935 publicà El príncep de Viana.

Milità a Estat Català, i durant la guerra civil dirigí el “Diari de Catalunya”. Exiliat a França el 1939, fundà i dirigí el Front Nacional de Catalunya.

Tornà a Catalunya el 1940, on dirigí l’activitat clandestina, que li valgué l’empresonament (1943-45) i l’exili (1947-50). Després de deixar el FNC (1970), passà a Estat Català (1973-78) i després a ERC, de la qual fou director del seu portaveu “La Humanitat”.

Entre la seva abundant producció cal destacar: El catalanisme és una revolució (1937), Per la continuïtat de la Renaixença (1964), Els silencis de Catalunya (1966), Els fets de maig: Barcelona 1937 (1970), El 6 d’Octubre a Catalunya (1970), Francesc Macià (1971), L’expedició a Mallorca l’any 1936 (1972), De les milícies a exèrcit popular a Catalunya (1974), Salvador Seguí: el Noi del Sucre (1974), El separatisme català durant la guerra civil (1975), La revolta del 1936 a Barcelona (1976), Escrits a la presó de Barcelona, 1944-45 (1977) i Rafael de Casanovas i el General Moragas (1979).

Crous i Caselles, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 març 1846 – València, 20 maig 1887)

Metge. Fou catedràtic de pasologia a València. Hi fundà els “Archivos de la Medicina”.

Publicà un Tratado elemental de frenopatología, així com d’altres estudis.

Cros i Possel, Joan

2 Respostes

(Barcelona, segle XIX – 1862)

Industrial. Fill de Francesc Cros, del qual heretà l’empresa de productes químics Cros.

Transformà dita empresa en 1831-33 i novament vers el 1844.

Cros, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Cap de voluntaris de la guerra de Successió, combatent contra els borbònics. Durant el setge de Barcelona fou tinent coronel.

El 14 d’agost de 1714 participà al contraatac del baluard de Santa Clara, on resultà ferit.

Reintegrat al servei, l’Onze de Setembre era al convent de Sant Agustí, on prengué part en la lluita aferrissada, fins que morí a la fase final de la batalla.