Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Crivillé i Bargalló, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 agost 1947 – 21 abril 2012)

Etnomusicòleg i compositor. Es formà al Conservatori de Barcelona i a la Sorbona, on s’especialitzà en etnomusicologia amb C. Marcel-Dubios.

Professor d’aquesta matèria al Conservatori de Barcelona. Membre de la Societat Internacional de Musicologia i de la Societat Catalana de Musicologia, entre d’altres.

Ha publicat Música Tradicional Catalana I, II, III (1981-85), Cancionero Popular de la Provincia de Cáceres (1982) i El Folklore Musical (setè volum d’Historia de la Música Española, 1983).

Cristià i Rotches, Amadeu

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1876 – Barcelona, 7 agost 1924)

Compositor. Autor d’obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc.

Dirigí l’Orfeó Vilanoví (1910-12).

Criado i Aguirre, Eduard

1 Resposta

(Barcelona, 25 novembre 1926 – Sitges, Garraf, 2 març 2007)

Dramaturg. Llicenciat en ciències econòmiques i professor; s’ha dedicat a la publicitat.

Ha actuat en teatre i a estrenat obres en castellà (Cuando las nubes cambian de nariz, premi Ciutat de Barcelona, 1958), bilingües (Los blancos dientes del perro, 1957) i en català (Fang, 1963).

Crexells i Vallhonrat, Joan

11 Respostes

(Barcelona, 5 març 1896 – 13 desembre 1926)

Humanista i escriptor. Llicenciat en filosofia i dret, es dedicà també a l’estudi del grec i economia i fou deixeble d’Eugeni d’Ors i Stammier, a Alemanya.

Els viatges que realitzà per Europa el posaren en contacte amb els nous corrents culturals, que introduí a Catalunya a través de les pàgines de “La Publicitat” i altres publicacions.

Traduí tres volums dels Diàlegs de Plató i escriví els reculls Primers assaigs (1933) i La història a l’inrevés (1968).

En record seu s’instituí el premi Crexells de novel·la (1932).

Crexell i Playà, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 31 juliol 1946 – 25 desembre 1994)

Escriptor. Llicenciat en periodisme, el 1972-76 participà en la publicació clandestina “Avui”, òrgan del Servei d’Informació Català, i el 1984 fou director d’“El Llamp”.

Ha publicat les recopilacions Premsa catalana clandestina (1970-1977) i Poesia patriòtica catalana sota la dictadura de Primo de Rivera (1977), Textos militars catalans (1924-1926) (1978), La fi del cagaelàstics (1980) i Si és boig, que el tanquin! (1984); els assaigs Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), Origen de la bandera independentista (1984) i El monument a Rafael Casanova (1985), i el recull de contes Nit de Sant Joan (1981).

Creus i Vidal, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Enginyer industrial i publicista. Fill de Manuel Creus i Esther.

Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1936) i publicà Visió econòmica de Catalunya (1934) i La immigració a Catalunya (1935).

Durant la guerra civil (1936-39) es passà a la zona del govern de Burgos i hi publicà Análisis de liberalismo económico… Paganismo y cristianismo en la economía (1938).

Fundà i dirigí la revista “Acero y Energía” (1944) i col·laborà a “Cristiandad” i a “El Correo Catalán”.

Creus i Pardos, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 novembre 1926 – 29 agost 2019)

Grafista i dissenyador.

Després d’haver realitzat molts treballs publicitaris i de ser director artístic d’una agència, s’establí el 1961 amb el seu col·lega Ramon Ribas i Andreu.

L’any 1962 guanyà el premi Delta de disseny. Des del 1963 fou professor de síntesi gràfica a l’Escola Massana.

La seva producció ha estat molt ben acollida a l’estranger.

Creus i Marzo, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 3 agost 1928 – Anglès, Selva, 10 novembre 2021)

Escriptor. Estudià a Llotja i a Belles Arts. Als vint anys prengué part a l’exposició del Grup Postextura.

L’any 1952 es decidí exclusivament per la literatura i visqué després un temps a Itàlia. Col·laborà en la fundació de l’escola de tallers d’expressió “L’Arc” (1958).

Ha col·laborat en diverses publicacions. Juntament amb Esther Boix ha escrit Ús i funció formativa del llenguatge (1973) i El segle de Picasso (1982). Ha publicat també per a joves, així com poesia.

Creus i del Castillo, Jaume

2 Respostes

(Barcelona, 27 setembre 1950 – )

Escriptor i traductor. Estudià filologia catalana i llengües.

Interessat pel món de l’edició i de la traducció ha col·laborat en diverses empreses, des de la revista universitària “Tarot de quinze” fins a la col·lecció “Cristalls”, que dirigí.

Ha publicat, juntament amb Vicenç Altaió, La poesia, és a dir la follia (1975) i Entre una pell i l’altra, l’hortizó (1978).

La seva és una literatura de trencament, revoltada, personal, i atenta encara a les primeres influències intel·lectuals.

Creus i Coromines, Teodor

2 Respostes

(Barcelona, 15 agost 1827 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 agost 1921)

Advocat i historiador. S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde, dirigí el “Diario de Villanueva y Geltrú” i presidí l’Ateneu.

Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la fil·loxera i un centre preventiu contra les pedregades.

Publicà estudis històrics, especialment al “Boletín de la Real Academia de la Historia”, de la qual era membre, i a “La Renaixença”, i diverses monografies (Guía del monasterio de Santas Creus, 1884; El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú, 1886; Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña, 1888).

Fou el pare de Manuel Creus i Esther.