Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Dextre, Nummi Emilià

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle IV – Roma ?, Itàlia, segle V)

Noble romà. Fill de Pacià, bisbe de Barcelona. Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus, on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia, que s’ha perdut.

Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395. És l’única data certa que hom en coneix. Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats.

Els fragments de Cronicó de Dextre, publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos.

Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error.

Dexeus i Trias de Bes, Santiago

1 Resposta

(Barcelona, 22 juliol 1935 – 12 abril 2024)

Ginecòleg. Es doctorà en medicina a Madrid i amplià estudis a Anglaterra, França, Itàlia i Suïssa.

Dirigí el Departament d’Oncologia de la Maternitat de Barcelona entre 1964 i 1972, i des del 1973 dirigí el Departament d’Obstetrícia de l’Institut Dexeus de Barcelona.

En aquest institut, el 1984 dirigí la primera fecundació in vitro realitzada a Espanya, juntament amb P.N. Barri.

Dexeus i Trias de Bes, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 27 juny 1924 – 1 abril 2016)

Ginecòleg. Doctor en medicina per la Universitat de Barcelona (1956).

Dirigí la Maternitat de Barcelona (1961-73) i l’Institut Dexeus des del 1973 fins al 1990, any en què n’ocupà la presidència.

Ha publicat obres de ginecologia i obstetricia i fou membre de diverses societats d’aquestes disciplines, tant nacionals com internacionals.

Dexeus i Font, Santiago

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 maig 1897 – Sils, Selva, 17 maig 1973)

Metge. El 1918 ingressà a la Maternitat de Barcelona i s’especialitzà en tocoginecologia. Posteriorment ingressà a l’Institut de Santa Madonna.

El 1949 fou nomenat director de la Maternitat. Perfeccionà la tècnica del fòrceps.

Entre les nombroses obres especialitzades que publicà, cal destacar Nocions de maternologia (1928), un tractat d’obstetrícia i un de ginecologia.

Dethorey i Camps, Ernest Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 setembre 1901 – Estocolm, Suècia, 24 octubre 1992)

Periodista. Visqué a Filipines i a Libèria.

Traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmia, a “El Día” i “La Nostra Terra”. Col·laborà a “La Voz de Sóller“, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia, on residí des del 1929.

Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil.

Ha traduït al suec nombroses obres de la literatura castellana.

Desvalls i d’Ardena, Joan Antoni

4 Respostes

(Barcelona, 26 octubre 1740 – 10 març 1820)

Hisendat i científic. Marquès d’Alfarràs i de Llupià. Estudià matemàtiques amb Tomàs Cerdà.

Fou un dels fundadors (1764), i secretari permanent, de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, que l’any 1765 es digué Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou vicepresident d’ençà del 1799.

Publicà diverses obres de caràcter científic, entre les quals sobresurten: Disertación sobre los terremotos (1783), Disertación sobre los medios de perfeccionar el estudio de la meteorología, El aerómetro o pesalcores (1791).

Posseïdor d’una extensa propietat a Horta (Barcelona), hi projectà, amb el concurs de l’arquitecte D. Bagutti, els jardins del Laberint.

Exiliat durant l’ocupació francesa (1808-14), en tornar al país, fou un dels dos consellers nomenats pel capità general per a la construcció del canal d’Urgell.

Fou representant de Barcelona a les Corts de Cadis (1812), però, delicat de salut, no pogué ésser-hi present.

Desvalls, Francí

3 Respostes

(Barcelona, segle XV – Itàlia, 1468)

Cavaller errant. Encara jove, reptà Joan de Boixadors amb la finalitat d’avesar-se en l’ús de les armes, i hi lluità a Ceuta (1429), combat descrit pel cronista portuguès Gomes Eanes de Zurara.

Tingué, amb Riambau de Corbera, una actuació remarcable en el famós Paso Honroso (1434), que comportà ulteriors lletres de batalla amb Suero de Quiñones, mantenidor d’aquell pas.

Fou fet presoner (1435-36) arran de la batalla naval de Ponça. A la cort napolitana d’Alfons IV el Magnànim era tingut per un dels bells junyidors del món.

El 1458 participà, en prosa retorta i filigrana, en els Deseiximents contra Fals Amor de Pere Pou.

Fou executat per ordre del duc Joan de Lorena.

Desumbila i Enrich, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1917 – 24 octubre 1986)

Escriptor. Gran promotor catòlic de l’ecumenisme a Catalunya.

És autor de diversos articles i nombroses traduccions, així com de centenars de conferències. Durant el concili Vaticà II fou col·laborador del “DO-C” (Documentació del Concili) d’Holanda.

El 1963 publicà el llibre El ecumenismo en España.

Destorrents, Rafael

5 Respostes

(Barcelona, 1375 – 1425)

Pintor i miniaturista. Conegut amb el nom de Rafael Gregori. Fill de Ramon Destorrents. El 1405 fou ordenat sacerdot, i obtingué un benefici al monestir de Pedralbes.

És autor de la il·luminació del missal de Santa Eulàlia, considerada una obra mestra de la miniatura catalana de l’època.

Li han estat atribuïts dibuixos en tinta del rotlle de pergamí amb les figures (en alguns casos, retrats) dels comtes de Barcelona i dels reis de Catalunya fins a Martí I l’Humà, que es conserva al monestir de Poblet.

Destorrent i Casa-saja, Pere

3 Respostes

(Barcelona, vers 1415 – 19 maig 1462)

Noble i polític. Fill de Pere Destorrent i germà de Jaume. Fou un dels dirigents moderats de la Busca.

Fou batlle de Barcelona (1442) i membre del Consell de Cent. Durant les lluites amb la Biga (a mitjan segle XV), fou designat conseller tercer (1453) per Galceran de Requesens, governador lloctinent de Catalunya.

L’any 1458 esdevingué conseller en cap, però fou jutjat i executat a causa d’haver participat en un complot organitzat per la Busca per al retorn de Joan II el Sense Fe.

Fou el pare de Pere Destorrent i Sirvent  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Protegit pel seu oncle Jaume Destorrent i Casa-saja, ocupà la conselleria (1486 i 1495) i fou veguer de Barcelona (1500-03).