(Barcelona, 1963 – )
Directora i dramaturga. Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres (Royal Court), San Miniato i Pisa.
Sovint dirigides per ella mateix, estrenà obres a importants teatres de l’estat espanyol i d’Europa.
(Barcelona, 26 juny 1825 – 6 març 1890)
Polític. Tenia el títol de marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans. Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner. Estudià a Friburg (Suïssa).
Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona. Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Fou senador (1862) i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando.
Publicà algunes monografies sobre temes artístics.
Fou el pare de Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba.
Foren germans de Josep Maria:
(Barcelona, 1878 – 1947)
Industrial. Fill de Dionís Escorsa i Cruells.
Se separà de la societat familiar i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses.
(Barcelona, 28 agost 1914 – 7 març 1998)
Futbolista. Va arribar el Futbol Club Barcelona provinent de la Unió Esportiva de Sants, on havia ingressat el 1933. Fou dos cops internacional.
Jugador en actiu fins al 1949, passà després als serveis tècnics del club.
La seva habilitat i potència li valgueren el sobrenom del Catedràtic.
(Barcelona, 22 setembre 1942 – )
Escriptora. Llicenciada en lletres i diplomada a l’Escola de Bibliologia.
Ha fet diversos estudis erudits (Plecs poètics catalans del s. XVII, 1988; Un incunable català retrobat, 1992). Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol (1861-1931) (1981), ha col·laborat en diverses publicacions i ha publicat textos per a l’ensenyament del català: Curs de llengua catalana per correspondència, 1r cicle (1981) i 2n cicle (1982), Mot a Mot 1 (1981) i 2 (1981).
És autora de les novel·les Silenci endins (1979) i Amic, amat (1980).
Ha col·laborat en el col·lectiu Ofèlia Dracs.
(Barcelona, 22 octubre 1908 – 31 març 1994)
Dibuixant i escriptor. Dedicat a la premsa infantil. Les seves primeres col·laboracions foren a les revistes “En Patufet” i “Virolet”, i, més tard, a “TBO” i “Pulgarcito”, al darrer dels quals van aparèixer les seves creacions més entranyables: el famós Carpanta i la minyona Petra, ambdós personatges característics dels sectors humils de la societat espanyola de la postguerra; Zipi i Zape, etc.
Treballà per a revistes humorístiques i esportives i realitzà moltes pel·lícules de dibuixos animats.
Com a escriptor és autor de les comèdies Assaig general (1957) i A dos quarts de set, rapte (1963).
(Barcelona, 22 setembre 1895 – 3 desembre 1967)
Escriptor. Deixeble d’Eugeni d’Ors.
Adscrit al Noucentisme, propugnà una poesia basada en el que anomenà -sistema de ritmologia-, agrupació de cinc peus amfibraics amb una síl·laba fònica entre dues d’àfones.
Autor d’una poesia desigual, a vegades pomposa: Ritmes (1922), Primer llibre de ritmes (1931), Poema a Catalunya (1950-57). Escriví contes (Històries de la carn i de la sang, 1928), novel·la, assaigs, teatre i unes memòries (La meva vida, 1952 i 1957).
L’any 1936 guanyà el premi Joan Maragall d’assaig amb l’obra La ciutat de Barcelona en l’obra de Jacint Verdaguer.
(Barcelona, 1862 – 1938)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Tècnica Tèxtil.
Es dedicà a l’ensenyament. Fundà a Barcelona l’Acadèmia Esclasans, especialitzada en dibuix de teixits, que realitzà una bona tasca formativa.
(Barcelona, 1931 – 30 març 2008)
Realitzador radiofònic, actor i cantant.
Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió.
El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat.
(Barcelona, 1945 – )
Músic. Especialista en música i instruments antics, especialment flautes, ha estat professor d’aquest instrument al Conservatori Municipal de Barcelona, des del 1981 director del Museu de la Música d’aquesta ciutat.
Com a concertista, individualment o amb el grup Ars Musicae, que dirigí, ha fet un gran nombre de concerts i enregistraments fonogràfics.
Dades dels Països Catalans 