Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Lorés i Caballeria, Jaume

(Barcelona, 1935 – 4 desembre 2002)

Assagista i escriptor. Ha fet estudis, inacabats, de dret, periodista i teologia. Fou codirector de “Qüestions de Vida Cristiana” (fins el 1965).

En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana: Problemes del nostre cristianisme (1966) i Ensayos de subteología secular (1969).

Després del 1975 s’ha convertit en un dels analistes més lúcids de la transició democràtica, Societat, cultura i pensament (1984), Catalunya política i socialisme (1984), La transició a Catalunya (1977-1984). El pujolisme i els altres (1985), etc.

Lorenzo i Gàcia, Francesc

(Llagostera, Gironès, 1 agost 1911 – Barcelona, 16 novembre 2001)

Escriptor. Comediògraf i autor popular, ha escrit també teatre per a infants.

D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Guspireig d’estrelles (1956), El millor dependent del món (1957), La casa ensorrada (1959, premi “La Faràndula”, de Sabadell) i Benvingut, mossèn Vidal (1965).

Lorenzale i Rogent, Ramir

(Barcelona, 29 gener 1859 – 27 desembre 1917)

Pintor. Fill de Claudi Lorenzale. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París. Exposà a Barcelona i a Madrid.

Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres al·legories (Wagner, Verdi i Massenet) del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1908).

Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic.

Lorente i Costa, Joan

(Barcelona, 1943 – 11 setembre 1990)

Crític cinematogràfic. Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari “Avui” des del 1983.

Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans.

Dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre el 1987 i el 1990.

López Montenegro, José

(Aragó, 1832 – Barcelona, 15 febrer 1908)

Dirigent obrer. Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme.

Després d’estar exiliat a París, tornà el 1881 i exercí com a mestre a Sabadell i a Sallent. A Sabadell dirigí “Los Desheredados” (1884-86), periòdic que assolí una gran difusió. Hom l’implicà en el procés de Montjuïc (1896).

Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis de la vaga general durant els primers anys del segle XX.

És autor de La aurora. Catecismo de la república democrática federal (1882), El botón de fuego (1902), etc.

Posteriorment emigrà a Amèrica, i va retornar poc abans de morir.

López i Fabra, Francesc

(Barcelona, segle XIX – 2 febrer 1891)

Militar, geògraf i gravador. Assolí el grau de coronel per mèrits de guerra. Per encàrrec del Ministeri de la Guerra féu un mapa militar d’Europa.

Fou director general de correus i president de l’Ateneu Barcelonès.

Introduí a la Península la tècnica del fotogravat, amb la qual reproduí en 1871-73 la primera edició del Quixot.

López i Bernagossi, Innocenci

(Girona, 28 desembre 1829 – Barcelona, 22 setembre 1895)

Editor i llibreter. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i col·leccions populars, que tingueren una gran irradiació.

Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres de Valentí Almirall, Robert Robert, Conrad Roure, Albert de Sicília Llanas, etc. Fou el creador dels periòdics “El Cañón Rayado”, “El Tiburón”, “Lo Xanguet”, “Un Tros de Paper”, “Lo Noi de la Mare”, “La Rambla” i altres, i assolí uns grans èxits amb “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”.

D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona; també fou nomenat (1873) director general de correus a l’illa de Cuba.

Fou el pare d’Antoni López i Benturas, el qual continuà l’editorial.

López i Benturas, Antoni

(Barcelona, 1861 – 19 octubre 1931)

Editor i llibreter. Fill d’Innocenci López i Bernagossi i continuador de la Llibreria Espanyola.

Donà empenta als setmanaris “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”, que amb ell arribaren a tenir una gran popularitat, encara que els últims anys de la seva vida els deixà decaure.

Edità la majoria d’obres de Santiago Rusiñol i de Gabriel Alomar. Fundà la col·lecció “Diamante” i creà l’almanac “El año en la mano”. També publicà Barcelona a la vista i el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili.

A la seva mort foren venudes les revistes i liquidada la llibreria.

Fou el pare d’Antoni López i Llausàs.

López i Batllori, Narcís

(Barcelona, 1921 – 1980)

Advocat i escriptor. Fill de Josep Maria López-Picó.

Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes (1954) i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques (1961).

Loma Hernández, José Antonio de la

(Barcelona, 4 març 1924 – 6 abril 2004)

Director cinematogràfic i guionista. Fou estudis de magisteri i filosofia i lletres i dirigí el Teatro Español Universitario (TEU).

Entre els seus films cal destacar Golpe de mano (1968), Razzia (1972), Perros callejeros (1977), Jugando con la muerte (1982), Yo, el Vaquilla (1985), Passió d’home (1988) i Lolita al desnudo (1991).