Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Baus, Ramon I dels

(Provença, França, segle XII – Barcelona, 1150)

Magnat. Cap de la família provençal dels Baus. Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca (1114)- i aquest li donà la senyoria de Berra.

Nomenat, però, Berenguer Ramon (1131) comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Forcalquier per reclamar una part de l’herència provençal. Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la confirmació directa, a títol de feu imperial, de tots els béns que podia tenir.

Per mort del comte Berenguer Ramon (1144), s’ocupava aleshores del comtat, en nom del seu nebot Ramon Berenguer IV de Barcelona. Les hostilitats tingueren per escenari la regió d’Arle, on les tropes catalanes s’apoderaren del castell de Trencatalha.

El 1147 Ramon I dels Baus hagué de signar una treva, i el 1150 hagué de desplaçar-se a Barcelona, on morí, mentre prosseguien les negociacions de pau finals.

La seva figura ha estat considerada modernament com la d’un heroi de la independència de Provença.

Battistuzzi, Achile

(Trieste, Itàlia, 1830 – Barcelona, 1891)

Pintor. S’instal·là a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes (Pla de la Boqueria, 1873) i a l’escenografia.

Batlle i Mir, Jaume

(Barcelona, 1801 – Sarrià, Barcelona, 1858)

Pintor i gravador. Professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Conreà la pintura d’història i fou un dels primers gravadors en fusta per a l’impressor Antoni Bergnes.

Batlle i Ametlló, Esteve

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1871 – Barcelona, 1945)

Pintor. El 1912 fou nomenat conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona.

Conreà la pintura de gènere.

Berneri, Camillo

(Lodi, Llombardia, Itàlia, 20 maig 1897 – Barcelona, 5 maig 1937)

Anarquista. A la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso. Fou assassinat durant els Fets de Maig.

És autor de Mussolini a la conquista delle Baleari (1937).

Bergnes de les Cases. Joana

(Barcelona, segle XIX – 12 juny 1877)

Escriptora. Germana d’Antoni.

És autora d’escrits originals i de traduccions amb tesi de reivindicació feminista.

Barraquer i Cerezo, Tomàs

(Barcelona, 1892 – 1975)

Metge especialitzat en oftalmologia.

Són notables els seus treballs demostrant la naturalesa física i no química de la visió, i els experiments per transmetre la imatge de la retina al cervell mitjançant un corrent elèctric, com a substitució de les funcions del nervi òptic.

Barlès, J.

(Barcelona, 1865 – 1888)

Pintor. Deixeble de Simó Gómez. Estudià també a París, on residí i treballà durant anys. La seva mort prematura sembla haver frustrat un artista estimable.

Algunes obres seves foren adquirides pel Museu de Pintures de Perpinyà.

Barjau i Riu, Josep Maria

(Barcelona, 1928 – 1960)

Escriptor. Era advocat. Fou un dels fundadors i animadors de la revista “El Ciervo”. Col·laborà a d’altres publicacions.

Després de la seva mort fou publicat un recull de les seves Poesies (1962).

Bardaixí, Berenguer de

(Benasc, Ribagorça, vers 1365 – Barcelona, 1432)

Cavaller, jurista i funcionari reial d’origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts.

Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran I d’Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume II d’Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa.

Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV el Magnànim. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d’Aragó.