(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 1300)
Prelat. Fou consagrat bisbe de Barcelona el 1288, com a successor de Guerau de Gualba. Hi hagué oposicions no reeixides a la seva elecció.
El 1298 foren començades les obres de la nova seu de Barcelona.
El succeí Ponç de Gualba, nebot del seu antecessor.
(Bellpuig, Urgell, 1910 – Barcelona, 1973)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.
Ha efectuat nombroses exposicions individuals.
(Berga ?, Berguedà, segle XII – Barcelona ?, 1188)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1173, succeint el famós Guillem de Torroja.
El 1174 assistí, a Saragossa, al casament d’Alfons I el Cast amb la princesa Sança de Castella.
Fou succeït pel bisbe Ramon.
(Barcelona, 1868 – 16 desembre 1909)
Pintor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Marc Jesús.
Conreà els temes religiosos dins d’un academicisme molt rigorós.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1836 – Barcelona, 1910)
Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes.
Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial.
(Barcelona, 1921 – 8 novembre 1992)
Escriptor i jesuïta. Residí molts anys a Madrid. És autor d’alguns llibres de poesia en castellà.
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 desembre 1915 – Barcelona, 27 octubre 2014)
Decorador, ebenista i dissenyador. Fill de Daniel Blanxart i Pedrals.
El seu art es caracteritza per una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani.
(Barcelona, 10 febrer 1881 – 28 setembre 1932)
Pintor i dibuixant. Autodidacte. Relacionat inicialment amb el grup Els Negres, rebé més endavant la influència de Nonell.
Des del 1906 exposà regularment a Barcelona. També ho féu a Madrid i a París.
Es dedicà principalment als retrats i paisatges.
(Barcelona, 1801 – 5 agost 1865)
Mestre de dansa. Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans.
Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832).
