(Barcelona, 1670 – segle XVIII)
Frare caputxí. Fou orador sagrat molt remarcable.
És autor d’unes Vidas de los Venerables Capuchinos de Barcelona (1712).
(Barcelona, 1670 – segle XVIII)
Frare caputxí. Fou orador sagrat molt remarcable.
És autor d’unes Vidas de los Venerables Capuchinos de Barcelona (1712).
(Barcelona, 1528 – 1584)
Frare caputxí. Era fill del comte de Peralada. Estudià a Alcalà. Refusà el cardenalat que li oferia el papa Gregori XIII.
Escriví algunes obres ascètiques. Fundà la institució de les “Quaranta hores”.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cavaller. Fill de Francesc de Berardo i d’Espuny.
En la junta de braços de Barcelona (juny-juliol de 1713) fou partidari de la resistència a les tropes filipistes, malgrat l’abandó de les tropes aliades.
Morí durant la defensa en el setge de Barcelona.
(Barcelona, 1911 – 1990)
Pintor, museòleg i pedagog. Va estudiar a l’Escola de Llotja, d’on des del 1943 fins que es va jubilar va ser professor. Fou funcionari de la Junta de Museus de Barcelona, on va col·laborar en la salvaguarda del patrimoni artístic durant la guerra civil.
Féu la seva primera exposició individual el 1940. Destaca sobretot com a paisatgista.
L’any 1967 fou nomenat director del Museu d’Art Modern, on va organitzar nombroses exposicions d’art català del segle XIX i principis del XX.
(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1834 – Barcelona, 10 novembre 1910)
Pintor. Excel·lí com a retratista, per bé que conreà bastant la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.
(Perpinyà, segle XVIII – Barcelona, 1795)
Escriptor, del grup de Tuir, fill de Tomàs de Banyuls i de Martín, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit de Joan Baptista.
Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent. Traduí en vers al català la Zaira de Voltaire (1780-82).
Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795.
(Catalunya ?, segle XVI – Barcelona, 1616)
Historiador i monjo. del monestir de la Vall d’Hebron.
Ordenà l’arxiu de la seva comunitat i hi recollí notes per a diversos treballs d’investigació.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 1835 – Barcelona, 1868)
Escenògraf. Establert a Barcelona. Deixeble de Marià Carreras.
En col·laboració amb Soler i Rovirosa, féu els decorats de Gli Ugonotti, L’Africana i Dinorah.
(Barcelona, 1913 – 2002)
Arquitecte. Fill de Eduard Balcells i Buïgas, i germà d’Alfons.
Ha projectat el col·legi de Sant Francesc de Borja de Sant Cugat del Vallès (1949), el Banc Comercial Transatlàntic (1957-60) i el Banc Atlàntic (1966-69) de Barcelona.
Fou el pare de l’artista Maria Eugènia Balcells i Canela.
(Nyer, Conflent, 1619 – Barcelona, 5 maig 1659)
Militar. Senyor de la baronia de Nyer i de Montferrer. Hereu i nét de Tomàs de Banyuls i de Llupià.
Lluità contra els castellans en la guerra dels Segadors (1640), i el 1643 fou nomenat pels francesos governador del Rosselló i la Cerdanya.
Tanmateix, el caràcter de la dominació francesa el portà a dirigir una insurrecció fracassada (1653) i hagué de refugiar-se al Principat.