(Barcelona, 1864 – 1888)
Metge. Fill de Lluís Carreras i Aragó. Tot i haver mort jove, assolí un bon prestigi.
Publicà treballs professionals. Destacà pels seus estudis microbiològics del còlera.
(Barcelona, 1864 – 1888)
Metge. Fill de Lluís Carreras i Aragó. Tot i haver mort jove, assolí un bon prestigi.
Publicà treballs professionals. Destacà pels seus estudis microbiològics del còlera.
(Barcelona, 1900 – 1944)
Pintor i escultor. Té obres als Museus Balaguer de Vilanova, Sabadell, Saragossa, Bilbao, Zumaya (País Basc) i Buenos Aires.
(Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, 1821)
Argenter i joier. Fundador de la família. Féu les quatre llànties gòtiques del creuer de la catedral de Barcelona.
Fou el pare de Francesc d’Assís Carreras i Duran.
Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
(Barcelona, 1845 – 1911)
Periodista i escriptor. Fundador i director de “La Exposición” (1887-91), òrgan de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
Conreà en castellà poesia, teatre i novel·la.
(Igualada, Anoia, segle XIX – Barcelona, 1874)
Advocat i periodista. Dirigí els periòdics “El Fomento” (1849) i “El Conseller” (1852). Fou un dels fundadors de la “Biblioteca del Abogado” (1839-46).
El 1858 dirigí la publicació d’una Historia de los templos de España.
(Tortosa, Baix Ebre, 1899 – Barcelona ?, segle XX)
Jesuïta. És autor de diversos escrits pietosos i ascètics.
Fou rector del col·legi de la Companyia de Jesús a Barcelona.
(Barcelona, 2 maig 1900 – 9 gener 1991)
Esmaltadora i ceramista. Filla d’Alexandre Cardunets i Cazorla, el qual la va iniciar en dibuix i pintura. Estudià a l’escola Superior dels Bells Oficis i a l’Institut Català de les Arts del Llibre.
El 1917 exposà a les Galeries Laietanes i el 1925 guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París.
Al casar-se abandonà la seva carrera artística.
(Maó, Menorca, 1871 – Barcelona, 10 febrer 1927)
Taquígraf. Milità a la Lliga Regionalista i fou elegit regidor de Barcelona el 1907.
En aquesta ciutat es dedicà a l’ensenyament de la taquigrafia a l’Escola Nacional de Mestres. Publicà obres relatives a la seva especialitat.
(Tarragona, 1846 – Barcelona, 1924)
Franciscà observant. Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú (on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular) i a Terra Santa (1878), d’on fou procurador general. Anà també a Xipre i a Turquia.
Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut.