Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Borrell i Pla, Juli

(Barcelona, 1877 – 1957)

Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso, i germà de Ramon Borrell i Pla  (Barcelona, 1876 – 1963), el qual pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.

Juli conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.

El seu fill i deixeble fou Pere Borrell i Bertran (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950)  Pintor. Conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.

Borrell i Montmany, Josep

(Barcelona, segle XIX – 1892)

Advocat. Com a degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1881-85) es preocupà de la defensa del dret català.

Presidí el Congrés de Jurisconsults de 1881.

Borràs i Solana, Josep

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1857 – Barcelona, 1947)

Escultor. Fou figura destacada de les Exposicions de Madrid dels anys 1897 i 1901.

Borràs -varis bio-

Bernat Borràs  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.

Crispí Borràs  (Cervera, Segarra, 1838 – 1902)  Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.

Francesc Borràs  (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837)  Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).

Josep Borràs  (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX)  Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.

Lluís Borràs  (Lleida, 1874 – segle XX)  Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.

Pere Borràs  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844)  Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.

Bordalló i Solé, Manuel

(Barcelona, 1920 – 1996)

Pintor i gravador. Ha destacat també com a dibuixant.

És autor de notables aiguaforts.

Bonet i Savé, Ramon

(Reus, Baix Camp, 1870 – Barcelona, 1953)

Escultor. Col·laborà amb Gaudí a l’ornamentació de la Sagrada Família. Són remarcables les seves figures d’àngels músics a la façana del Naixement.

Visqué a París, on treballà a l’obrador de Rodin, i posteriorment s’establí als EUA.

Bonet i Giménez, Xavier

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1897 – Barcelona, 1985)

Artista vidrier. És autor de moltes i notables vidrieres per a edificis religiosos, algunes d’elles per al temple barceloní de la Sagrada Família.

Bonet i Ayet, Sebastià

(Barcelona, 1909 – 2002)

Arquitecte. Titulat el 1933. Ha construït bon nombre d’obres remarcables, com l’església de Sant Antoni de Vilamajor, així com notables edificis de caràcter particular.

Bort i Barbosa, Vicenç

(Barcelona, 8 juny 1891 – 17 desembre 1976)

Compositor. Compongué sardanes, cançons i peces corals. Algunes d’elles eren d’inspiració religiosa, així com un Te Deum remarcable, per a orquestra i cinc solistes.

Publicà bon nombre de treballs crítics.

Borràs i Mompó, Vicenç

(l’Olleria, Vall d’Albaida, 15 abril 1837 – Barcelona, 1 setembre 1903)

Pintor. Fou catedràtic (1888) i acadèmic de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles (1893).

Conreà amb èxit la pintura de costums i els grans quadres d’història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners (1881, Facultat de Medicina de Barcelona).

Fou el pare de Gabriel i de Vicent Borràs i Abella.