(València, 1900 – Barcelona, 1985)
Escultor. S’establí a Barcelona, on començà a exhibir les seves obres a l’Exposició de Belles Arts de 1923.
Cardellà i Crusells, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Carceller i Núñez, Andreu
(València, 1894 – Barcelona, 1969)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. S’establí a Barcelona.
Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.
Carbonell i Anton, Francesc de P.
(Barcelona, segle XIX – 1886)
Advocat i polític. Fou professor d’idiomes al Conservatori del Liceu. És autor d’una obra didàctica per aprendre l’alemany.
Publicà crítiques musicals, especialment al “Diario de Barcelona”.
Fou diputat provincial.
Capilla i Beltran, Josep
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1897 – Barcelona, 1963)
Escriptor. Col·laborà a les revistes de la seva ciutat natal.
És autor de l’estudi El paisaje alicantino en la obra de Gabriel Miró (1930).
Canet de Mar, Gabriel de
(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)
Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial.
Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.
Camino i Vega de la Iglesia, Jaume
(Barcelona, 11 octubre 1936 – 5 desembre 2015)
Realitzador cinematogràfic. Produí i dirigí Los felices 60 (1963), el 1969 realitzà Mañana será otro día, visió crítica del món del cinema i la publicitat, i el 1967 España otra vez. Jurtzenka, un invierno en Mallorca, film de maduresa, d’un plàstica sumptuosa i preciocista.
Destaquen els films sobre la darrera guerra civil: Las largas vacaciones del 36 (1976) i El llarg hivern (1991), Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor pel·lícula.
Participà en la fundació de l’Institut del Cinema Català.
Calvet i Taulé, Joan
(Barcelona, 21 octubre 1832 – 24 febrer 1863)
Compositor. Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona.
Escriví música d’església: una missa de Glòria a gran orquestra i una de Rèquiem.
Calmell i Vitores, Josep
(Barcelona, 1873 – 1937)
Pintor i dibuixant. Practicà el dibuix litogràfic, l’aquarel·la i l’escenografia.
Calandín i Calandín, Emili
(València, 1870 – Barcelona, 1919)
Escultor i pintor. Fou pensionat a Roma. Té obres remarcables al Museu de València, entre les quals el retrat de Vicent Domènec (1901).
Establert a Barcelona, fou professor de l’Escola de Llotja.
Treballà sobretot com a medallista durant els seus darrers anys.
Cabrera -varis bio-
Alamanda de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla d’un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem (II) de Cervelló. Fills seus foren Guerau (VII) i Alemany de Cervelló, entre d’altres.
Àlvar de Cabrera * Veure> Àlvar I d’Urgell (comte d’Urgell).
Bernat de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló.
Feliu de Cabrera (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747) Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731.
Guerau de Cabrera * Veure> Urgell, Guerau d’ (germà d’Àlvar d’Urgell).
Gueraua de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem II de Montclús, senyor del castell de Montclús.
Ramon de Cabrera (Catalunya, segle XIII – 1298) Noble. Fill de Guerau V de Cabrera, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riambau II de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera.
Roderic de Cabrera (Catalunya, segle XIII) Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d’Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp.
