(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)
Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).
Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.
Casanelles i Farré, Enric
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)
Casals i Vidal, Pilar
(Barcelona, 1920 – 2000)
Violoncel·lista. Filla d’Enric Casals i Defilló i neboda de Pau. Estudià piano i violoncel. Fou guiada pel seu oncle en l’estudi d’aquest darrer instrument, al qual s’hi ha dedicat amb preferència.
Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1942. Ha donat nombrosos recitals.
Casals -varis bio-
Anton Casals (Barcelona, 1747 – 1818) Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.
Antoni Francesc Casals (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.
Bonaventura Casals (Barcelona ?, segle XVIII) Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).
Bru Casals (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852) Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).
Joan Casals (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900) Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.
Casalís Casulá, José
(Jaca, Osca, Aragó, 6 gener 1818 – Barcelona, 4 agost 1889)
Militar. Assolí el grau de general. Era molt amic del general Prim.
Hi col·laborà activament als seus intents de conspiració per produir un canvi al règim espanyol.
Casajoana, Valentí
(Castellgalí, Bages, 1828 – Barcelona, 1881)
Jesuïta. Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma.
Autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae (1888-95).
Casademunt i Valldejuli, Joan Manuel
(Barcelona, 1851 – 1937)
Escriptor. Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss.
Escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies (1876), Qui no s’arrisca… (1876) i Amo i criat (1884).
Casacuberta, Francesc
(Barcelona, 1780 – 1846)
Metge. Prestà els seus serveis professionals a l’exèrcit i a la marina. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Deixà nombrosos escrits de caràcter polític.
Carulla i Ribera, Francesc
(Barcelona, 24 juliol 1898 – 5 setembre 1959)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Ha destacat com a imatger.
Algunes de les seves obres es troben al monestir de Montserrat.
Cartellà de Malla i de Sebastida, Francesc de
(Girona, segle XVII – Barcelona, 1660)
Escriptor. Era senyor de Curull i de Vilarnadal.
Li fou encomanada la redacció de Vida de San Narciso, Apología en defensa del milagro de las moscas i De las grandezas de Gerona.
Carreres, Josep
(Barcelona, segle XVII – 1682)
Religiós agustí. Prior dels convents de Perpinyà i de Barcelona i provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa.
Fou catedràtic i rector (1644) de la universitat de Perpinyà.
Autor d’Indulgencias de la correa (1677) i d’una relació titulada De los varones il·lustres del Principado de Cataluña, que restà inèdita.
