Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Calvet i Taulé, Joan

(Barcelona, 21 octubre 1832 – 24 febrer 1863)

Compositor. Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona.

Escriví música d’església: una missa de Glòria a gran orquestra i una de Rèquiem.

Calmell i Vitores, Josep

(Barcelona, 1873 – 1937)

Pintor i dibuixant. Practicà el dibuix litogràfic, l’aquarel·la i l’escenografia.

Calandín i Calandín, Emili

(València, 1870 – Barcelona, 1919)

Escultor i pintor. Fou pensionat a Roma. Té obres remarcables al Museu de València, entre les quals el retrat de Vicent Domènec (1901).

Establert a Barcelona, fou professor de l’Escola de Llotja.

Treballà sobretot com a medallista durant els seus darrers anys.

Cabrera -varis bio-

Alamanda de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla d’un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem (II) de Cervelló. Fills seus foren Guerau (VII) i Alemany de Cervelló, entre d’altres.

Àlvar de Cabrera * Veure> Àlvar I d’Urgell (comte d’Urgell).

Bernat de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló.

Feliu de Cabrera  (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747)  Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731.

Guerau de Cabrera * Veure> Urgell, Guerau d’ (germà d’Àlvar d’Urgell).

Gueraua de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem II de Montclús, senyor del castell de Montclús.

Ramon de Cabrera  (Catalunya, segle XIII – 1298)  Noble. Fill de Guerau V de Cabrera, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riambau II de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera.

Roderic de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d’Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp.

Cabot, Joan

(Barcelona, segle XIX – 1889)

Advocat i polític. Fou tinent d’alcalde i alcalde accidental de Barcelona, així com membre de diverses corporacions.

Cabanes i Alibau, Francesc

(Barcelona, 1910 – segle XX)

Pintor i escriptor. Residí alguns anys a Madrid.

Ha editat l’obra teatral La masia negra (1964).

Cabané i Manauta, Joaquim

(Barcelona, 1922 – 1993)

Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista. Conreà de preferència el paisatge.

Ha celebrat, amb bon èxit, un gran nombre d’exposicions.

Buxareu i de Síria, Pere

(Barcelona, 1872 – abans 1925)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà amb els seus dibuixos al setmanari “La Barretina”.

També treballà com a periodista, escrivint al diari “La Veu de Catalunya”.

Morí en un accident ferroviari.

Buenaventura i Ricart, Francesc

(Santa Eulàlia de Vilapicina, Barcelona, 1894 – Barcelona, segle XX)

Escriptor. Ha estrenat i publicat els drames La fúria (1932) i Foc a la platja (1955), i les comèdies Els fills de tothom (1934) i La masia dels miracles (1955).

Budó i Martí, Joan

(Barcelona, 1822 – segle XIX)

Músic i gravador. Fou bon instrumentista de clarinet i d’oboè.

Es dedicà també al gravat musical, amb una producció de qualitat remarcable.