Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Aleran -comte, s. IX-

1 Resposta

(França ?, segle VIII – Barcelona, 852)

Comte de Barcelona, Empúries i Rosselló (850-52). D’origen franc, havia estat comte de Troyes.

Fou posat per Carles el Calb al davant de la Marca Hispànica, amb Isembart, fill del marquès de Borgonya, com a ajudant. A Narbona no trobà dificultats; ençà dels Pirineus, però, topà amb la resistència del comte usurpador Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, ajudat per Abd al-Rahman II; però Guillem fou decapitat (850).

Aleran hagué d’enfrontar-se amb una forta ràtzia musulmana que devastà Barcelona. Sembla segur que el comte hi morí.

Alemany -pintors-

3 Respostes

Joan Alemany  (Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV)  Pintor. Establert a la ciutat comtal, on ja treballava en 1395. És el primer pintor conegut d’aquesta gran família d’artistes barcelonins.

Tomàs Alemany  (Barcelona ?, segle XV – Barcelona, 1449)  Pintor. Fou pintor de la ciutat de Barcelona. Fou el seu fill i successor:

Gabriel (I) Alemany  (Barcelona, segle XV)  Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. El 1490 contractà la pintura d’un retaule per a l’església de Sant Miquel de Barcelona. És citat, però, especialment en relació amb treballs municipals de caire més decoratiu que no pas artístic (fou nomenat pintor de la ciutat el 1450), activitat principal que heretà el seu fill:

Gabriel (II) Alemany  (Barcelona, segle XV – abans 1547)  Pintor. Fou també pintor de la ciutat, càrrec vinculat per molts anys a la família.

Aleix i Batlle, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1784 – 1 març 1850)

Compositor i organista. Mestre de capella de Santa Maria del Mar des del 1819 fins que morí.

D’entre la seva producció destaquen La Passió de Jesucrist (oratori), quatre misses i La presentació de Nostre Senyor (drama sacre).

Alegret, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1817)

Historiador i filòleg. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, el 1792 hi presenta l’estudi La ortografia catalana, sobre la Reconquesta a Catalunya i una versió de les Ordinacions d’en Sancticilia.

Des del “Diario de Barcelona” impulsà la restauració de l’ús literari del català.

Féu estudis d’història i onomàstica de Catalunya.

Alegre i Turat, Gerard

2 Respostes

(Càlig, Baix Maestrat, 20 maig 1890 – Barcelona, 27 març 1959)

Mestre forjador. Fill del pintor Gerard Alegre i Alemany. S’inspirà en les formes tradicionals de la forja romànica i gòtica catalana. Fou professor de forja artística a l’Escola del Treball de Barcelona.

Entre les seves obres cal citar, a Barcelona, la porta de ferro de l’edifici de l’Institut de la Dona Treballadora i les reixes interiors del palau de la Generalitat.

Està representat al Museu Cau Ferrat, de Sitges.

Alegre i Pujals, Jacint

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 24 desembre 1874 – Barcelona, 10 desembre 1930)

Jesuïta. Preocupat per l’atenció als malalts inguaribles, promogué l’obra anomenada Cottolengo del Pare Alegre, que no arribà a realitzar-se fins després de la seva mort.

Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona.

Alegre i Alemany, Gerard

2 Respostes

(Capellades, Anoia, 1858 – Barcelona, 1893)

Pintor. Fou una curiosa figura de pintor transhumant, dedicat sempre a treballs i restauracions ocasionals pels llocs on passava.

Fou el pare del forjador Gerard Alegre i Turat.

Alegre i de Llobera, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, vers 1449 – 1508)

Humanista. Fou tresorer a Palerm (1460), cònsol dels catalans a Sicília (1479); va ocupar càrrecs al Consell de Cent de Barcelona (1480-86).

La seva importància radica en les traduccions dels clàssics com Comentaria tria primo bello punico (1472), d’Aretino, sobre la versió italiana de Leonardo Bruni, i la dels quinze llibres de la Metamorfosi (1494), d’Ovidi, dedicada a la infanta Joana d’Aragó, filla dels Reis Catòlics.

Obres originals seves són Rahonament entre Francesc Alegre y Esperança, retòrica elucubració amorosa en forma epistolar. Del mateix estil són Sermó d’amor i Requesta d’amor recitant una alteració entre la voluntat i la Raó. Més interessant és el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada, obra de caràcter al·legòric d’influència italiana que és una breu divulgació amb cites d’autors clàssics i humanistes.

La seva prosa d’estil retòric i retorçat, plena d’inversions de tipus llatinitzant, representa la crisi de l’humanisme a Catalunya.

Aledo i Amat, Joan

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 4 juny 1795 – Barcelona, 20 maig 1833)

Doctor en farmàcia. Autor d’una Tabla toxicológica publicada a Barcelona el 1825 i d’un Tratado de la composición del agua, que ha romàs inèdit.

Aldavert i Martorell, Pere

2 Respostes

(Barcelona, 12 setembre 1850 – 5 desembre 1932)

Periodista i polític. Col·laborador i amic d’Àngel Guimerà. Amb ell intervingué en la fundació del grup La Jove Catalunya. Va pertànyer al grup fundador de “La Gramalla” (1870), del qual fou president.

Va ésser director durant quatre anys de la revista “La Renaixença” (1871), convertida en diari posteriorment (1881).

President de la Lliga de Catalunya, va intervenir a l’Assemblea de Manresa (1892) i es destacà dins la Unió Catalanista.

Publicà diversos volums de versos i prosa, en alguns dels quals descriu records de la seva joventut; entre ells destaquen Feina nova, feina vella (1906), Encara som de moda (1907) i Per fer la dotzena (1908).

Darrerament va fundar “Nos ab Nos” (1911-12), revista setmanal, redactada tota per ell.