(Barcelona, 1870 – 1934)
Pintor i escenògraf. Fou deixeble de Llotja i de Lluís Graner.
Començà essent pintor de cavallet, però associat amb l’escenògraf Ramon Batlle pels volts del 1910, s’incorporà totalment a l’escenografia, en la qual ambdós amics tingueren grans èxits. Separat de Batlle el 1931, tornà al cavaller.
El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva obres seves.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 desembre 1906 – Barcelona, 25 maig 2005)
Escriptor. Col·laborà, entre d’altres periòdics, a ‘El Matí” i a “La Revista”.
Als Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins al 1948 que publicà el seu primer llibre, el recull de contes Enlluernament (1948) i després els estudis o evocacions personals Joaquim Ruyra (1950), Joan Oller i Rabassa, novel·lista (1953), Llibre de la vellesa (1954), Presències i evocacions (1969), La frontera de l’oblit (1981) i Semblances, Testimoni d’una cultura (1990).
(Ulldemolins, Priorat, 26 setembre 1518 – Barcelona, 1590)
Eclesiàstic i arquitecte. Rector de Tivissa (Ribera d’Ebre).
Gran coneixedor de l’arquitectura italiana, contribuí eficaçment a la implantació del purisme renaixentista al Camp de Tarragona. En aquesta tasca col·laborà amb l’arquitecte Pere Blai.
Sembla que el 1580 projectà la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, i el 1582, amb Pere Blai, planejà l’església de la Selva del Camp, la primera netament renaixentista del Principat.
(Barcelona, 1818 – 1885)
Artista decorador de vidres. Féu obres molt remarcables per a les esglésies del Pi i Santa Maria del Mar de la capital, així com per al monestir de Montserrat.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 1645)
Diputat i assessor militar de la Generalitat. S’oposà als francesos durant la Guerra dels Segadors.
Arran d’una conjura antifrancesa de prohoms del país, fou detingut i executat.
(Tarragona, 1895 – Barcelona, 1968)
Periodista, escriptor i oficial de marina mercant. El 1918 fundà la revista “Navegación”.
A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme; s’especialitzà en temes marítims. Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim. El 1955 fundà el periòdic barceloní “El Vigía”.
A més de nombrosos articles, ha escrit: Naves de antaño (1947), Historia del puerto de Barcelona (1956), Burlando el bloqueo, A la deriva, Diccionario marítimo (1956), Mascarones de proa y ex-votos marineros, etc.
Ultra totes aquestes activitats, Amich és també conegut com a constructor de vaixells en miniatura.
(Barcelona, 8 juny 1769 – 15 setembre 1843)
(o Ametller) Metge i cirurgià. Fill de Joan Ameller i Mestre. Exercí a l’hospital de Barcelona i prengué part en la campanya del Rosselló durant la Guerra Gran (1793-95).
Fou catedràtic de clínica a Salamanca i, els últims anys de la seva vida, director del Col·legi de Cirurgia de Barcelona.
Llegí el discurs inaugural de l’any 1839, Ventajas de los simultáneos conocimientos médicos y quirúrgicos que deben concurrir en el profesor de la ciencia de curar, i fou autor de nombroses memòries i de diversos llibres de text.
Fou germà seu Joan Ameller i Ros (Barcelona, segle XVIII – 1852) Farmacèutic. Publicà alguns estudis de farmàcia i de química.
(Barcelona, 1743 – 1824)
Farmacèutic. Professor de farmàcia, prengué part en els treballs de preparació d’una nova farmacopea catalana i fou un notable herboritzador de la flora de Montserrat.
Entre les seves comunicacions a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona cal esmentar les memòries sobre el magnetisme (1798) i els mitjans de purificar l’aigua (1803) i de purificar l’oli (1806).
Fou el pare d’Ignasi i de Joan Ameller i Ros.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 23 setembre 1944 – Barcelona, 27 setembre 2018)
Actor i director teatral. Iniciat en el teatre independent dels anys 1960, després d’una estada professional a Veneçuela, des del 1981 ha alternat les actuacions en català i castellà.
Assolí popularitat a Catalunya per les seves aparicions a la televisió, especialment al concurs de TV3 Vostè jutja, interpretant el personatge d’en Rafeques.
Fou també doblador al català de diverses pel·lícules.
L’any 2016 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Palma de Mallorca, 1824 – Barcelona, 1912)
Poeta i bibliòfil. Col·laborà, entre altres publicacions, a “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “Calendari Català”, i fou mantenidor dels primers Jocs Florals i d’altres de posteriors, en què aconseguí diversos premis el 1865 i el 1867.
Publicà Poesies i edità Lo Gènesi de Scriptura, en la versió de Guillem Serra de 1451.
Es casà amb la poetessa Victòria Penya.
Aplegà un notable fons de bibliòfil que passà a l’Ateneu Barcelonès.
Dades dels Països Catalans 