(Barcelona, 8 juny 1824 – 5 juliol 1893)
Compositor i director d’orquestra. A Milà dirigí l’orquestra del Teatre del Re.
Dirigí l’orquestra del Teatre Principal de València i a partir de 1886 ensenyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual n’acaba essent director.
Obres seves són: La prisione di Edimburgo i la sarsuela La almoneda del diablo (1884).
(Barcelona, 11 novembre 1844 – 1 juliol 1904)
Filòleg, historiador i taquígraf. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, exercí d’advocat. Deixeble de Manuel Milà i Fontanals i Antoni Bergnes de les Cases.
Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona (1881-1901), estudià taquigrafia amb Pere Garriga, el sistema del qual es dedicà a propagar.
La seva obra més important és Orígenes históricos de Cataluña (1897), guanyadora del premi Martorell i que dóna un gran pas en els estudis d’onomàstica. Altres treballs són Crítica de la estenografía española (1877), Etimologies catalanes (1885), Influencia de la civilización romana en Cataluña, comprobada por la orografía (1888) i Historia de la Real Academia de Ciencias y Artes (1895). Deixà material per a la publicació d’un diccionari català.
Presidí l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1893-1901).
(Sants, Barcelona, 9 desembre 1883 – Barcelona, 26 febrer 1965)
Empresari de cinema. Fou promotor de les principals places de toros del Principat i Mallorca i creà una xarxa de sales de cinema d’estrena a Barcelona.
Fou repetidament regidor de l’ajuntament de Barcelona entre 1915 i 1963.
(Barcelona, 31 octubre 1848 – 5 octubre 1883)
Erudit i publicista. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1876) i mantenidor dels Jocs Florals del 1877, fou un dels fundadors del grup radical La Jove Catalunya.
Entre altres temes escriví sobre qüestions medievals com De la mort de l’infant en Carles… Príncep de Viana (1873), Les ordinacions i bans del comtat d’Empúries (1879), Don Pedro el condestable de Portugal (1881).
Col·laborà a “La Renaixença” amb articles d’història literària i medieval.
(Barcelona, segle XVIII – 1843)
Geòleg. Fou un dels fundadors de la Societat Filomàtica.
Pertanyia també a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre les dificultats amb què topava la modernització de la indústria minera.
Col·laborà també a l’edició d’uns Elements de Geología (1842).
(Barcelona, segle XVIII – 1800)
Metge. Es graduà a Osca (1746). A Barcelona fou metge de l’Hospital de la Santa Creu (1756), catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera i membre del protomedicat.
Escriví dos treballs d’interès: Noticia de la epidemia de tercianas que se padeció en varios pueblos del Urgel y otros parajes del Principado de Cataluña en el año 1785 (1786), juntament amb Vicenç Grasset, i Tarifa o regulación de los precios a que deben arreglarse en la venta de los medicamentos simples y compuestos los boticarios del Principado de Cataluña (1795), una de les primeres publicacions d’aquest tema.
(Barcelona, 9 juliol 1896 – 19 juny 1994)
Forjador. Treballà en les serralleries dels edificis de la Caixa de Pensions i delegació d’Hisenda a la Via Laietana i realitzà les portes de ferro de l’estació de França a Barcelona, els canelobres de la Santa Cova de Montserrat, els lampadaris de la capella del Sant Crist de Lepant de la catedral de Barcelona i el vergat del Museu de la Muntanyeta a Dénia.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1714)
Militar. Durant el regnat de Carles II lluità contra els francesos en la defensa de Barcelona (1697).
Esclatada la guerra de Successió espanyola, es posà al costat de la Generalitat i es distingí en els setges de Girona (1710-11) i de Barcelona (1706, 1714), on morí en combat.
(Barcelona, 23 juny 1862 – 9 setembre 1943)
Pintor. Influït a París per Millet i Bastien-Lepage, conreà un naturalisme plàcid, de tema rural i mariner, i també grans composicions històriques i al·legòriques, com les pintures del paranimf de la universitat de Barcelona (1888) o de la cúpula del saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1928).
Dibuixà els indrets de Barcelona que havien de desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana (1908).
Dades dels Països Catalans 