(Tarragona, 12 juliol 1911 – Barcelona, 1966)
Arquitecte i urbanista. Nomenat arquitecte de la diputació de Barcelona, dirigí les obres de les Llars Mundet de Barcelona (1957), del col·legi-residència Bell-lloc de la Roca del Vallès i de la piscina Sant Jordi de Barcelona.
Guanyà un concurs de projectes per a urbanitzar una zona de Montjuïc.
(Barcelona, 19 gener 1887 – 12 gener 1977)
Musicòleg i organista. Eclesiàstic. Fou un dels fundadors de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs.
Estudià especialment la cançó popular catalana i l’aplicació de la música religiosa a la litúrgia.
Publicà, entre altres obres, Petites biografies de grans barcelonins (1965).
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1808 – Barcelona, 1878)
Científic. Catedràtic de física experimental a la Universitat de Cervera (1830-37) i de física aplicada a l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
L’any 1854 definí la naturalesa microbiològica del còlera aïllant el vibrió colèric; malauradament no fou escoltat.
És autor d’una obra sobre els aeròlits caiguts l’any 1815 a Nulles i Vilabella: Lhitologia meteórica.
(Barcelona, 28 març 1914 – 9 novembre 1997)
Arpista. Filla de Joan Balcells i Garcia i germana de Maria Teresa. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou catedràtica d’arpa.
Debutà a Barcelona l’any 1930, i va actuar com a solista en diferents ciutats europees.
(Durfort, Calonge de Segarra, Anoia, 20 desembre 1912 – Barcelona, 6 desembre 1996)
Pianista. Filla de Joan Balcells i Garcia i germana de Rosa. Estudià a l’Escola Municipal de Música.
Ha sovintejat les seves actuacions com a solista i també col·laborant amb artistes diversos. També a actuat a l’estranger.
Fou professora al Conservatori Superior Municipal de Música.
(Barcelona, 2 març 1882 – 26 maig 1972)
Compositor i director. Estudià a l’Escola Municipal de Música.
Deixeble d’Antoni Nicolau, escriví diverses composicions corals, entre les quals destaca Voltant la senyera. Harmonitzà cançons tradicionals i escriví obres escèniques i sardanes.
Dirigí l’Orfeó Gracienc des que fou fundat (1903) fins al 1936.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 15 agost 1777 – Barcelona, 1 juny 1857)
Químic i farmacèutic. Catedràtic del Col·legi de Farmàcia de Barcelona.
L’any 1802 va introduir el “roig d’Adrianòpolis“, per a la tinció del cotó, només usat, fins aleshores, a Turquia.
Escriví diverses monografies i fou un dels col·laboradors més importants del “Periódico de la Salut Pública de Cataluña” (1821).
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Société Linnéenne, de París, i de la de Narbona.
Participà com a farmacèutic en la Guerra del Francès.
Exiliat a França a causa de la seva filiació borbònica, de retorn passà a Madrid i finalment a Barcelona.
(Barcelona, 22 setembre 1877 – 4 novembre 1965)
Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès.
Obres seves són: la casa Lluch (1906), a Sant Cugat del Vallès; la casa Gudal (vers 1910), a Cardedeu, i la casa Manuel Balcells (1923), a Cerdanyola.
El seu estil, pròxim al modernisme, va derivar posteriorment cap al racionalisme.
Fou el pare de Santiago i d’Alfons Balcells i Gorina.
(Barcelona, 1905 – 1987)
Aviador. Director i professor de l’escola de pilots de l’Aeroclub de Catalunya (1936), dirigí el butlletí “Aviació”.
Després de la guerra civil, creà una escola de vol i reorganitzà l’Aeroclub de Catalunya, que passà a denominar-se Aeroclub de Barcelona-Sabadell.
Organitzà els festivals internacionals d’aviació (1956 i 1958).
(Reus, Baix Camp, 2 febrer 1794 – Barcelona, 7 febrer 1876)
Professor de llatí. Catedràtic a Girona i a diverses ciutats d’Espanya.
Compongué un poema llatí en hexàmetres dedicat al setge de Girona pels napoleònics i titulat Obsidium oppugnatio et defensio urbis gerundensis.
Dades dels Països Catalans 