Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Balmas, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 22 juliol 1840)

Advocat. Conegut per les seves idees reaccionàries.

Fou un dels dirigents, el 21 de juliol de 1840, de l’anomenat motí de les levites, en el qual els escassos absolutistes barcelonins es concentraren per manifestar llur adhesió a Isabel II de Borbó i a la reina governadora Maria Cristina. Els manifestants arribaren a xocs violents amb elements liberals.

L’endemà, Balmas fou reconegut pel carrer, apostrofat i empaitat per un grup d’oponents. Balmas, armat, tirà contra un dels qui l’encalçaven i el matà. Mogut gran aldarull, es refugià a casa seva.

El domicili fou assaltat i els seus trets causaren encara tres morts i set ferits. Tocat ell també, la casa fou envaïda. Els assaltants el mataren i llançaren pel balcó el cadàver, que fou arrossegat pels carrers.

Balmanya i Parera, Domènec

Deixa un comentari

(Girona, 29 desembre 1914 – Barcelona, 14 febrer 2002)

Jugador i tècnic de futbol. Jugà amb el Girona F.C. (1929-35), el Futbol Club Barcelona (1935-37 i 1941-45), el Seta (1937-39) i el Gimnàstic de Tarragona (1945-50).

Posteriorment, féu de tècnic en diversos equips, entre els quals la selecció espanyola (1966-68), el F.C. Barcelona (1969-71) i el Saragossa (1971-72).

Ballot i Torres, Josep Pau

4 Respostes

(Barcelona, 1747 – 21 octubre 1821)

Gramàtic i pedagog. Graduat en teologia, fou professor de retòrica i, ja madur, ordenat sacerdot.

És autor d’obres didàctiques i pedagògiques i de tractats de gramàtica llatina i castellana (Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana).

Considerat avui un dels inductors de la Renaixença per la seva preocupació i el seu esforç en el redreçament català, intervingué en la polèmica sobre l’ortografia catalana al “Diario de Barcelona”.

Publicà la primera gramàtica catalana moderna, Gramàtica i apologia de la llengua catalana, estampada el 1815 (reeditada modernament) i finançada per la Junta de Comerç de Barcelona, que, dividida en quatre parts (Analogia, Sintaxi, Ortografia i Prosòdia) i, encara, completada amb un Prefaci apologètic, un estudi sobre l’Origen de la llengua, una selecció de textos i un vocabulari català-llatí, és tinguda per un dels primers precedents del redreçament lingüístic i la consciència nacional que portaren a la Renaixença.

Ballester i Nolla, Antoni

Deixa un comentari

(Mont-roig del Camp, Baix Camp, 16 maig 1920 – Barcelona, 15 febrer 2017)

Químic i oceanògraf. Ha treballat en l’anàlisi i l’enregistrament continuat de les dades referents a la composició química de les aigües marines i en les aplicacions dels sensors remots a l’estudi dels oceans.

Ballester i Claramunt, Joan

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1858 – Barcelona, 1915)

Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al seminari de Barcelona, ciutat on fou canonge penitencier.

Escriví obres originals i traduïdes. El 1909 redactà, per encàrrec del cardenal Salvador Casañas, una biografia de sant Josep Oriol, arran de la canonització d’aquest.

Ballester i Canals, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 febrer 1913 – 27 juliol 1980)

Editor, llibreter i activista cultural. Director de les “Edicions d’Aportació Catalana”, llibreria especialitzada en literatura i pensament català i va promoure l’edició de nombrosos treballs sobre diversos assumptes d’interès polític, sempre des d’una perspectiva nacionalista, com la publicació a Montevideo de Per una consciència de país (1963).

També promogué durant els anys 1950 les campanyes de propaganda de la llengua i de les relacions culturals entre els països de parla catalana.

Pòstumament aparegué Esperit i doctrina internacionals (1980).

Ballester i Boix, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 juny 1919 – 5 abril 2005)

Químic. Professor de les universitats de Harvard (EUA) i Barcelona, i director de l’Instituto de Química Orgánica Aplicada del CSIC.

Entre les investigacions que ha portat a terme destaquen: l’inici i el descobriment de la química percloorgànica, el descobriment de la llei lineal pels derivats benzènics, el descobriment i desenvolupament dels radicals lliures inerts i el descobriment del bescanvi spin-càrrega.

Ha obtingut el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tecnològica (1982).

Balle i Milans del Bosc, Joan de

1 Resposta

(Tarragona, 1780 – Barcelona, 1845)

Advocat i home públic, establert a Barcelona. Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli.

Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president (1814), només hi actuà a les darreres sessions contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya; fou el que plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya. Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots.

Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol; publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 novembre 1820, i votà per la disminució dels delmes.

Depassat pels esdeveniments, el 1837 escriví contra l’eliminació dels delmes per Mendizábal, però no ho féu públic fins el 1842.

Ballbé i Prunés, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 abril 1920 – 25 juliol 1961)

Advocat i jurista. Catedràtic de dret administratiu a les universitats de Múrcia (1945) i de Saragossa (1953) i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol.

Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo (1947), La esencia del proceso (1947), Derecho administrativo (1949) i Actos administrativos (1950).

La seva intervenció fou decisiva en l’elaboració de les lleis administratives més importants, les quals constituïren un avanç legislatiu notori.

Ballabriga i Aguado, Àngel

Deixa un comentari

(Naval, Osca, Aragó, 2 octubre 1920 – Barcelona, 22 maig 2008)

Metge. Es llicencià a Barcelona l’any 1943. Ha estudiat també a l’estranger.

Cap del departament de Pediatria de la Residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic a la Universitat Autònoma.

Ha realitzat gran nombre de treballs sobre pediatria.