(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 31 desembre 1772 – Barcelona, 1842)
Cantor i organista. Cantor de la capella reial a Madrid, mestre de capella a Vilafranca i a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Compongué algunes obres de música d’església i l’obra teòrica Escuela elemental del noble arte de la música y canto… (1831), en la qual parla del cant pla reformat.
(Sarrià, Barcelona, 29 octubre 1879 – Barcelona, 6 febrer 1968)
Escultor imatger. Estudià a l’Escola de Llotja sota el mestratge d’Agapit Vallmitjana, i treballà a l’estudi de Pere Carbonell i Huguet.
És autor del monument al Cardenal Vives i Tutó (Sant Andreu de Llavaneres, 1950), projectat per Josep M. Pericas, i de Ruth, a la font de la plaça de la Virreina (Barcelona, 1949).
(Empordà ?, segle XVI – Barcelona, 1565)
Bandoler anomenat l’Empordanès. Actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d’Anglès (Selva).
Gràcies a l’oferiment de dues-centes lliures, fet pel lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, a qui el delatés, va ésser ferit i capturat juntament amb el seu germà Miquel pel maig 1565. Fou processat i executat.
(Manresa, Bages, 10 maig 1910 – Barcelona, 29 gener 1992)
Escriptor.
Estrenà i publicà tres obres de teatre: Dos tipus de pronòstic (1954), Dama Hortensia té un secret (1956) i De teixidor a sant (estampes claretianes) (1957).
(Barcelona, 1910 – 18 novembre 1956)
Artista. Germà de “Joan Capri”. Usava el pseudònim de Cartex.
Fou un prestidigitador i il·lusionista extraordinari. Obtingué triomfs ben merescuts a les seves nombroses actuacions.
Morí quant es trobava en ple èxit.
(Reus, Baix Camp, 1825 – Barcelona, segle XIX)
Ballarí i coreògraf. Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees.
Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia.
Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña (1847), amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí. El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 1637)
Cronista. Dominicà, ingressà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1584).
Escriví la crònica en tres volums Lumen Domus o Annals del convent de santa Caterina de Barcelona, recull informatiu de qualsevol gènere d’esdeveniment ciutadà oficial i privat entre els anys 1219 i 1634; inèdita, és conservada a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1837 – Barcelona, 21 abril 1886)
Comediògraf. Autodidacte.
Escriví llibrets per a sarsueles, sainets, com Pensa mal i no erraràs (1865), Si m’embrutes t’emmascaro (1866), A pèl i repèl (1868), A la lluna de València (1868), La lluna en un cove (1871), El metge dels gegants (1874), Dorm! (1876).
(Catalunya, segle XIX – Barcelona ?, segle XX)
Escriptor. Col·laborà a “La Tralla” i d’altres publicacions periòdiques. Fou crític teatral del diari “La Tribuna” de Barcelona.
És autor de les comèdies La barcelonina i Total, res. La primera, escrita en col·laboració amb Casimir Giralt, fou estrenada al Teatre Principal de Barcelona per Margarida Xirgu, el 1912.
Publicà amb pseudònim algunes novel·les roses en castellà.
(Barcelona, 1698 – 1779)
Notari i erudit. Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc.
Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina. Era expert en paleografia i numismàtica.
Escriví una Disquisitio methodi consignandi, annos aerae christianae (1766) i un Speculum dels títols eclesiàstic de la diòcesi.
Dades dels Països Catalans 