(Igualada, Anoia, 5 agost 1858 – Barcelona, 22 gener 1922)
Escultor. Format a l’Escola de Llotja i a París.
Conreà un realisme anecdòtic amb una certa preferència pels temes animalístics (Epilog, 1908; Cérvol atacat per una àguila, 1894, Museu d’Art Modern de Barcelona) i la monumentalitat (General Lasarte, a Ipique, Perú).
(Palma de Mallorca, 12 setembre 1812 – Barcelona, 14 novembre 1876)
Metge. Establert a Barcelona. És autor d’algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l’Acadèmia de Medicina.
Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general.
(Vic, Osona, 3 abril 1838 – Barcelona, 10 febrer 1892)
Ginecòleg. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid (1862).
Fou catedràtic d’obstetrícia (1872) i degà (1882) de la facultat de Medicina de la Universitat de València. El 1889 es traslladà a la de Barcelona.
Col·laborà a “El Compilador Médico” (1865) i fundà i dirigí “La Crónica Médica”. Publicà diversos tractats i manuals sobre obstetrícia.
(Barcelona, 1877 – 9 gener 1951)
Advocat i historiador. Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important col·lecció bibliogràfica sobre aquest tema.
Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia (1918-23), Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya (1927), La invasión napoleónica (1943) i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimentos revolucionarios de Cataluña (1941).
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1941).
(Palamós, Baix Empordà, 17 abril 1892 – Barcelona, 22 novembre 1952)
Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados.
El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934).
(Girona, segle XVII – Barcelona ?, segle XVII)
Religiós dominicà i escriptor. Residí al convent de Santa Caterina de Barcelona.
Publicà un llibre titulat Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña (Barcelona 1657, reeditat a Girona el 1766), on descriu totes les capelles i tots els santuaris marians existents al principat de Catalunya, que ell recorregué personalment, i un Compendio de la vida y costumbres del venerable Fray Dalmacio Ciurana (1690), reeditat a Girona el 1772 i a Barcelona el 1949.
(Roda de Ter, Osona, 1900 – Barcelona, 1979)
Pianista. Deixeble d’Enric Granados.
Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys.
Fundà a Barcelona l’Acadèmia Caminals.
(Saragossa, Aragó, 1918 – Barcelona, 20 desembre 1995)
Veterinari. El 1946 es traslladà a Barcelona on ha realitzat tota la seva tasca professional. Fou el responsable del control higiènic-sanitari de l’escorxador de Barcelona i cap de la unitat d’higiene dels aliments i zoonosis transmissibles (1980).
Ha col·laborat activament amb el departament de cancerologia experimental de la Facultat de Medicina de Barcelona i ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l’Associació Veterinària d’Especialistes de Petits Animals (AVEPA, 1963) i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya.
Ha publicat destacats treballs sobre antropozoonosi, encologia i higiene.
(Palamós, Baix Empordà, 1860 – Barcelona, 1938)
Jurista i magistrat. Fou un defensor constant del dret català.
Col·laborà a “El Semanario” de Palamós, a “El Eco Bisbalense”, i a “La Lucha” de Girona.
Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña, conocido con los nombres de censo o establecimiento (1889).
(Barcelona, 1909 – 1963)
Escriptor. Col·laborà a “Ginesta” (1929).
Publicà l’obra de teatre Albada (estrenada el 1949) i l’assaig La mort de l’escolà. Llegenda, història i anècdota (1955).
Dades dels Països Catalans 