Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Canals i Guerau, Esteve

2 Respostes

(Riells, Selva, segle XVII – Barcelona, 1756)

Botiguer de draps i fabricant. El 1709 fou sancionat pel fet de vendre teixits deficientment tenyits.

Vers el 1738, associat amb Antoni Serra (Antoni Serra i Companyia), instal·là prop del portal Nou una manufactura d’indianes que fou probablement la primera de la Península Ibèrica.

Mort el seu soci, s’uní al seu parent Bonaventura Canet. La societat disposava el 1941 d’una dotzena de telers i fou autoritzada a importar cotó de Malta pagant la meitat dels drets, i a emprar el títol de fàbrica reial. En la fabricació d’indianes utilitzà tècnics i artistes, algun dels quals era estranger.

El 1746 l’ajuntament li concedí l’ús d’un terreny proper al rec Comtal, a l’indret anomenat la Granota.

El seu fill i successor fou Joan Pau Canals i Martí.

Canals i Gordó, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1876 – 13 setembre 1935)

Empresari teatral. Destacà molt per les seves iniciatives.

Actuà durant la dècada 1920-30 als teatres Romea i Novetats. Des de llurs escenaris imposà un teatre català de categoria, obert a les tendències més diverses, equilibrant la presentació d’autors joves amb la dels consagrats i també amb excel·lents traduccions.

Canals i Cendrós, Maria Remei

2 Respostes

(Barcelona, 12 març 1914 – 28 juliol 2010)

Pianista. Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà amb Ricard Viñes.

Exercí una notable tasca pedagògica i ha fundat el premi Maria Canals d’execució musical.

És autora del llibre Una vida dins la música (1969), i ha fet nombrosos enregistraments.

Estava casada amb l’escriptor, compositor i crític musical Rossend Llates i Serrat.

Enllaç web:  Concurs Maria Canals

Canalias i Vintró, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 maig 1876 – segle XX)

Escultor. En la seva obra perviuen els temes anecdòtics pintorescs a la manera de Marià Benlliure o Agustí Querol (Amor al proïsme, 1907; Home de mar, 1908).

És autor del bust de Joaquim Vayreda a la façana posterior del Museu d’Art Modern de Barcelona.

Canaleta i Poc, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1714 – 1768)

Mestre veler i fabricant d’indianes.

Fou un dels primers industrials catalans que filà el cotó en la seva fàbrica, amb caràcter clarament competitiu respecte al que venia important-se fins aleshores de Malta.

Demanà exempció de franquícia per a la importació de cotó en floca d’Amèrica, i sol·licità de la Junta de Comerç dues naus per importar cotó de Veracruz, projecte que fou aprovat el 1768.

La seva iniciativa donà nou impuls a la indústria cotonera catalana.

El seu nebot i hereu fou Joan Canaleta i Font.

Canaleta i Font, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1744 – 1808)

Fabricant d’indianes. Nebot i hereu de Josep Canaleta i Poc.

En esclatar la Guerra Gran (1793) es comprometé a pagar deu homes armats i a muntar la guàrdia de la ciutat amb trenta homes de la fàbrica un cop a la setmana.

L’any 1798 formà part del consistori municipal.

Canalda i Bargués, Lluís

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 7 octubre 1843 – Barcelona, 16 desembre 1911)

Enginyer industrial. Estudià a Barcelona. Fou cap d’estadística de la província de Cadis (1870).

De retorn a Cervera (1872), dugué a terme un projecte de fortificació de la ciutat i en dirigí les obres (1874), durant la Tercera Guerra Carlina.

Des del 1876 fou catedràtic de construcció de màquines a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Publicà diversos treballs sobre cinemàtica, astronomia, tormodinàmica i geologia en revistes especialitzades.

Camps i Ribera, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 1895 – 28 agost 1991)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona. Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932. Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau (1925).

La seva pintura (paisatge, natura morta, figura), realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l’expressionisme. Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d’una determinada etapa de la seva producció.

Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980. Integrat plenament a la vida artística mexicana, exercí la docència, practicà l’escultura i s’interessà per la història de l’art mexicà, entorn de la qual escriví diversos treballs.

Camps i Junyent, Gaspar

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 29 desembre 1874 – Barcelona, 11 abril 1942)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba.

Fou pensionat a París on visqué amb Salvador Alarma (1892-95). Com a il·lustrador (revista “Album Salón”, 1898-1904) es féu ressó de l’estil modernista d’A. Mucha.

Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excel·lí.

Com a pintor conreà un realisme anecdòtic que sovint cau en el pompiérisme.

Camps i de Mates, Pelagi de

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 1828 – Barcelona, 1889)

Hisendat i polític. Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1872-75 i 1882-89).

D’idees regionalistes, milità al partit conservador i fou diputat per Barcelona (1856) i per Girona (1876, 1879), i també senador.

L’any 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps.