(Barcelona, 1780 – 1854)
Metge i escriptor. Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès.
Publicà Tratado sobre la política médica (sd), Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina (1811), Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del ejército de Cataluña (1812) i Elogio póstumo de D. Juan Francisco de Bahí (1842).
(Amposta, Montsià, 1852 – Barcelona, 1911)
Actor còmic.
Antoni Tutau el contractà per a papers còmics (1882), substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona (1890) com a cap de companyia.
Actuà a l’Argentina (1908), i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911.
Escriví A sants i a minyons (1886) i A mig camí (1886), entre d’altres obres.
(Barcelona, segle XIV – 1437)
Tractadista de monedes.
Autor d’un Tractat o compendi fet de les monedes per lo qual pot ésser robat o gastat per art de billoneria, e aixís mateix com ne pot ésser preservat si diligentment és advertit o entés (1437), en el qual adverteix de les maniobres amb què els florentins extreien de Catalunya la moneda de millor llei.
L’obra tingué una considerable difusió, i fou recollida per Jaume Marquilles en els seus comentaris als Usatges (1448). No fou editada, però, fins el 1818, per Josep Salat, en la seva obra Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña.
(Barcelona, segle XV – vers 1441)
Argenter. Documentat des del 1406. Autor d’una creu per a Granollers (1406).
Rebé l’encàrrec dels consellers de Barcelona (1408) de fer una vaixella d’argent per al rei Martí I de Sicília, en ocasió del jurament d’aquest com a primogènit de Catalunya, i també de fer les maces esmaltades dels veguers.
Féu l’urna d’argent per al bust de Sant Sever de la seu de València (1477) i una joia d’or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona (1418).
Tingué per deixeble o soci l’argenter Bernat Llopard. Fou membre (1416) del Consell de Cent barceloní.
El seu fill, del mateix nom (Marc Canyes), és l’autor del reliquiari de la Santa Espina (1453), que es conserva a la catedral de Barcelona.
(Canyamars, Dosrius, Maresme, segle XV – Barcelona, 12 desembre 1492)
Regicida. Pagès.
El 7 desembre 1492 intentà assassinar d’una ganivetada Ferran II de Catalunya davant el Palau Reial de Barcelona. Declarat boig, fou esquarterat viu cinc dies després.
El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei.
Partidari de solucions radicals enfront del problema dels remences, sembla que la seva acció no responia, tanmateix, a una conjura organitzada.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 30 gener 1901 – Barcelona, 1980)
Escriptora i conferenciant.
Autora d’obres sobre el matrimoni, de concepció tradicional i de gran difusió: L’etern femení (1933) i L’etern masculí (1957).
Ha escrit també teatre: L’amor té cops amagats (1954).
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1845 – Barcelona, segle XX)
Militar. Ingressà a l’exèrcit als 15 anys i fou traslladat a Cuba (1863), on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència (1868-78 i 1895-98).
El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel.
Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer 1902 a Barcelona.
(Casserres, Berguedà, 1851 – Barcelona, 1888)
Pintor. Ingressà com a germà llec a la Companyia de Jesús.
Conreà la pintura religiosa. És autor de frescos per a alguns establiments del seu orde.
(Milà, Itàlia, segle XVIII – Barcelona, 1808)
Usurer. Establert a Barcelona, on durant l’ocupació napoleònica fou funcionari de l’administració de rendes unides.
Fou detingut i assassinat per agents del cap de policia, Ramon Casanova, amb l’aquiescència del governador Giuseppe Lechi, per tal d’apropiar-se les joies que posseïa.
L’afer Canton fou aprofitat pel mariscal Augereau (1810) per a guanyar-se la població barcelonina fent empresonar Casanova i modificant l’estructura de la policia.
(Barcelona, 1866 – 1948)
Publicista esportiu. Col·laborà a “Stadium”, “Mundo Deportivo” i a “La Vanguardia”.
Fundà el club Esport Ciclista Català (1911) i fou un dels primers promotors de la Volta Ciclista a Catalunya; el 1912 creà la Festa del Pedal, de Sant Cugat del Vallès.
Dades dels Països Catalans 