(Barcelona, 19 desembre 1761 – 22 juny 1821)
Religiós mercenari. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sobresortí com a orador sagrat.
El 1809 fou editat el seu sermó pronunciat a Berga a l’ocasió de les exèquies dels qui havien estat executats pels francesos a Barcelona.
(Barcelona, 1915 – segle XX)
Escriptor. Col·laborà intensament amb Joan Amades, el prestigiós folklorista.
És autor del llibre El Maresme. Comarca privilegiada, que aconseguí el premi Maspons i Camarasa de 1967.
(Barcelona, 1913 – 2003)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Féu la seva primera exposició individual el 1939, a Palma de Mallorca, i la primera a Barcelona fou presentada l’any següent. Ha obtingut diversos premis.
També ha destacat com a dibuixant.
(Barcelona, 1807 – segle XIX)
Flautista i compositor. Era conegut amb el nom d’el Gilet.
Escriví obres per a flauta, simfòniques, per a dansa i nombroses misses.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Gravador. És autor d’obres molt notables. Després visqué a Madrid.
Es dedicà a estudis heràldics. Publicà l’estudi Baraja nueva (1714).
(Olot, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1963)
Jurista. Coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña (1962) i codirigí amb el seu fill Joan Gassiot i Llorens l’Enciclopedia Jurídica Española.
(Barcelona, 1603 – 1663)
Pintor. Decorà amb Pere Cuquet els claustres dels convents barcelonins de Sant Agustí i de Sant Francesc de Paula.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1743)
Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Girona (1717-35) i autor d’unes vuitanta obres religioses per a veus i instruments.
(Saragossa, Aragó, 1854 – Barcelona, 1928)
Banquer. Fill de Manuel Garriga i Nogués i cosí de Josep Garriga i Roig, que adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.
Fou el pare de Pilar Garriga-Nogués i Coll (Barcelona, 1881 – 1972) Es casà amb el seu cosí germà Josep Garriga i Roig.
(Barcelona, 1855 – 1898)
Periodista i poeta. Col·laborà activament a la premsa catalana del seu temps: “La Renaixença”, “La Bandera Catalana” (1875) i “Revista Catalana”, apareguda a Manresa del 1880 al 1882.
Dades dels Països Catalans 