Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Esteva i Grewe, Jacint

4 Respostes

(Barcelona, 1936 – 9 setembre 1985)

Director cinematogràfic. Després de conrear el curtmetratge, fundà la productora Filmscontacto (1965), entorn de la qual es vertebrà l’anomenada escola de Barcelona, el manifest estètic de la qual fou Dante no es únicamente severo (1967), film que codirigí amb Joaquim Jordà.

Lejos de los árboles (1963-68), llargmetratge documental sobre aspectes insòlits i significatius de la realitat nacional, tingué problemes de censura i no fou autoritzat en la seva versió íntegra.

Posteriorment realitzà Después del diluvio (1968), Metamorfosis (1971) i El hijo de María (1972), però abandonà la producció i traspassà la distribuïdora.

Esteva i Casal, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1874 – 1957)

Decorador i pintor. Format a Alemanya. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Cofundador de la casa J. Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista.

Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo -actual Cercle Eqüestre- i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat (1929), aquesta amb un esperit renaixentista.

Estigué associat als seus parents Hoyos.

Esteper i Cros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1766 – 1821)

Escriptor i predicador dominicà. Rector del Col·legi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior (1818) del convent de Girona.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1797), on pronuncià diverses comunicacions històriques.

Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding i és autor dels llibres El holocausto del patriotismo (1809), Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona (1810).

Esteban Fernández, José Domingo

Deixa un comentari

(Béjar, Andalusia, 14 febrer 1923 – Barcelona, 9 agost 2017)

Veterinari. El 1946 fou nomenat veterinari municipal de Barcelona i, uns anys més tard, cap dels serveis dels mercats centrals.

La seva tasca científica s’ha desenvolupat en dos àmbits: el de la bramotologia i el control sanitari de fruites i verdures, i el de l’estudi del fred en la conservació d’aliments.

Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries (1953), professor de projectes sobre l’especialitat del fred a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, membre fundador i president del Club del Fred de Barcelona i primer secretari de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Estasen i Cortada, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 gener 1855 – 12 desembre 1913)

Advocat, filòsof, economista i geògraf. Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya.

Capdavanter del positivisme, el difongué a través de conferències als ateneus de Barcelona i Madrid, i atacà el krausisme, que aleshores predominava a l’estat espanyol. Aquesta actitud polèmica provocà una escissió a l’Ateneu Barcelonès que donà lloc a l’aparició de l’Ateneu Lliure.

Fou director del “Diario del Comercio” i un dels fundadors de la revista “El Eco de la Producción”; col·laborà al setmanari “Catalunya” (en català, el 1908).

Obres seves són: El positivismo o sistema de las ciencias experimentales (1877), El problema de las nacionalidades (1882), La protección y el libre cambio (1880), Regionalismo econòmico (1887), Instituciones de Derecho Mercantil (1890-95, en vuit volums), Cataluña. Estudio acerca de las condiciones de su engrandecimiento y riqueza (1900, que té un interès molt rellevant), etc.

Com a geògraf col·laborà també al volum sobre Catalunya (1908) de la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Estaper i Cros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1766 – 1821)

Frare dominicà. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1797.

Fou qualificador del Sant Ofici. Gaudí de gran fama pels seus sermons, que foren editats.

Publicà també Barcelona instruída en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona, en ocasió de la guerra del Francès.

Estanyol i Colom, Josep

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1858 – Barcelona, 1911)

Jurista. Es llicencià en dret el 1879. Fou catedràtic de dret canònic a la universitat barcelonina. Sempre tingué fama, entre els seus deixebles, de molt exigent i sever.

Publicà diverses col·laboracions al “Diario de Barcelona” i a la premsa catòlica. És autor d’una remarcable Instituciones de derecho canónico.

Fou un dels delegats per Barcelona a l’Assemblea Catalanista de Manresa (1892).

Estanyol, Àngel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1480 – 1534)

Teòleg tomista. Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1494), d’on fou professor (1502-03).

El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia. Estudià a París (1507), on rebé el títol de mestre en teologia (1511).

Destinat a Palma de Mallorca (1512), el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València.

És autor del tractat Opera logicalia secundum via Dr. Thomae (Barcelona, 1514).

Estadella i Solé, Gaietà

Deixa un comentari

(Barcelona, 1877 – 1944)

Constructor d’orgues. Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom.

Féu orgues excel·lents per tot Catalunya, com els de Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de les Puel·les, santuari del Cor de Maria (Barcelona), Santa Maria de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, l’església parroquial de Tàrrega, així com a Extremadura, Andalusia i Navarra.

Esquerrà i Codina, Adrià

1 Resposta

(Barcelona, 7 setembre 1873 – 6 juliol 1927)

Compositor. Deixeble d’Enric Morera.

Fou sotsdirector de la coral Catalunya Nova i fundador i director de les corals Nova Catalònia i Germinal (1909). Fou professor de l’Acadèmia Granados.

Compongué obres escèniques: La dama d’Aragó (1906), Ofèlia (1907) i L’aigua de la vida (1911).