(Barcelona, 26 desembre 1848 – 28 novembre 1903)
Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament; col·laborà en “Lo Gai Saber”, “La Ilustració Catalana” i “La Bandera Catalana”.
Escriví Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana (1882), Gramática catalana (1874) i Ortografía de la lengua catalana (1879), a més de nombroses obres sobre l’educació, especialment la femenina.
(Arenys de Mar, Maresme, 6 juliol 1893 – Barcelona, 1981)
Industrial i economista. Col·laborà en la creació de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar (1929), del patronat del qual fou president (1936-56).
Sobre qüestions d’economia va publicar Tabla de precios de venta (1929), Los factores económicos y el momento político catalán (1933), Nacionalismo económico español (1934), Armas de los imperialismos plutocráticos (1938) i Política nacionalista (1939). També va traduir de l’italià diverses obres.
Fou membre del patronat de l’Arxiu Històric i del Museu Fidel Fita d’ençà del 1935.
(Barcelona, 1777 – 1821)
Eclesiàstic i historiador. Pertanyent a l’Oratori de Sant Felip Neri, des del 1801.
És notable la seva obra Barcelona cautiva (7 volums, 1815-19), en que descriu, en forma de dietari, la situació de la ciutat durant la dominació napoleònica (1808-14) i aporta un bon nombre de documents. A la fi de l’ocupació (1814) fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert.
Publicà també El joven francés en la Trapa de España (1814), una Relación (1814) sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió (fou confessor d’un d’ells com a vicari de Sant Just) i deixà inèdites altres obres i alguns fullets, com Efemérides barcelonesas i Barcelona antigua y moderna.
Morí víctima de la febre groga exercint el seu ministeri.
(Saragossa, Aragó, 1526 – Barcelona, segle XVI)
Jurista. Cursà els estudis de lleis a Lleida, on exercí l’advocacia i la judicatura.
Establert a Barcelona, fou membre del consell reial.
És autor del tractat Observationes sacri regii Senatus Cataloniae, editada el 1602 per Segimon Despujol.
(Barcelona, 1916 – 2001)
Pedagoga. Estudià magisteri a Barcelona.
Creà, amb un grup d’amigues, un centre on feien cercles d’estudis, adreçats especialment a les joves de la classe mitjana barcelonina. Posteriorment eixamplaren el nombre d’activitats i ensenyaren també labors casolanes.
Quan el grup ja prengué cos definitivament, ampliaren encara més les activitats i, partint sempre d’una base d’apostolat, crearen una Institució Cultural, paral·lela al primer grup, que havia estat anomenat Centre d’Influència Catòlica Femenina.
El nombre d’activitats realitzades és molt divers: escola de secretariat, residència d’estudiants, escola de jardineres, escola d’art i disseny, estudis lliures de magisteri, escola de periodisme de l’Església, que li és confiada pel bisbat de Barcelona, i Escola Superior de Didàctica religiosa, també dependent del bisbat.
(Barcelona, segle XVII – maig 1646)
Ciutadà de Barcelona. Diputat i fiscal de la generalitat.
Durant la guerra dels Segadors estigué implicat en una conspiració contra els francesos, originada a Tarragona per l’agost de 1645 i seguida per molts nobles, eclesiàstics i ciutadans de Barcelona i, en especial, pel batlle de Mataró.
Fou detingut el 16 de març de 1646, i fou ajusticiat al principi del maig. El govern francès, però, intentà després de rehabilitar-lo.
(Barcelona, 24 febrer 1881 – 9 març 1955)
Brodadora i folklorista. Formada a Llotja.
Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona (1911-51). Classificà els brodats de diverses col·leccions i museus barcelonins.
Guanyà diversos premis oficials i col·laborà en diverses publicacions. Publicà articles sobre indumentària al “Butlletí dels Museus”.
(Santiago de Cuba, Cuba, 12 maig 1840 – Barcelona, 21 febrer 1909)
Polític i advocat. Inicialment liberal, s’inscriví en el partit maurista.
Fou diputat per Vic (1869), governador civil a Girona (1871) i Castelló de la Plana, diputat a Corts per Granollers (1881-87 i 1891-95) i senador per Barcelona (des de 1896).
(Barcelona, 1812 – 1877)
Jurista. Fill de Santiago Ferrater i Boada. Es llicencià en dret el 1837. Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona.
El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa. El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n’esdevingué relator secretari.
Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41. Col·laborà amb Josep Antoni Elias i d’Aloy, amb el qual publicà Manual de derecho civil vigente en Cataluña (1845), reeditat el 1864 i el 1885.
Deixà una Memoria de impugnación de la soberanía independiente de Andorra (1845), un Código de Derecho internacional (1846), traduccions, etc.
Dades dels Països Catalans 