Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Herreros i Miguel, Tomàs

Deixa un comentari

(Logronyo, Rioja, 1877 – Barcelona, 22 febrer 1937)

Anarco-sindicalista. Resident a Barcelona des del principi del segle XX.

Tipògraf, fou aviat un dels líders anarquistes més coneguts, especialment quan amb Josep Negre dirigí una sorollosa campanya contra els lerrouxistes dins “Solidaridad Obrera” durant els anys 1907-09; publicà Alejandro Lerroux tal cual es (1907).

El 1910 es féu càrrec de “Tierra y Libertad” i posteriorment fundà la impremta i casa editorial Germinal (1917), que fou destruïda per un grup dels sindicats lliures el 1919.

Llibreter de vell al mercat de les Drassanes, tingué un paper rellevant com a coordinador de les publicacions anarquistes de l’Amèrica del Sud durant la Dictadura de Primo de Rivera.

El 1932 passà a ésser administrador de “Solidaridad Obrera”.

Hernández-Villaescusa y Ros de Medina, Modesto

Deixa un comentari

(Rafal, Baix Segura, 1859 – Barcelona, gener 1936)

Escriptor. Fou actiu publicista catòlic. Des del 1901 s’establí a Barcelona.

Publicà en castellà algunes novel·les i diversos estudis de l’actualitat política com La revolución de Julio en Barcelona.

Hernández i Pijuan, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 4 febrer 1931 – 28 desembre 2005)

Pintor. Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Després va viure a París (1957-59).

El 1956 s’integrà al grup Sílex. En aquell moment la seva producció es mantenia dins un expressionisme tràgic. Després la seva obra s’inscriví dins el gestualisme. del qual donà una versió molt elegant i refinada servint-se d’una gamma cromàtica molt reduïda (blancs i negres especialment).

Posteriorment ha evolucionat cap a una integració en objectes (cossos geomètrics, pomes, copes, tisores, claus) de l’expressió gestual, tot mantenint un fons gairebé monocrom, fins a arribar a una depuració extrema, pròxima a l’art minimalista.

A partir del 1982 retornà a una certa figuració amb elements vegetals que evoquen el paisatge. El 1981 li fou concedit el premi Nacional d’Arts Plàstiques.

Des del 1989 fou catedràtic de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona,

Habsburg-Lorena i de Borbó, Carles d’

Deixa un comentari

(Viena, Àustria, 4 desembre 1909 – Barcelona, 24 desembre 1953)

Pretendent carlí. Fill petit de l’arxiduc Leopold Salvador d’Àustria-Toscana i de Blanca de Borbó.

Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona, fins el 1931 en que tornà a Àustria.

Naturalitzat espanyol, el 1945 reivindicà la corona espanyola amb el nom de Carles VIII.

Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors.

Fou enterrat al monestir de Poblet.

Guzmán Dávalos y Spínola, Jaime Miguel de

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 15 gener 1690 – Barcelona, 25 gener 1767)

Militar. El 1742 fou nomenat capità general de Catalunya, que fou el comandament més dilatat de la història de Catalunya (25 anys), i l’exercí com una dictadura personal; mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici de Llotja, i impulsà obres públiques mitjançant contribucions especials creades per ell.

Preocupat per embellir Barcelona, féu progressar la construcció de la Barceloneta per tal d’eliminar les barraques dels refugiats del barri de la Ribera; el 1755 hi inaugurà l’església de Sant Miquel del Port.

El 1766 les seves mesures per prevenir l’escassetat de blat provocaren un encariment i les protestes de la població, la qual ell amenaça amb els canons de Montjuïc i de la Ciutadella.

Gutiérrez González, Fernando

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 octubre 1911 – 1 març 1984)

Escriptor. Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona. Fou un dels fundadors de la revista barcelonina “Entregas de Poesía”.

Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza (1945), Los ángeles diarios (1947), Anteo e Isolda (1951), etc.

Exercí de crític d’art a “La Vanguardia”, i publicà una antologia de poesia catalana (1947).

Gustà i Bondia, Jaume

2 Respostes

(Barcelona, 25 maig 1853 – 27 agost 1932)

Mestre d’obres i arquitecte. Fou cap de secció de l’Oficina Facultativa d’Urbanització i Obres de l’Ajuntament de Barcelona.

A ell es deuen, entre altres obres, algunes cases de Barcelona, de línia neogoticitzant, i alguns pavellons per a l’Exposició Universal del 1888 (després destruïts).

Féu una monografia del monestir de Sant Benet de Bages.

Gusart i Vila, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1833 – 24 febrer 1905)

Dirigent obrerista. Teixidor de veles, milità en el partit republicà federal i defensà un sindicalisme cooperativista i mutualista.

Fundà i dirigí el periòdic “El Obrero” (1864-66), i organitzà un primer congrés obrer català el desembre de 1865, el qual es manifestà especialment preocupat per l’obtenció de la llibertat d’associació.

El 1866 fou deportat a les Canàries. Després de la Revolució de Setembre (1868), assistí al Primer Congrés Obrer Espanyol (1870) celebrat a Barcelona, i s’alineà en el sector cooperativista.

Secretari de l’ajuntament de Sant Andreu de Palomar el 1873, posteriorment se’n va anar a Mataró, on intentà de dirigir una cooperativa de producció.

Gurri i Coromines, Salvador

2 Respostes

(Tona, Osona, 25 gener 1749 – Barcelona, 31 octubre 1819)

Escultor. Fill de l’arquitecte Jacint Jurri. De formació autodidàctica.

El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l’Assumpta. Treballà també a la Mercè (1775). El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’Escola de Llotja (fins al 1815). Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid (1777).

Construí a Mataró (1779) el retaule major de l’església arxiprestal (destruït el 1936); allà tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny. El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on féu el retaule -destruït- de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la sagristia (1791-1801). Treballà també a Reus.

A la fi del segle féu a Barcelona les estàtues al·legòriques del Comerç i la Indústria a l’escala de la Llotja i el retaule de l’Adoració dels Reis a Sant Felip Neri. Treballà a diverses esglésies barcelonines i de Tarragona.

Del 1803 al 1805 compartí amb Tomàs Solanes la direcció de Llotja. Fou un bon representant del barroc acadèmic.

Gurb, Arnau de

6 Respostes

(Gurb de la Plana, Osona, 1210 ? – Barcelona, 23 setembre 1284)

Bisbe de Barcelona (1252-84). Home actiu i d’una gran cultura, fou ambaixador i conseller de Jaume I el Conqueridor. L’acompanyà en els preparatius i en la conquesta de Múrcia (1265-66) i el dissuadí de la projectada croada a Terra Santa (1269).

Sostingué una controvèrsia teològica a Barcelona amb el rabí Bonastruc de Porta, a conseqüència de la qual es produïren nombroses conversions entre els jueus.

Féu construir la capella de Santa Llúcia i segurament inicià la del palau episcopal. Publicà un bon nombre de Constitucions.