(Barcelona, 1916 – )
Institució. Va tenir com a nucli inicial el Foment de Pietat Catalana.
Consagrada a la difusió de la cultura religiosa, entre les seves realitzacions cal assenyalar la “Biblioteca Balmes” i la revista “Analecta Sacra Tarraconensia”.
La seu moderna, amb residència per a sacerdots, data del 1923.
(Barcelona, 1976 – )
Agrupació. Fundada per una sèrie de ballarins i coreògrafs com Dinora Valdívia, Amèlia Boluda i Anselm García, entre d’altres.
Destaquen entre els seus muntatges Andromaca Temporal (1977), Mida imatge de la mort (1980), Cal·ligrama (1986), Temperaments (1994) o La imaginació al poder (1996).
(Barcelona, febrer 1977 – )
Revista mensual d’història sobre els Països Catalans.
El cos central el constitueix el “Dossier”, tema monogràfic tractat per diversos especialistes, a més de col·laboracions soltes i seccions fixes, tot plegat acuradament il·lustrat.
El juliol del 1999 tingué lloc un important procés de renovació de la direcció de la revista.
(Barcelona, 3 juliol 1881 – 31 desembre 1893)
Revista fundada per Jaume Massó i Torrents.
Es destacà per l’esperit renovador, la defensa del català i la preocupació per la unificació de la llengua, adherint-se a les propostes ortogràfiques i lingüístiques de Pompeu Fabra.
Al llarg de les diferents etapes introduí els corrents més avançats com el positivisme, el naturalisme i el modernisme.
(Barcelona, juliol 1890 – segle XX)
Campanya iniciada amb una sèrie d’articles d’Eudald Canivell (La rutina del català escrit) i de Joaquim Casas i Carbó (Estudis de llengua catalana), publicats a la revista “L’Avenç”, campanya encarrilada “a millorar d’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat“.
Tant la campanya de la revista com l’aparició de l’Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia.
Tot i això, la majoria de les reformes proposades foren adoptades després per l’Institut d’Estudis Catalans i incorporades, l’any 1913, a les seves Normes ortogràfiques.
(Barcelona, 1980 – )
Companyia de dansa. Fundada per Avelina Argüelles, coreògrafa, ballarina i professora de dansa contemporània a l’Escola Superior de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Ha presentat, entre d’altres, els muntatges Anells sense dits (1980), Avui dimecres, demà dimecres (1983), Els set pecats capitals (1986), Nits (1987), Perfums (1988), No trepitgeu la gespa (1993), El vent no té repòs i Al voltant del drac (1996).
(Barcelona, 1999 – )
Sala de concerts i centre cultural. Situat a la plaça de les Arts, davant del Teatre Nacional de Catalunya, és obra de Rafael Moneo. Higini Arau en féu el disseny acústic.
Consta d’una gran sala simfònica amb una cabuda de 2.319 seients, una sala de cambra de 700 i una sala polivalent de 350.
És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, del Conservatori Superior de Música Catalana i del Museu de la Música.
El seu primer director artístic fou Josep Lloret i Collell, substituït en el càrrec a l’octubre 2000 per Nona Arola.
La titularitat i gestió del centre correspon al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat.
Enllaç web: Auditori de Barcelona
(Barcelona, 1964 – 1970)
Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Tenia el terreny de joc al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats, i comptava amb uns 1.000 seguidors. Acostumà a jugar a la tercera divisió estatal.
El 1970 es va fusionar amb el C.D. Comtal creant així el Barcelona Atlètic.
(Barcelona, 1924 – 1936)
Associació. Fundada per acollir els professors destituïts i els ensenyaments de la Mancomunitat, suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera.
Va organitzar diverses obres d’interès general, científic o cultural i moltes de dedicades al món obrer, com l’Associació Obrera de Concerts, orientada per Pau Casals. Durant alguns cursos acollí els Estudis Universitaris Catalans.
(Barcelona, 1909–1934 i 1980 – )
Associació fundada per tal de promoure activitats a favor de la democratització de la cultura.
En aquest sentit fou seu de moltes institucions i, alhora, tribuna lliure d’activitats favorables als drets humans i als interessos de la classe obrera. S’hi professaven cursos d’extensió universitària.
Enllaç web: Ateneu Enciclopèdic Popular
Dades dels Països Catalans 