(Barcelona, 1942 – )
(CADE) Departament de la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, fundat per Lluís Estasen.
Aplega els practicants de l’escalada amb la finalitat d’estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les.
Els seus membres han dut a terme un gran nombre de primeres, especialment de Montserrat; ha impulsat notablement l’alpinisme femení.
(Barcelona, 1992 – )
Local construït per l’arquebisbat de Barcelona en uns terrenys de la Vila Olímpica cedits per l’ajuntament, destinat a acollir els serveis religiosos de budistes, catòlics, jueus, protestants i musulmans durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.
L’edifici, dels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos, conté un retaule de bronze de l’escultor Riera i Aragó.
Un cop acabats els Jocs, esdevingué la parròquia de Sant Abraham, dedicada al culte catòlic, però oberta a tota mena d’actes ecumènics.
(Barcelona, 1928 – 1938)
Revista científica. Fundada per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1936) i pel mateix Font.
Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques (en llatí o en llengües neollatines), extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de la Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques.
(Barcelona, 30 abril 1921 – 18 juliol 1936)
Setmanari. Publicat amb un tiratge de dos mil exemplars. Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular.
Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política.
N’era director Josep M. Gich, i redactor en cap, J. Civera i Sormaní; hi col·laboraren Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M. Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres.
(Barcelona, 1932 – 1934)
Setmanari polític. Redactat gairebé tot en castellà.
Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España.
N’eren els principals col·laboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Odena i Ramon Casanellas.
(Barcelona, 14 juliol 1895 – 1936)
Agrupació coral. Fundada per Enric Morera, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats. El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès.
De caire nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Josep Anselm Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista.
Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay (1901-02) i per Cassià Casademont (1908-17 i 1919-36).
Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” (1896-1901 i 1900-02).
(Barcelona, desembre 1976 – desembre 1980)
Diari en castellà. Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí.
Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se.
(Barcelona, setembre 1979 – )
Setmanari d’informació i cultura religioses. Editat simultàniament en català i castellà per Edicions Terra Nostra (fundada el 1977), que conté dos suplements, un de litúrgic i un altre d’infantil (“L’Eixerit”).
Inspirat en setmanaris catòlics europeus, pretén de tenir l’aire de la premsa corrent a Catalunya i posar-se al servei de la informació religiosa dels cristians de les vuit diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment.
En fou director Joan A. Jarque i Jutglar.
Enllaç: Catalunya Cristiana
(Barcelona, 22 febrer 1937 – 28 maig 1938)
Diari del vespre. Òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball. Primer diari anarcosindicalista publicat en català.
Amb Ricard Mestre com a director, el diari féu una campanya en contra del PSUC, més acusada que no la de “Solidaridad Obrera”.
Aquest diari fou substituït per “C.N.T.”, òrgan del comitè nacional de la CNT, quan Catalunya restà separada de la zona republicana central.
