(Barcelona, 1530)
Col·lecció de composicions poètico-musicals en forma manuscrita que data aproximadament del 1530, conservada a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 454).
Comprèn 122 obres, de les quals 98 tenen text llatí i les restants, castellà. Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos.
Aquest recull conté part del repertori del duc de Calàbria.
(Barcelona, 16 abril 1926)
Opereta catalana, en dos actes, amb text de Lluís Capdevila i de Víctor Móra, musicada per Rafael Martínez i Valls, estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona la nit del 16 d’abril de 1926.
L’acció se situa al Vallespir, a la fi del segle XVIII, durant la Revolució Francesa. Els personatges principals són Francina, Eloi i l’Avi Castellet; musicalment, destaquen els duos i els cors.
Ha estat l’obra més popular del teatre líric català, representada, sovint, i enregistrada en disc el 1961.
(Barcelona, 1924 – 1936)
(CCC) Entitat esportiva. Primera entitat esportiva de la península ibèrica dedicada a l’acampada. Vinculada al Centre Excursionista de Catalunya.
Promogué intensament les activitats d’acampada i patrocinà, entre altres, el primer aplec internacional, a Valldoreix, amb el Camping Club of Great Britain and Ireland i els campaments generals de Catalunya, organitzats del 1931 al 1935.
(Barcelona, 1918 – 1939)
Corporació oficial per a la defensa del llibre i dels interessos editorials, constituïda pels principals editors catalans. Tingué una intensa activitat professional i cultural fins al 1936.
Instituí la Festa del Llibre i publicà els primers catàlegs bibliogràfics catalans.
Incorporada el 1939, en acabar la guerra civil, a l’Instituto Nacional del Libro Español, hi mantingué una certa autonomia com a delegació de Catalunya.
(Barcelona, segle XIV)
Cadira d’argent daurat, del tresor de la catedral de Barcelona, suposat donatiu o llegat del rei Martí I l’Humà. De fet, des de l’any 1412 (dos anys després de la mort del rei) era posada a l’altar major com a peanya de la creu principal.
A mitjan segle XV serví per a posar-hi la custòdia, i després (1482) per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus.
És obra barcelonina del segle XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable. Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment als de Pere III el Cerimoniós.
El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII.
(Barcelona, juny 1931 – desembre 1938)
Publicació mensual de la Junta de Museus de Barcelona. Creada sota la direcció de Joaquim Folch i Torres.
Donà a conèixer les col·leccions i la vida dels museus de Catalunya, especialment els de Barcelona, amb col·laboració dels millors especialistes.
Aquesta publicació fou represa el 1941 amb el títol d'”Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, en castellà, amb periodicitat irregular i amb la inclusió de publicacions monogràfiques.
Ha esta dirigida del 1941 al 1947 per Xavier de Salas, i des del 1948 per Joan Ainaud i de Lasarte.
(Barcelona, 1922 – 1938)
Suplement pedagògic de la revista “Quaderns d’Estudi”, creat pel consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d’Alexandre Galí. Suspesa el 1926, tornà a publicar-se des del 1931 fins al 1938.
Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres. Hi hagué un bon cos de redacció i hi col·laboraren també pedagogs forans.
(Barcelona, juny 1891 – 1938)
Revista cultural. Portaveu del CEC, publicada des de l’any de la fusió de les dues entitats predecessores.
Des del 1970 té una continuïtat en la revista “Muntanya”, després d’haver publicat en castellà un volum d’Annals (1939-45) i el trimestral “Boletín de la Sección de Montaña y CADE” (1948-51), que s’havia convertit en la revista bimensual “Montaña” (1952-69).
Tenen un gran interès els treballs de caràcter geogràfic, històric, botànic, etc, deguts a socis de l’entitat i apareguts durant les primeres èpoques de la publicació.
(Barcelona, gener 1901 – 1936)
Publicació de l’Institució Catalana d’Història Natural.
El 1949 aparegué el volum 37, en commemoració del cinquantenari de l’entitat.
A les seves pàgines han aparegut treballs originals, dedicats a les diverses branques de les ciències naturals.
(Barcelona, 1901 – )
Publicació de l’institució. Creada per iniciativa de Francesc Carreras i Candi.
Aparegué inicialment amb el títol de “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” i amb periodicitat trimestral; tanmateix, admetia col·laboracions en català. Del 1931 al 1936 (volums quinzè i setzè) aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans.
Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des del 1961-62. A partir de 1957-58 la publicació és biennal.
Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d’investigació i de texts referents a la història, a la llengua i a la literatures catalanes, alguns d’ells fonamentals.
Dades dels Països Catalans 