Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Catalunya -setmanari, 1907/14-

4 Respostes

(Barcelona, 1907 – 1914)

Setmanari cultural i de pensament polític. Sortí en tres etapes: “La Cataluña” (1907-10), Cataluña (1911-12) i Catalunya (1913-14).

Inicialment en fou director Joan Torrendell, que també el finançà; posteriorment, Miquel dels Sants Oliver (1911) i Ramon Rucabado (1912), i, finalment, a partir de 1913 se’n va fer càrrec López-Picó.

Responia a la voluntat de difondre els plantejaments regionalistes i estava sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba. La primera època fou de difusió de les idees dels qui formaven la Solidaritat Catalana, com també de divulgació d’escrits d’intel·lectuals espanyols.

A partir de 1911 adoptà una línia marcadament noucentista, orientada per les tesis d’Eugeni d’Ors i dels joves de la Joventut Nacionalista de la Lliga. Finalment, el 1913 inicià l’etapa en llengua catalana, després d’unes dures crítiques de Josep Carner a la utilització del castellà, amb una línia més marcadament literària.

Catalunya -revista, 1903/05-

8 Respostes

(Barcelona, 1903 – 1905)

Revista literària quinzenal, i després mensual. La dirigia Josep Carner i n’eren redactors molts dels seus amics.

Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantenia una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries.

Hi col·laboraren importants escriptors de l’època i fou una plataforma per als autors mallorquins.

Dedicà un especial interès al folklore, als treballs de creació i assaigs llargs i a les notes polèmiques.

Catalonia -revista-

4 Respostes

(Barcelona, 25 febrer 1898 – 24 març 1900)

Revista literària i artística. Publicada en dues èpoques.

En la primera (25 febrer 1898-30 novembre 1898) fou quinzenal, dirigida per J. Massó i Torrents i J. Casas i Carbó, fou una continuació de “L’Avenç”; recollí l’efervescència cultural de la fi del segle XIX i hi predominà el modernisme.

Hi col·laboraren Raimon Casellas, Joan Maragall (que hi publicà Oda a Espanya i fragments de la versió d’Així parlà Zarathustra, de Nietzsche), Alexandre Cortada, Jaume Brossa, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer, Ramon D. Perés, etc.

En la segona època (25 desembre 1899-24 març 1900) fou setmanal, dirigida per J. Massó i Torrents, fou ideològicament més avançada. Hi col·laboraren futurs polítics com Gabriel Alomar, Pere Coromines i Joaquim Lluhí i Rissech.

Catalana -revista, 1918/26-

7 Respostes

(Barcelona, 7 abril 1918 – 31 desembre 1926)

Revista literària en català. Fundada per Francesc Matheu com a continuació de “La Ilustració Catalana”. Fou la principal tribuna per defensar l’ortografia vuit-centista enfront de les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans.

Hi col·laboraren, principalment, Ramon Miquel i Planas i el grup de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i dels Jocs Florals.

Desaparegué perquè no volgué subjectar-se a la censura que havia imposat la Dictadura de Primo de Rivera.

Catalan Review International Journal of Catalan Culture

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – )

Publicació editada per Quaderns Crema.

El patronatge es de la North American Catalan Society.

Amb una clara orientació cultural, edita textos en català i anglès.

Casino Mercantil Barcelonès -1860/72-

5 Respostes

(Barcelona, 1860 – 1872)

Entitat recreativa i cultural (o Casino Barcelonès). Instal·lada al Teatre Principal.

El 1872 es fusionà amb l’Ateneu Català i constituí l’Ateneu Barcelonès.

Casa de Caritat de Barcelona

15 Respostes

(Barcelona, 1802 – )

Organisme d’assistència, dependent de la diputació provincial (des del 1853). Fou instal·lada a l’hospici (antic convent de Montalegre), ampliat el 1844.

Se sostenia amb rifes, almoines, balls de societat, etc. Ultra l’auxili a necessitats, instrucció cristiana i civil, correcció de nois mal encaminats, foment de la indústria popular, etc, tingué al seu càrrec el servei funerari, cedit per l’ajuntament el 1838.

El 1820 els folls i impedits foren traslladats a l’antic convent de Valldonzella, mentre el dels Àngels era destinat a correccional. La cura fou confiada a les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül.

A més de diversos tallers (s’ha destacat el d’impremta), han funcionat escoles per a cecs, per a sords-muts, de música, etc.

El 1934-39 prengué el nom de Casa d’Assistència Francesc Macià. El 1957 fou traslladada a les Llars Mundet, a Horta.

Canigó -setmanari-

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1954 – Barcelona, març 1983)

Setmanari. Fundat per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre de 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona.

Va representar una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals. Durant el franquisme va ser multat diverses vegades i va esdevenir la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes.

Deixà de publicar-se per raons econòmiques.

Cançoner musical de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1530)

Col·lecció de composicions poètico-musicals en forma manuscrita que data aproximadament del 1530, conservada a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 454).

Comprèn 122 obres, de les quals 98 tenen text llatí i les restants, castellà. Els villancicos de tema religiós són en part obra d’autors hispànics i en part obra de neerlandesos.

Aquest recull conté part del repertori del duc de Calàbria.

Cançó d’amor i de guerra

2 Respostes

(Barcelona, 16 abril 1926)

Opereta catalana, en dos actes, amb text de Lluís Capdevila i de Víctor Móra, musicada per Rafael Martínez i Valls, estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona la nit del 16 d’abril de 1926.

L’acció se situa al Vallespir, a la fi del segle XVIII, durant la Revolució Francesa. Els personatges principals són Francina, Eloi i l’Avi Castellet; musicalment, destaquen els duos i els cors.

Ha estat l’obra més popular del teatre líric català, representada, sovint, i enregistrada en disc el 1961.