Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

(Barcelona, 1984 – )

(IERMB)  Consorci públic. Té com a objectius millorar els coneixements sobre el territori, l’administració i la societat de l’àmbit metropolità barceloní, formar els tècnics que han de gestionar el territori i assessorar les institucions.

Inicialment estava integrat per la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, a les quals posteriorment s’han afegit altres universitats i organismes públics.

Entre les seves actuacions cal destacar l’Enquesta Metropolitana, que posa en relleu l’estructura social i les condicions de vida de la població metropolitana, així com la naturalesa i la percepció dels fenòmens i problemes que l’afecten.

També duu a terme estudis que comparen la realitat urbana de Barcelona amb altres sistemes urbans d’arreu del món, especialment d’Europa, realitza estudis aplicats per encàrrec d’organismes públics, imparteix estudis de post-grau i organitza activitats de suport a l’administració local.

Enllaç web: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Institut del Teatre

(Barcelona, 1939 – )

Entitat. Nom adoptat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, dita també durant la República Institució del Teatre.

Fou dirigit durant tres dècades per Guillem Díaz-Plaja; el 1971 el va succeir Hermann Bonnín, que activà l’entitat amb l’ampliació del professorat, la creació d’un departament d’investigació i de noves seccions, com les dedicades al mim o a les titelles, i n’inaugurà delegacions al Vallès (Terrassa, 1974) i Osona (Vic, 1976).

Els següents directors han continuat aquesta expansió, amb convenis amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

El 1988 passà a dependre de la diputació de Barcelona.

Enllaç web: Institut del Teatre

Institut del Cinema Català

(Barcelona, 1975 – )

(ICC)  Societat autònoma. Creada per diversos professionals i industrials per tal de promoure el cinema a l’àmbit català.

Entre altres realitzacions, ha dut a terme sèries com Noticiari de Barcelona, Imatges i Fets dels Catalans i Notícia de Catalunya, així com la producció Som i serem, Història de la Generalitat de Catalunya, sempre sota l’encàrrec de les institucions públiques.

També impulsà les Converses de Cinema a Catalunya (1981).

Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada

(Barcelona, 1963 – )

(ISPA)  Institució. Creada com a continuació del Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada (1958).

L’obra d’aquesta institució va íntimament lligada a Rogel·li Duocastella, i el seu camp específic ha estat la sociologia religiosa.

Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona

(Barcelona, 1909 – 1939)

Institució de caràcter privat. Fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.

Perseguia, per damunt de tot, la formació de la dona per a l’educació dels seus fills i la integració parcial en el procés productiu.

Institució ideològicament conservadora, oferia a les alumnes unes classes de cultura general i d’activitats domèstiques.

L’Institut atorgava borses de treball; es calcula que entre el 1920 i el 1933 oferí una mitjana de 1.500 borses anuals.

Després de la guerra civil el local passà a la diputació de Barcelona.

Institut de Cultura de Barcelona

(Barcelona, 1996 – )

(ICUB)  Organisme autònom. Creat per l’ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de desenvolupar els serveis culturals municipals.

Entre les seves principals tasques figuren la gestió del patrimoni històrico-artístic i científic de la ciutat, el foment i coordinació d’iniciatives culturals públiques o privades i la difusió internacional de la cultura catalana feta a Barcelona i dels béns culturals de la ciutat.

Abasta tot tipus d’actuacions i àmbits, des de museus i exposicions fins a dansa, música o teatre.

En la seva junta de govern hi tenen representació tots els grups municipals, i fou dirigit des de la seva fundació per Ferran Mascarell i Canalda.

Enllaç web: Institut de Cultura de Barcelona

Institut de Ciències del Mar

(Barcelona, 1987 – )

(ICM)  Organisme dedicat a la recerca oceanogràfica. És la continuació de l’Institut d’Investigacions Pesqueres.

Instal·lat al port de Barcelona, el 1987 se’n van reestructurar els departaments, incorporà l’Institut de Geologia Marina Jaume Almera i va canviar el nom per l’actual.

Publica periòdicament “Scientia Marina”, revista notable en el camp de l’oceanografia.

Enllaç web: Institut de Ciències del Mar

Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona

(Barcelona, 1951 – 2002)

(ICESB)  Institució de l’arquebisbat. Creada per tal de promocionar les ciències socials. Les seves activitats principals han estat la docència, la investigació i les publicacions.

El 1966 fundà l’Escola Superior de Ciències Socials per suplir la manca d’institucions universitàries en aquest camp, que fou la primera d’una sèrie de seccions: Departament de Llengua i Cultura Catalanes (1976), Escola de Treballadors Familiars (1980), Escola Universitària (1983), etc.

Publica les revistes “Delta”, “Perspectiva Social” i “Quaderns d’Orientació Familiar”. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.

El 2002 fou absorbit per la Fundació Pere Tarrés i vinculat a la Universitat Ramon Llull.

Institut Botànic de Barcelona

(Barcelona, 1934 – )

(IBB)  Institució. Creada amb caràcter d’entitat autònoma a instàncies de Pius Font i Quer, que en fou el primer director (1935-39).

Situat al parc de Montjuïc, conté un herbari molt complert, i també laboratoris, una biblioteca i un arxiu. Ultra les tasques d’investigació, fa cursets de divulgació sobre la flora del nostre país.

Edita anualment d’ençà del 1946 la revista “Collectanea Botanica”.

Enllaç web: Institut Botànic de Barcelona

Institut Amatller d’Art Hispànic

(Barcelona, 1941 – )

Institució particular. Fundada per Teresa Amatller, radicada a la casa Amatller, de Puig i Cadafalch.

Dedicada a la recopilació de material fotogràfic i bibliogràfic sobre art hispànic, així com també, una col·lecció de vidres -els més antics d’època romana- i un altre de pintures romàniques i gòtiques.

Fou dirigit, des del començament, per Josep Gudiol i Ricart i per Santiago Alcolea i Blanch des de 1984.

Enllaç web: Institut Amatller