(Barcelona, segle XVII)
Fuster artístic. Del 1630 al 1632 treballà per al palau de la Generalitat, on féu els sostres de les dependències que hi ha a ambdues bandes del Saló de Sant Jordi.
(Barcelona, segle XVII)
Fuster artístic. Del 1630 al 1632 treballà per al palau de la Generalitat, on féu els sostres de les dependències que hi ha a ambdues bandes del Saló de Sant Jordi.
(Barcelona, segle XVII)
Mestre courer. El 1675 treballà tres grans brasers de coure per al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat. Un d’ells és a l’Arxiu Històric Municipal.
Antoni Català (Barcelona, segle XVI) Mestre argenter. Treballà a Barcelona.
Domènec Català (Catalunya, segle XIV) Frare dominicà. Fou conegut per la qualitat dels seus escrits dogmàtics.
Joan Català (Illes Balears, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a conquerir la Morea, en 1315, expedició que costaria l’any següent la vida de l’infant mallorquí.
Joan Català (Catalunya, segle XV) Militar. Passà amb reforços a sostenir la posició, al protectorat d’Albània, de Ramon d’Ortafà, el virrei posat per Alfons IV el Magnànim en aquell país.
Vicent Català (Alacant ?, 1913 – segle XX) Pintor. Fou un dels de major interès del nombrós grup d’artistes centrat a Alacant. Els seus quadres revelen una tendència al tachisme.
(Barcelona, 1835 – )
Família d’artistes i marxants. L’iniciador de la qual fou Antoni Castelucho i Vendrell.
(Barcelona, segle XIX)
Gravador. Foren molt notables els seus treballs fonent lletres de composició tipogràfica.
Arnaua de Castellet (Catalunya, segle XII) Dama. Es casà amb Dalmau IV de Rocabertí, el segon dels vescomtes d’aquest nom entre els documentats històricament. Fill seu fou el vescomte Jofre II de Rocabertí.
Bernat Otger de Castellet (Barcelona, segle XI) Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis. Vengué al comte el castell de Grevalosa (Bages), que tenia per herència paterna i per compra (1063), i el castell de Pontons (Alt Penedès), que tenia també per herència paterna (1067). Es casà amb Guila.
Bertran de Castellet (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Degué servir a la milícia catalana que fou llogada per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada. Tornà a Catalunya el 1257, tot acompanyant una ambaixada tunisenca.
Carbonell de Castellet (Catalunya, segle XI – segle XII) Magnat. Sostingué el seu germà Berenguer Ramon al seu litigi contra el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, derivat de la despossessió de la vegueria del Castell Vell de Barcelona.
Gilabert de Castellet (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1396, arran de la invasió de Catalunya pel comte de Foix, fou l’encarregat de confiscar i ocupar en nom de la corona catalano-aragonesa les propietats que el comte foixenc tenia a Vic.
Gonçal de Castellet (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1354-55 cooperà a l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Sardenya.
Guillem Pere de Castellet (Catalunya, segle XII) Noble. Serví Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1153, arran de la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa, figurà entre els ostatges oferts als genovesos com a garantia de pagament del preu estipulat per a la compra.
Guillem Pere de Castellet (Catalunya, segle XII) Noble. Potser nebot de l’anterior. Era fill de Bertran i de Guillema. Fou col·laborador del seu pare a la gran tasca repobladora d’aquest al Camp de Tarragona.
Jaspert de Castellet (Catalunya, segle XIII) Noble. Serví a Sicília. Essent rei de l’illa l’infant reial Jaume, fou ambaixador d’aquest a Catalunya, davant Alfons II el Franc (1287). Negocià el trasllat a Sicília del noble rebel Alaimo de Lentini, que havia de trobar una mort tràgica durant el viatge.
Jofre de Castellet (Catalunya, segle XI) Magnat. Fou copropietari, amb Bernat Otger de Castellet, del castell de Grevalosa (Bages). Havent venut Bernat Otger la seva part al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (1063), Jofre féu el mateix amb la seva, tres anys després.
Ramon de Castellet (Catalunya, segle XII) Magnat. Probablement fill de Bertran. El 1157 tingué alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona, però no hi féu cap paper comparable al del seu pare.
Roland Bernat de Castellet (Catalunya, segle XI) Magnat. Era senyor de la fortalesa de Castellet. En vengué mitja propietat al comte Ramon Berenguer I de Barcelona.
Romeu de Castellet (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Sembla que el 1274 era almirall. La seva actuació en aquestes funcions és poc coneguda i degué ser breu. Apareix intercalada a l’almirallat de Pere Ferrandis d’Híxar, bastard de Jaume I el Conqueridor.
(Barcelona, segle XV)
Protofísic del rei i professor de cirurgia i canceller de l’estudi de medicina de Barcelona.
És autor d’una traducció catalana de la Chirurgia de Guiu de Caulhac titulada Inventari o col·lectori de cirurgia (Barcelona 1492), en col·laboració amb Jeroni Mas.
(Barcelona, segle XV)
(o Casalfages) Teòleg dominicà. L’any 1463 anà a Roma per defensar la condemna de l’inquisidor de Catalunya, Nicolau Rossell, contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist.
És autor d’algunes obres religioses en llatí, quatre de les quals esmenta Torres Amat en les seves Memorias.
(Barcelona, segle XVII)
Eclesiàstic i gramàtic.
Publicà Cartas de San Francisco de Paula (1647) i una interessant Grammatica magna (Barcelona 1649) en llatí, però en comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII.
(Barcelona, segle XIX)
Poeta i periodista. Figurà com a element actiu de les primeres organitzacions anarquistes del país.