(Barcelona, segle XIV)
Diplomàtic i home de gran fortuna. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.
Fou enviat com a ambaixador a Tunis, en representació del rei Jaume I el Conqueridor, l’any 1293, per tal d’obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya, el 1277, i que havia caigut en desús. La gestió topà amb la negativa del soldà.
(Barcelona, segle XIV)
Ciutadà de Barcelona.
El 1343 fou enviat a Mallorca pel rei Pere III el Cerimoniós en missió d’espionatge. Havia de recollir dades sobre les defenses que hi havia disposat Jaume III de Mallorca.
Navegà al voltant de l’illa i obtingué les informacions convenients sense ser descobert. Pere III s’entrevistà personalment amb ell abans d’embarcar-se amb l’expedició que, tenint en compte la relació de Bertrellans, ocuparia fàcilment Mallorca.
Pocs anys abans, un Mateu de Bertrellans tenia el càrrec de saliner a Càller.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Senyor de la baronia de Gelida, fill de Berenguer Bertran. Pere III el Cerimoniós li concedí privilegi de cavaller el 1371.
Fou algutzir de Joan I el Caçador i falconer major seu i de Martí I l’Humà. Posseí una fortuna quantiosa i féu prèstecs a aquests reis i a Pere III, el qual li empenyorà la lleuda i altres rendes de Puigcerdà i les rendes de Querol per 9.000 lliures.
Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya.
(Barcelona, segle XIV)
Banquer. Posseïa una de les més grans fortunes de la ciutat.
El 1364, durant la guerra contra Castella, empresa al regnat de Pere III el Cerimoniós, féu a la Generalitat de Catalunya el prèstec, quantiosíssim per a l’època, de 325.000 lliures. Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclussiu del fogatge.
El 1367 avançà també el tribut de Sardenya, féu de l’Església. Aquell mateix any comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona i deixà la banca.
(Barcelona ?, segle XV)
Cirurgià d’ofici.
Fundà i subvencionà un premi de poesia, Joia de desconeixença (1457), que havia d’atorgar el consistori de Barcelona a qui cantés millor el tema de la dama sense mercè. El guanyà Antoni de Vallmanya.
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Cavaller. L’any 1602 fou conseller segon de Barcelona i anà com a ambaixador a Valladolid per reconèixer el dret de Barcelona a batre la moneda del Principat.
Passà dos anys a la presó sota el virregnat del marquès d’Almazán. Després fou elegit Protector del braç militar. Des d’aquest càrrec s’oposà a les pretensions econòmiques dels virreis i de Felip IV.
Ambaixador a Madrid el 1635, tingué un conflicte amb el comte d’Olivares a causa de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i de l’allotjament de les tropes reials al Principat.
(Barcelona, segle XVII)
Artiller. Mestre de l’escola militar establerta llavors a Barcelona.
Escriví un dels primers tractats d’artilleria impresos a la Península Ibèrica: Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors, impresa a Barcelona pel Consell de Cent el 1643, durant la Guerra dels Segadors.
(Barcelona, segle XIV)
Jurista. Exercí la professió a Barcelona.
És autor de comentaris a les constitucions donades per Jaume II el Just a les corts de Montblanc de l’any 1311 i a les de Girona de l’any 1321, i també de gloses i alguns usatges, que es conserven inèdits a la biblioteca d’El Escorial.
Jaume Marquilles recollí les opinions d’aquest jurista als seus comentaris als Usatges.
(Barcelona, segle XVIII)
Metge remarcable. Fill de J. F. Bahí i Fontseca. Fou soci actiu de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà escrits notables referents a conreus agrícoles.
Morí per contaminació d’un cadàver que era objecte de les seves investigacions mèdiques.
(Barcelona ?, segle XIV – abans 1396)
Alt funcionari reial. Ciutadà de Barcelona, el 1354 fou mostassaf de Barcelona, i l’any següent conseller quart.
Fou capità en les armades oficials i en la guerra de cors contra Gènova. Pere III el Cerimoniós el nomenà vice-almirall de Catalunya (1364-81), participà en la guerra contra Castella, al capdavant de les galeres del Principat, i en nombroses missions de vigilància i de defensa de les costes de Sardenya i de Sicília.
Del 1381 al 1384 fou veguer de Barcelona.
