Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Andreu, Jacint -impressor-

(Barcelona, segle XVII)

Impressor. Formà part de la impremta de Sebastià de Cormellas abans de tenir-ne de pròpia.

Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Doménec Moradell (1674) i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Jalpí: Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona (1678). Dulze desengaño histórico del año en que se fundó la Sagrada… Orden de Nuestra Señora de la Merced (1684) i d’altres.

Amuti, Joan

(Barcelona, segle XIX)

Escriptor i periodista.

Entre les seves obres destaca avui, per la seva curiositat, un Viatge a Mataró en el ferrocarril, que recull les impressions d’un viatge per la nova via fèrria Barcelona-Mataró, la primera del país, inaugurada el 1849.

Amorós, Francesc

(Barcelona, segle XIX)

Ebenista. Especialitzat en la construcció de billars. Era posseïdor d’una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat.

El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, fou premiat a l’exposició de París, fet que evidencià la importància de l’ebenisteria catalana de l’època.

Amorós, Carles

(Tarascó, Provença, França, segle XV – Provença, França, 1549)

(o Carles Boloç)  Impressor. Cap al febrer de 1498 arribà a Barcelona i hi establí un taller propi (1505).

Publicà el vocabulari llatí-català de Nebrija, i al costat d’edicions modestes figuren obres d’autors importants, com Ausias Marc, Garcilaso i Boscó.

Els seus llibres marquen el pas dels incunables a l’estil renaixentista.

Fou el pare de Joan Carles Amorós  (Barcelona, segle XVI)  Impressor. Continuà al front del notable obrador del seu pare.

Ametller i Pescio, Oleguer d’

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat. Fill de Francesc d’Ametller i Perer. Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya.

El mariscal duc de Berwick, i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomat (27 gener 1716).

Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sol·licitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després (1718) li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona.

El 26 de setembre de 1718 el primer corregidor, José Carrillo de Albornoz, el nomenava alcalde major de la jurisdicció criminal de Barcelona, i quatre anys després Ametller presentava la dimissió del seu càrrec de regidor.

Amello, Joan

(Barcelona ?, segle XVI – segle XVII)

Impressor. Consten obres seves del 1604 al 1612, entre les quals, l’edició de La hermosura de Angélica, de Lope de Vega, del 1604, dos anys després de l’edició prínceps, i el tractat De octo orationis partium constructione d’Erasme (1668).

Amat, Joan

(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)

Director de la Seca de Barcelona a la primeria del segle XIX. En 1813 i 1817 publicà sengles balanços de l’activitat de la casa durant la seva actuació.

El primer d’aquells és d’especial interès per fer referència al període 1809-13, corresponent a l’ocupació napoleònica, de la qual ressenyà alguns aspectes significatius.

Altisent, Gaspar

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Pintor. Els anys 1618 i 1623 fou cònsol del gremi de pintors de Barcelona.

És autor de la decoració de la caixa amb setze episodis de la vida de sant Ermengol, a la seu d’Urgell (1616-17), i el 1619 pintà sis quadres per a la capella de la Concepció de la catedral de Barcelona.

Aeroclub de Barcelona-Sabadell

(Barcelona, 1953 – )

Aeroclub. Constituït arran de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona i l’Aeroclub de Sabadell. És una escola de pilots comercials i d’aviació lleugera.

El 1958 es fundà la seva filial, l’Aeroclub d’Igualada (vols a vela). També té filials a Manresa (paracaigudisme), Montjuïc i Mollet (aeromodelisme).

Enllaç web:  L’Aeroclub

Adaülf

(Barcelona ?, segle IX)

Eclesiàstic. Hagué d’oposar-se al prevere Madaix, que a l’església de Sant Esteve (possiblement fora la ciutat) volia restablir el ritu visigòtic.

Ajudà el monjo Aimoní de Saint-Germain-des-Prés, de París, quan, el 867, passà per Barcelona camí de Còrdova a la recerca de relíquies.

Assistí al sínode de Touzey (prop de Toul, Lorena) (860), i és probable que arribés fins al 861, que el succeí el bisbe Frodoí, d’origen franc.