(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge jueu. Tingué el càrrec de metge de la casa reial.
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge jueu. Tingué el càrrec de metge de la casa reial.
Dusay Cognom que a vegades es confon amb els de Dusai o Durall.
Pere Dusay (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV) Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós.
Pere Julià Dusay (Banyoles, Pla de l’Estany, segle XVI) Artista. Era llec del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Hi féu l’altar del Corpus, el 1535.
Simó Dusay (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Ciutadà. El 1325 fou ambaixador extraordinari de la seva ciutat prop de la república de Gènova.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 desembre 1887 – Canet de Mar, Maresme, 1936)
Historiador i eclesiàstic. El seu llibre més important, tot i el seu valor desigual, és el manual Història de la literatura catalana (1923).
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV)
Metge. Era tingut per un dels més notables a la Catalunya del seu temps. Pertanyia a la comunitat hebrea de Banyoles.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – Perpinyà ?, 1630)
Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d’un vocabulari en sis idiomes.
Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.
(Bordils, Gironès, 14 gener 1923 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 2011)
Instrumentista de tible, compositor i director de cobla. Iniciat en la música pel seu pare, Josep Font i Grau, també músic de cobla.
Fou un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí (1943), si bé la major part de la seva vida artística ha estat dedicada a la cobla-orquestra Els Montgris, de la qual esdevingué director.
Entre la seva producció cal esmentar Dolç record, Mà i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, etc.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 2 juny 1932 – 23 maig 2003)
Escriptor i enginyer tèxtil. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
El 1965 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el seu llibre Banyoles vora el llac, publicat l’any següent.
(la Pobla de Lillet, Berguedà, 1670 – Banyoles, Pla de l’Estany, 4 novembre 1744)
Eclesiàstic. Abat del monestir de Sant Pere de Banyoles (1703-44).
Nomenat per Felip V de Borbó, els partidaris de l’arxiduc Carles III li confiscaren les rendes (1705); s’exilià a Itàlia fins al 1715, i en tornar impulsà la restauració del monestir de Sant Pere i hi féu acabar les obres del temple.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 11 desembre 1874 – Girona, 30 juliol 1926)
Sacerdot i doctor en filosofia i lletres. Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya.
Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona (1912).
Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás (1898), Resumen de la lógica (1914), etc.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 7 gener 1850 – Barcelona, 8 març 1908)
Metge. Destacà en l’exercici de la seva professió i per la traducció d’obres mèdiques franceses.