Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Mas, Antoni -escultor-

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Escultor i arquitecte. L’any 1599 contractà el monument de Setmana Santa del convent de Sant Agustí de Barcelona, i el 1604 obrà el retaule de Sant Facund per a aquest mateix convent.

Juntament amb Andreu Fortunat i Peregrino, fou l’autor del retaule major de Sant Martí de Teià (1604).

A l’església del Pi de Barcelona obrà el retaule de Sant Joan Baptista (1607) i col·laborà amb l’argenter Domènec Baró en l’obra del tabernacle de Sant Ramon de Penyafort (1616).

Martorell i Terrats, Jeroni

(Barcelona, 22 juliol 1876 – 2 agost 1951)

Arquitecte. Influït inicialment per les tesis ruskinianes, complí la tasca de divulgar-les a través de la revista “Catalunya”. Donà a conèixer l’arquitectura neogòtica del secessionisme vienès, principalment de l’arquitecte Otto Wagner.

Director del Servei de Conservació de Monuments, càrrec des del qual restaurà i revalorà un gran nombre de monuments, com la Porta Ferrada, del monestir de Sant Feliu de Guíxols, la Casa del Canonge i la Casa dels Velers, ambdues de Barcelona. És autor de l’edifici de l’Escola Industrial de Sabadell.

Entre altres estudis és autor d’un Inventari gràfic de Catalunya (1909) i d’Estructuras en ladrillo y hierro atirantado en la arquitectura catalana (1910).

Martorell i Puig, Bernardí

(Barcelona, 20 gener 1877 – 8 agost 1937)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1902.

La seva arquitectura s’inscriu en la línia goticista del modernisme i es influïda per Antoni Gaudí i Domènech i Montaner.

Entre les seves obres hi ha el convent de Valldonzella (1910, Barcelona), les escoles de Capellades (1913), el cementiri d’Olius (1916) i el convent de Redemptor (1926, Barcelona).

Martorell i Codina, Josep Maria

(Barcelona, 1925 – 28 novembre 2017)

Arquitecte. Fill d’Artur Martorell i Bisbal i germà d’Oriol i de Montserrat.

Membre fundador del Grup R, ha desplegat una gran activitat en el camp urbanístic. Inicià la seva trajectòria professional amb Oriol Bohigas i amb David Mackay, amb els quals continuà fent conjuntament la seva obra.

El 1992, participaren en el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona. Ha estat sovint guardonat pel seu treball i ha rebut diversos premis FAD.

Ha realitzat també tasques en el camp de l’urbanisme, ha col·laborat en nombroses publicacions (“Serra d’Or”, “Cuadernos de Arquitectura”) i ha ostentat diversos càrrecs dins el món de l’escoltisme, procurant-ne la renovació.

Martínez i Paricio, Pelai

(Figueres, Alt Empordà, 15 octubre 1898 – 13 juny 1978)

Arquitecte, titulat el 1920. Acadèmic de l’Academia de San Fernando. Arquitecte municipal de la Bisbal d’Empordà i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

És autor, entre altres obres, de l’edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1967, en col·laboració), de la Caixa de Pensions de Figueres i, amb col·laboració, del palau de les Arts Gràfiques -avui Museu Arqueològic– de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.

També a construït obres a s’Agaró, el golf de Roses, etc.

Martínez i Lapeña, Josep Antoni

(Tarragona, 1941 – )

Arquitecte. Des del 1968 treballà conjuntament amb Elies Torres i Tur, amb el qual ha intervingut en la restauració del monestir de Sant Pere de Rodes i del castell de Bellver.

Han realitzat l’Hospital de Móra d’Ebre (1986), el Palau de Congressos, un edifici d’habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92, premi FAD), la plaça de la Constitució a Girona (1983-93), els banys de Sant Sebastià a la Barceloneta (1992-95), les rehabilitacions del passeig de Ronda i del baluard de ses Voltes a Palma de Mallorca (1983-93) i de l’escola Baldiri Reixac al parc Güell de Barcelona (1992-95).

També han treballat a Madrid, Màlaga, EUA i Japó.

Francesc Mariné i Martorell

Mariné i Martorell, Francesc

(Barcelona, 8 setembre 1845 – 5 juliol 1902)

Arquitecte. Titulat el 1877. Construí l’edifici de les Cases Consistorials de l’aleshores municipi de Sarrià.

És també autor d’escoles municipals a Granollers i Puigcerdà, del xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles, de la cafeteria Alhambra, al passeig de Gràcia de Barcelona (1900), etc.

Es considera la seva millor obra l’edifici de les Escoles Pies de Sarrià (1891-93).

Marial i Tey, Juli

(Barcelona, 20 abril 1853 – 16 agost 1929)

Polític i mestre d’obres. Republicà federal i amic de Vallès i Ribot, participà en el moviment d’Unió Republicana del 1903, i després en el de Solidaritat Catalana, i fou elegit diputat a corts per la Bisbal d’Empordà el 1907.

Adherit a Esquerra Catalana, fou un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) (1910), i en fou expulsat el 1913. Finalment passà als radicals.

Fou regidor de Barcelona a partir del 1901 i després del 1909, i tingué una intervenció directa en la resolució del dèficit municipal, mitjançant l’entesa amb el Banc Hispano Colonial, el 1905, i posteriorment en la qüestió de la municipalització de les aigües de Barcelona, en 1912-13.

Marenyà, Francesc

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Arquitecte gòtic. Col·laborà amb el mestre Arnau Bargués, autor, entre altres obres, de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1399-1402) i del palau del rei Martí a Poblet (1392-1410), dues de les més belles mostres del gòtic civil català.

Madorell i Rius, Miquel

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1869 – Barcelona, 2 febrer 1936)

Arquitecte, titulat el 1891. És autor d’alguns edificis públics de Barcelona, com, alguns hostals, el del Banco Hispano Americano (1914), del carrer de Fontanella, el xalet d’Araceli Fabra del carrer de Muntaner (1916) i el Teatre Tívoli.

Té també obres a Arenys de Munt i a Palma de Mallorca, on, juntament amb Pasqual Sanz i Lluís Callú, projectà i dirigí durant un quant temps la construcció del Cercle Mallorquí, projecte que fou premiat el 1899.

Presidí l’Associació d’Arquitectes (1922-25), i ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926.