Arxiu d'etiquetes: Andalusia (bio)

Campaner i Fuertes, Àlvar

6 Respostes

(Valverde del Camino, Huelva, Andalusia, 1834 – Palma de Mallorca, 1894)

Numismata i historiador. Juntament amb A. Pedrals i Moliné dirigí la revista “Memorial Numismático Español” (1866-80).

És autor de Numismática balear (1879) i d’Apuntes para la formación de un catálogo numismático español (1857).

Publicà també obres de contingut històric: Ojeada histórica a la antigua legislación mercantil del Principado de Cataluña (1859), Dominación árabe en las Baleares (1860) i Cronicón Mayoricense (1881-86).

Bover i Terrassa, Joan

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1745 – Sevilla, Andalusia, 1811)

Jurista. Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca. Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús (1781) i les doctrines lul·lianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea.

Formà part dels consells reials (1782), fou assessor de la intendència de Catalunya (1798) i alcalde major de Sevilla (1807), on fou catedràtic de lleis.

Publicà Compendio de Historia Universal (1796).

Fou el pare de l’historiador Joaquim Maria Bover i de Rosselló.

Bover i de Rosselló, Joaquim Maria

6 Respostes

(Sevilla, Andalusia, 20 març 1810 – Palma de Mallorca, 1 abril 1865)

Polígraf, escriptor i erudit. Fill del jurista Joan Bover i Terrassa. Col·leccionà tota mena de documents, d’antiguitats i de notícies. Des del 1833 fou cronista general del regne de Mallorca.

Fundador de l’Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Lletres (1837), i el 1840 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia. Ocupà càrrecs importants a la Biblioteca Nacional (1851). Representa amb la seva obra un precedent de la Renaixença a les Balears.

Escriví obres sobre els temes més diversos, encara que excel·lí sobretot com a historiador; és autor de: Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua literatura (1842), d’un Diccionario bibliográfico de las publicaciones periódicas de las Baleares (1862) i d’una Biblioteca de escritores baleares (1868).

Entre els seus escrits inèdits hi ha Diccionario manual mallorquín-castellano i diverses poesies en català antic, literari i dialectal.

Blake y Joyes, Joaquín

4 Respostes

(Vélez-Màlaga, Andalusia, 19 agost 1759 – Valladolid, Castella, 27 abril 1827)

Militar. Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya dels Pirineus contra la República francesa (1795). Durant la guerra del Francès sofrí la important derrota de Puçol i Sagunt, que lliurà al mariscat Suchet el castell de Sagunt (1811).

Encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat (hivern de 1811-12), la seva actuació fou objecte de dures crítiques. Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes (París) i retornat el 1814.

Durant el Trienni Constitucional fou capità general de València (1821). Publicà diversos estudis de fortificació i tàctica militar.

Bermúdez, Joan

Deixa un comentari

(Fiñana, Almeria, Andalusia, 1926 – Sabadell, Vallès Occidental, 2012)

Pintor. Conreà l’informalisme, amb una notable qualitat cromàtica.

Berenguer i Soler, Enric

Deixa un comentari

(València, 1881 – Sevilla, Andalusia, 16 agost 1926)

“Blanquet”  Banderiller. Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps (el Gallo, Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías).

Ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia.

Belluga Montcada, Luis

6 Respostes

(Motril, Granada, Andalusia, 30 novembre 1662 – Roma, Itàlia, 22 febrer 1743)

Cardenal. Filipista, es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa (1707). Fou recompensat per Felip V de Borbó amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà.

El 1724 renuncià al bisbat de Cartagena i es retirà a Roma, des d’on continuà lluitant per aconseguir un arranjament pacífic de les relacions entre Felip V i el papa i mantenint contacte, fins i tot, amb el gran regalista Gregori Maians.

Acabà, a més, el dessecament i la colonització de les terres del Baix Segura i del Baix Vinalopó (iniciats el 1715), que culminà amb la fundació de les noves poblacions de Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (1741); els beneficis havien d’ésser destinats a les Pies Fundacions.

Ballester i Mas, Julià

1 Resposta

(Campos, Mallorca, 24 gener 1750 – Sevilla, Andalusia, 14 octubre 1800)

Cartògraf i gravador. Estudià filosofia i lletres. En 1785, amb Josep Muntaner, gravà el millor mapa de Mallorca existent fins a la data, per encàrrec del cardenal Antoni Despuig i Dameto.

Fou tresorer i administrador de l’arquebisbat de València. Treballà a Madrid i a Sevilla, on fou protegit de prop per l’esmentat cardenal, llavors arquebisbe de Sevilla.

Azzati i Descalci, Feliu

6 Respostes

(Cadis, Andalusia, novembre 1874 – València, 20 juny 1929)

Polític. Fill de pares italians, arribà a València de petit. S’afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim col·laborador. Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa (1908), Azzati el substituí a la direcció del diari “El Pueblo” i a l’escó parlamentari.

El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, reestructurant l’organització del partit -del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort-, que adoptà el nom oficial de Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA). Fou diputat a corts en nombroses ocasions i portà el seu partit, per mitjà d’una política poc escrupolosa i oportunista, a controlar la vida política a la província de València.

Combaté durament les idees valencianistes, però arran del 1918 modificà aquesta actitud i mantingué una posició política ambigua envers els grups valencianistes. Comptà amb el suport electoral dels anarco-sindicalistes, de decisiva importància al País Valencià.

La seva actuació en la vaga de ferroviaris valencians, el juliol de 1917, durant l’Assemblea de Parlamentaris, fou considerada com la d’un agent provocador del govern.

A la seva mort, el PURA, dirigit per Sigfrid Blasco-Ibáñez, entrà de nou en l’òrbita del radicalisme lerrouxista.

Aymerich y Baras, José

Deixa un comentari

(Cadis, Andalusia, 11 gener 1775 – Palma de Mallorca, 27 octubre 1841)

Militar i polític. Fou coronel de voluntaris reialistes.

Nomenat ministre de la guerra (1824), dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució (1825) a la fi del període més violent de la dècada absolutista de Ferran VII de Borbó.